Polvorí, es

Polvorí, es HIST/ART Edifici aixecat en el baluard de Santa Llúcia de les murades d’Eivissa la darreria del s XVI i que era el magatzem de pólvora de la Reial Força. El 21 de setembre de 1730, a conseqüència d’un llamp, va explotar el polvorí; en aquell moment guardava 370 quintars de pólvora. L’explosió causà 15 morts: dues dones, un home, sis al·lots i sis al·lotes. També foren molt elevats els danys materials, en especial els causats a la vesina església dels dominics. Aquesta explosió es recorda entre els eivissencs amb el nom de “s’any des tro”. L’edifici fou reconstruït cap a l’any 1764, segons un model arquitectònic de la seua època. Fou d’ús militar al llarg del temps, fins que a començament dels anys setanta del s XX passà a propietat de l’Ajuntament d’Eivissa, que li va donar diversos usos, com sala d’exposicions temporal, seu i escenari de grups teatrals i altres activitats culturals. [EEiF] A partir de 1977, el Museu d’Art Contemporani d’Eivissa posà la sala des Polvorí a disposició dels artistes. Es creà una comissió de direcció formada per Julio Carreño, Leopoldo Irriguible, Pere Planells i Bonet, Rafel Tur Costa i Mari Claire Uberquoi, com a secretària, per tal de dotar l’espai de propostes avantguardistes amb criteri molt obert. Aquell any va exposar-hi l’artista belga Helene de Mevius, qui hi presentà una mostra de fotografies de l’Eivissa rural. El mes d’agost s’inaugurà la mostra “Honomatopeya” del grup català format per Lluís Diaz, Ray Ferrer i Josep Sala que presentava una sèrie de collages en format de còmic sobre figures històriques espanyoles de la política i les arts, com la Passionaria, Companys o Machado, que en aquells anys va causar una gran expectació. L’any 1978 varen exposar-hi diversos artistes, entre ells el conceptual argentí Ricardo Roux amb una mostra sobre paper a manera de denúncia de tipus ideològic; el català Albert Girós, que emprant mitjans molt senzills presentava un muntatge obert a la intervenció de l’espectador; Miguel García hi presentà una sèrie de quadres-collages molt geomètrics; Antonio de Villanueva es decantà per una obra sobre tela i paper que s’inscrivia dins l’abstracció, a l’igual de l’anglès, resident a temporades a Eivissa, James Mac Donald, que hi mostrà els seus quadres de colors suaus i càlids; l’escultor madrileny, resident a Eivissa, Gustavo Eznarriaga, realitzà en aquest indret la seua primera exposició després d’estudiar cinc anys a la Sorbona de París. La temporada va finalitzar amb una mostra de l’eivissenc Pere Planells. Ja a principi dels anys vuitanta va passar a ser el magatzem en el qual guarda els seus fons el Museu d’Art Contemporani d’Eivissa, funció que continua realitzant el 2006. [CVR]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments