Pomar Juan, Antoni

Pomar Juan, Antoni (Eivissa 1927 — 2017) ART Pintor. Nasqué en una família de joiers i ben aviat, als 14 anys, començà a treballar en l’ofici. Va estudiar a l’Escola d’Arts i Oficis d’Eivissa, on tengué com a professors Josep Tarrés Palau i Ignacio Agudo Clarà , amb els quals va aprendre a dominar el dibuix del natural. A mitjan anys cinquanta estudià belles arts a l’Escola Superior San Carlos de València, on s’impregnà de la tradició de l’Escola Valenciana i, especialment, del tractament de la llum de Sorolla, qui ha incidit notablement en el seu estil figuratiu. En tornar a Eivissa començà a exercir com a professor a l’Escola d’Arts i Oficis, centre on l’any 1962 va obtenir per oposició la plaça de modelatge i buidatge, feina que exercí fins a la seua jubilació, el 1992. Presentà per primera vegada la seua obra en una exposició l’any 1943, a Arts i Oficis, amb Adrián Rosa. L’any 1961 va obtenir el Premi Fèlix Costa al I Saló Internacional organitzat per la Galeria El Corsario. El 1962 va participar en la fundació del Grup Puget, al costat de Vicent Calbet, Vicent Ferrer Guasch i Antoni Marí Ribas “Portmany”. Va participar en les activitats organitzades pel grup fins al 1964, any en què es dissolgué i cada un dels seus membres emprengué la seua pròpia trajectòria. El 1963 obtengué el Premi Tito Cittadini del XIII Certamen Internacional de Pintura de Pollença i el 1971 guanyà la Medalla de Plata de la I Exposició Internacional de Pintors d’Eivissa. Treballa principalment l’oli i l’acrílic i, als seus inicis, també la sanguina i el carbonet. Sempre fidel al seu estil figuratiu, d’ampla i enèrgica pinzellada, en les seues obres l’aplicació del color és energia i les formes són expressió de la contínua recerca de la clau, entesa com a allò permanent. Els seus temes més recurrents, amb elements d’inspiració propis de l’illa d’Eivissa sempre presents, són les natures mortes dels seus inicis, els retrats, els paisatges i, principalment, les escenes quotidianes i les marines. Presenta una visió subjectiva i romàntica, dinàmica, colorista i càlida del seu entorn més immediat, vestit amb un cert aire nostàlgic. Partint d’elements del natural impregna les formes d’un caire emocional, expressat en una estructura compositiva racional que geomètricament respon a un esperit sintètic i digerit d’allò percebut. Ha exposat regularment a la Sala d’Exposicions de “la Caixa” d’Eivissa i a la Sala de Cultura de “Sa Nostra” d’Eivissa. Cal destacar els seus dibuixos i pastels, de traç vibrant i segur i, principalment, la sèrie de 30 làmines de diverses èpoques recollides en la col·lecció titulada “Trajes típicos pitiusos”, editada per Diario de Ibiza (1992). Puntualment també ha realitzat escultures i modelats de formes dinàmiques en alumini i fusta. El Museu d’Art Contemporani d’Eivissa i la Sala de Cultura de “Sa Nostra” d’Eivissa li varen dedicar una exposició retrospectiva, amb edició d’un catàleg, el 1998; aquell mateix any li va ser atorgat el premi Importante del Diario de Ibiza, en reconeixement a la seua trajectòria. [STP]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments