Planells Ferrer, Antoni

Planells Ferrer, Antoni (Eivissa 1910 – Barcelona 1999) ARQUEOL/ HIST/SOC/TUR Advocat, arqueòleg i historiador. Aquest erudit eivissenc va ser un reconegut acadèmic i membre de la Junta Provincial de Monuments d’Eivissa. Va fer el primer ensenyament al Seminari Conciliar d’Eivissa i obtengué el batxillerat universitari en lletres a l’Institut Balmes de Barcelona. Llicenciat en dret a la Universitat de Barcelona, va cursar els estudis de doctorat i va iniciar la seua tesi en dret familiar a Eivissa. Prengué part a la Comissió Jurídica de la Codificació Especial del Dret Civil de Balears en la part corresponent a les Pitiüses. Durant el període de la Guerra Civil (1936-1939) va desenvolupar una important tasca humanitària al servei d’infermeria de Catalunya exercint de practicant i va arribar per mèrits al grau de cap de sanitat en l’exèrcit republicà. L’any 1939, quan es produí el gran èxode català, va ser retengut al camp de concentració situat a Prats de Molló (Pirineu francès), on coincidí amb la també eivissenca Imelda Medina. També el 1939 va patir confinament al camp de presoners de Sant Sebastià. Després es dedicà íntegrament a l’estudi i al comerç. Sempre en contacte permanent amb Eivissa, de l’any 1950 al 1958 fou arrendatari i director l’Hotel Restaurant Ibiza (després Montesol). Quan Antoni Planells es va fer càrrec de l’abans anomenat Gran Hotel, aquest establiment passava per una difícil situació econòmica, mentre que quan el va deixar l’havia convertit en un negoci rendible i conegut arreu del món. Com que era considerat el millor hotel d’Eivissa en aquells moments, hi passaren totes les personalitats il·lustres que visitaren l’illa (el marquès de Lozoya, els prínceps d’Itàlia, el governador Alejandro Rodríguez de Valcárcel...). S’hi celebraven els esdeveniments socials més rellevants d’Eivissa (bodes, banquets, etc.). Cal destacar la celebració de la coronació de la Mare de Déu de les Neus, patrocinada i retribuïda per ell mateix, amb la presència oficial del llavors cap de govern, el general Franco. Va resultar fonamental per a Eivissa la important campanya de promoció turística de l’Hotel Ibiza que Antoni Planells va emprendre a l’àmbit nacional i internacional per donar a conèixer els tresors naturals i paisatgístics de les Pitïuses: ràdio, premsa, projeccions cinematogràfiques, anuncis fixos als programes del Gran Teatre del Liceu de Barcelona, instal·lació de vitrines fixes a l’entrada dels principals cinemes de Catalunya, anuncis fixos als bars Ciutat de Palma i Plus Ultra, cartells i fullets, entre d’altres. Les seues activitats com a arqueòleg començaren molt aviat, va ser present en les excavacions de Carles Roman Ferrer al puig des Molins d’Eivissa dels anys 1926 i 1927. També va assistir a les excavacions arqueològiques de Miriam Astruc i Mañá de Angulo a l’Illa Plana de 1946, les de Mañá de Angulo al puig des Molins l’any 1950 i les de María José Almagro al puig des Molins; en aquest darrer cas també hi va fer fotografies per a la seua publicació. El seu creixent interès per l’arqueologia el portà l’any 1967 a realitzar les pràctiques professionals per a l’ingrés al Cos Facultatiu d’Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs al Museu Arqueològic de Barcelona i el 1969, a cursar estudis d’arqueologia a l’Institut d’Història i Arqueologia de la Diputació Provincial de Barcelona. L’any 1974 va participar a les excavacions d’Empúries i, a partir d’aquell any, fou membre de l’Institut de Prehistòria de la Diputació Provincial de Barcelona i membre de l’Academia de Bellas Artes de San Fernando. Antoni Planells va dedicar bona part de la seua vida a les investigacions de temes històrics d’Eivissa i Formentera, resultat de les quals han estat importants aportacions com l’article “Comentario a Tanesos y los orígenes de la colonización fenicia en Occidente” (1968) a la publicació Ampurias, la ponència “Los sarcófagos paleocristianos en Ibiza” al VIII Congreso Internacional de Arqueología Cristiana (1969), l’article del Butlletí Informatiu de l’Institut d’Història i Arqueologia de la Diputació Provincial de Barcelona “Hallazgos Paleocristianos en Ibiza” (1972), i quatre llibres: El culto a Tanit en Ebysos (1970), La moneda antigua de Ibiza (1980), Ibiza y Formentera ayer y hoy (1984), tots àmpliament lloats a la premsa d’arreu pel seu rigor, i la que fou la seua darrera publicació, Historia de Ibiza y Formentera (1999). Nascuda amb la voluntat de donar suport a la recerca històrica i a la difusió de la cultura eivissenca i dotada per disposició testamentària amb cent milions de pessetes, va ser fundada pòstumament a Barcelona la Fundació Antoni Planells . [STP]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments