Niu des Corbs, vénda des

Niu des Corbs, vénda des GEO Vénda del poble i terme municipal de Sant Joan de Labritja. Limita al nord-oest amb la mar, al nord-est amb la vénda de Portinatx, a l’est amb la des Murtar, al sud amb la de Cas Ripolls, al sud-oest amb la de Xarraca i a l’oest amb la de Xarracó. Ocupa una superfície relativament reduïda, unes 286 hectàrees de terreny accidentat, format bàsicament pels vessants del puig de sa Carraca, de 232 metres d’altitud, el cim del qual està situat pràcticament en el centre geogràfic de la vénda. El vessant nord és el més abrupte, ja que es precipita cap a la mar amb uns importants pendents que només es redueixen un poc cap als 30-50 metres d’altitud, just dalt dels penya-segats de la costa. Cap al sud-est, en canvi, els pendents són molt més suaus i, en superar una collada, a uns 140 metres d’altitud, el terreny torna a elevar-se, fins arribar a uns 250 metres d’altitud a l’extrem sud-est de la vénda, on ja es troben els estreps de la zona des Murtar. Els terrenys més planers, o com a mínim la zona on la distància entre marges és més gran, se situen en el centre i el sud-oest de la vénda. El tram de costa que correspon a aquesta vénda és el que va des de la cala des Xuclar fins a la cala de Xarraca. Està orientada cap a tramuntana i mestral, seguint la direcció nord-est sud-oest, i és bàsicament escarpada, amb penya-segats no molt elevats però que fan difícil l’accés fins a la vora de la mar des de terra. Partint de la cala des Xuclar (o, simplement, cala Xuclar) es troba primer un sector de penyals anomenat es Renclí, en el qual hi ha la punta des Marès (dita així perquè s’hi extreia aquesta pedra). Després del petit caló des Forn es troba un tram de costa més baixa (sa platja de s’Illot), just davant de l’illot des Renclí, separat només uns metres de la costa. A continuació torna la costa de penya-segats, fins a la punta Negra, on s’obre la petita badia de Xarraca. En tota aquesta costa, els fenòmens erosius hi són abundants i hi ha diverses balmes i coves. Les aigües superficials s’endeguen pels dos torrents que circulen per aquesta vénda, un per cada costat (est i oest) del puig de sa Carraca. A l’est hi ha el torrent de sa Palanca, que neix als estreps de la zona des Murtar i es dirigeix, formant un profund canal, fins a cala Xuclar, on també rep el nom de canal d’en Salvador. Tot i la presència d’algun canyissar cap a la part final de recorregut, no es recorda que hagués portat mai aigua de forma més o menys continuada. A l’oest, el torrent de Xarraca es forma de diverses branques, una de les més importants de les quals circula pel sud des Niu des Corbs; en aquest cas sí que havia arribat a haver-hi una important quantitat d’aigua de forma pràcticament permanent, com demostra la presència de restes de molins d’aigua en el seu tram final. La terra és calcària, però amb un important component arenest. De fet, pot observar-se al vessant nord del puig de sa Carraca el forat que va provocar una antiga explotació arenera i, en altres llocs de la vénda, també se n’han fet extraccions puntuals. Bona part del territori està cobert de vegetació natural, composta de l’habitual combinació pitiüsa de pins blancs amb sotabosc de mates, ginebre, cepell, etc. i amb abundants savines als marges abandonats més recentment. Al fons dels torrents es troben algunes plantes més pròpies de llocs humits, com canyes, argelagues o baladres. El poblament està format per una trentena de cases que envolten el puig de sa Carraca i que són més nombroses a la banda de migjorn d’aquesta elevació. Moltes d’elles són cases tradicionals, encara que n’hi ha que ja no estan habitades i també n’hi ha alguna de nova construcció, a sectors amb bones vistes. Només continuen en explotació les terres d’algunes finques de la zona central i meridional de la vénda, allí on la terra assoleix unes majors fondàries i és, per tant, més productiva. La resta d’hisendes s’ha abandonat durant la segona meitat del segle XX. On encara es treballa la terra, generalment a temps parcial, s’hi troben cultius herbacis (cereals) acompanyats d’arbres (garrovers i ametllers, bàsicament) i també algunes vinyes, que donen raïm per fer vi per a l’autoconsum. Pel que fa a la ramaderia, es mantenen alguns petits ramats d’ovins, però en forta regressió. A banda de les feines del sector primari, les úniques activitats econòmiques són els restaurants de vora la mar (a Xarraca, al límit de la vénda, i a la platgeta de l’illot des Renclí). També a la costa es troben diversos escars d’embarcacions de pesca, que avui són per a oci i autoconsum. La carretera de Portinatx és l’eix bàsic de comunicacions, de la qual surten els camins de terra que porten a les diverses hisendes, alguns dels quals no es troben en gaire bon estat. Tota la vénda va quedar inclosa l’any 1991, amb la Llei d’espais naturals, dins l’Àrea Natural des Amunts, amb la qualificació d’Àrea Natural d’Especial Interès, tret de les terres treballades del sector sud, que són Àrea Rural d’Interès Paisatgístic. Com totes les véndes del terme de Sant Joan de Labritja, té consideració oficial municipal. [JPS]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments