Pacte per a l’Autonomia de les Illes Balears

Pacte per a l’Autonomia de les Illes Balears POLÍT Amb la desaparició de la dictadura arran de la mort de Francisco Franco, també va desaparèixer la concepció monolítica de l’Estat que propugnava aquell règim polític i s’obrí pas una nova concepció fonamentada en les autonomies regionals (autonomia ) que tenia com a referent els diversos intents autonòmics de la II República Espanyola. Uns dies abans de les primeres eleccions democràtiques que se celebraren el 15 de juny de 1977, el 4 de juny, a la Fundació Dragan de Palma, els partits i els candidats de Mallorca, amb l’excepció d’Aliança Popular, varen signar un pacte per a l’autonomia que recollia el compromís dels representants elegits a defensar el dret de les illes Balears a accedir a l’autonomia mitjançant un estatut que establiria unes institucions de govern a cada illa, els consells insulars, i un govern suprainsular, el Govern de les Illes Balears. Els partits i els candidats de les Pitiüses dos dies després signaven un document en el qual protestaven per no haver estat convocats a aquest pacte. Finalment l’11 de juny els candidats pitiüsos subscrigueren també el pacte autonòmic, que a les Pitiüses es denominà popularment pacte de l’Hotel Noray ja que fou en aquest hotel del port d’Eivissa on es varen reunir. El signaren Marià Llobet Roman (Partit d’Eivissa i Formentera), Ernest Altés Coll (Unió Democràtica de les Illes Balears), Isidor Marí Mayans (Bloc Autonomista), Guillem Tuells Riquer (Unió de Centre Democràtic) i Abel Matutes Juan (Aliança Popular). Aquests cinc candidats al Senat es comprometien a exigir i defensar el dret a l’autonomia i a dotar les illes d’un estatut propi, declarar l’ús oficial de la llengua catalana i, finalment, que la redacció de l’estatut d’autonomia havia de ser elaborada per tots els partits democràtics i no només pels que haguessin obtengut representació al Congrés o al Senat. El document també recollia que la representació a l’organisme interinsular havia de ser paritària de manera que cap illa no pogués imposar a una altra cap decisió, cosa que causà una gran controvèrsia mesos després, quan es proposà el sistema proporcional corregit. Matutes signà el document, cosa que el desmarcà de la posició que havia mantengut Aliança Popular a les Balears, però hi afegí dues notes: que l’ús de la llengua catalana no s’havia d’entendre com un ús exclusiu, sinó en règim de cooficialitat amb la llengua castellana, i que no s’havia d’acceptar altra nacionalitat que l’espanyola. Una vegada celebrades les eleccions, una assemblea de parlamentaris de les Balears, reunida a Ciutadella el 12 de desembre de 1977, aprovà el règim transitori que havia de regir fins a la promulgació de la constitució que s’estava elaborant. Així, durant els primers temps de la transició, s’anaren establint els anomenats règims transitoris o preautonòmics, que eren el primer pas que havia de desembocar en l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears . [FCC]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments