Orfeó de Música Eivissenc

Orfeó de Música Eivissenc MÚS Va ser fundat per Joan Gamisans Arabí a la ciutat d’Eivissa a final del mes de juliol de 1930, en el si de la Societat Orfeó de Música Eivissenc. L’època de l’aparició d’aquest orfeó havia estat precedida per la creació d’una banda municipal de música l’any 1925. L’any 1930, Eivissa tenia una millor situació econòmica i s’estaven construint edificis importants al passeig de Vara de Rey, a més del col·legi de la Consolació a sa Capelleta i l’asil de la Mare de Déu de la Consolació, prop del primer pont de la carretera de Sant Antoni. Poc temps després, es fundà la societat Ca Nostra, integrada per notables persones d’Eivissa, per procurar el progrés econòmic, social i cultural de l’illa, la qual cosa ens indica el moviment de progrés que bullia dins la societat eivissenca. Els eivissencs de la ciutat estaven acostumats a crear una i altra vegada societats per a qualsevol cosa, sobretot recreatives, raó per la qual la notícia de la creació d’una societat orfeonista rebé el recolzament immediat de molta gent, perquè suposava una nova oportunitat de millora cultural i un nou mitjà d’esplai. Més d’un centenar de dones i homes joves s’integraren tot d’una en l’orfeó, cridats sobretot per la personalitat del que havia de ser el seu director, Joan Gamisans. Com a mà dreta de Gamisans hi va haver un jove músic que havia viscut a casa seua el moviment coral i amb grans qualitats artístiques i musicals: el pianista i compositor Fermí Marí Oliver “Seguinet”, fill de Manuel Marí Seguí , fundador de la Coral La Unió. Gamisans també rebé l’ajuda de Joaquim Cirer i de Joan Mayans Escandell per a l’ensenyament d’una part dels cantants. Alguns dels integrants d’aquella agrupació foren Antoni Costa Ramon, Josep Marí Ribas “Portmany”, Narcís Puget Facundo, Domingo Guasch Serra, Francesc Medina Puig, Francisca i Catalina Roselló Marí “Garrovetes”, Pep “Campanar”, “Gasí”, Àngel Prats, Pepito “Porxo”, Antoni “des Barber”, Vicent de “s’Aferrador”, Pep Sastre, Alfons Matutes, Biel Sala, Antoni Planells Bonet “Cubano”, Salvador “Marrota”, pare i fill, Pep de “ca n’Amàlia”, Ignasi “Casetes”, Rafel Zornoza, Alfons Marí Oliver “Seguinet”, Enriqueta de “cas Barber”, les germanes de Paco Castelló, Antonieta “Marrota”, “Mariné”, mare dels “Cubanos”, Pepita de “ca na Sacra”, Catalina Planells Bonet “Cubano”, Marí Pla (soprano solista), Garrigós, Maria Riera (soprano solista), Fermí Soriano, Daniel Planells Bonet “Cubano”, Andreu de “ca na Sacra”, Bartomeu Planells Bonet “Cubano”, Raquel “Sacra”, Joana Ferrer Torres, Adelina Marí Torres “Moreno”, Maria Planells Bonet “Cubano”, Hermínia Planells Torres, Maria Prats Planells, Joana Roig Serra, Antoni Torres Marí “Casetes” i Joana Torres Tur, entre altres. Gamisans recuperà algunes de les obres que havia cantat la Coral La Unió i també va voler deixar la seua empremta amb una obra pròpia per a l’orfeó. L’octubre de 1930 va compondre Roqueta sa meua roca. Cant a Eivissa. L’orfeó va fer el seu primer concert al teatre Pereira la nit del 29 de desembre de 1930 amb el següent repertori: Roqueta sa meua roca de Gamisans, La Balanguera d’Alcover-Vives, Les ruïnes d’Atenes de Beethoven, Scherzo de Martini i Las galas del Cinca de Clavé. Gamisans va anar-se’n d’Eivissa el juny de 1931 i Joan Mayans Escandell es va fer càrrec de l’orfeó fins que, a principi de 1933, aquesta agrupació desaparegué. L’Orfeó de Música Eivissenc tengué les seues seus als locals de la societat Socors Mutus a l’edifici del teatre Pereira; al casino militar Casino España, instal·lat al primer pis de l’edifici que fou després l’Hostal España al carrer de Bartomeu Vicent Ramon, 1, i amb motiu de l’enfonsament del pis del casino militar, l’any 1931, l’orfeó es traslladà als locals del Centre Catòlic, al carrer de sa Creu. La societat que sostenia l’orfeó va tenir dos presidents: Narcís Puget i Salvador Cardona “Marrota”. El pianista Fermí Marí Oliver fou acompanyant habitual al piano dels concerts de l’orfeó. L’Orfeó de Música Eivissenc ha estat el cor més emblemàtic de l’illa d’Eivissa i un notable centre de cultura musical i diversió: ha estat la coral que ha tengut més projecció social i artística al seu temps i la primera coral en què participaren dones; també és emblemàtic per la personalitat del seu fundador i director, Joan Gamisans Arabí, i per haver-nos deixat una cançó, Roqueta sa meua roca, que, al llarg de 70 anys, han cantat totes les corals eivissenques fins ara, ja que ha estat considerat l’himne oficiós d’Eivissa. [JaTP]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments