Negre i Rigol, Francesc

Negre i Rigol, Francesc (Terrassa 1942) ARQUIT Llicenciat en arquitectura l’any 1966 per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) amb l’especialització d’organització i tècnica d’obres. En el període comprès entre 1964 i 1967 col·laborà en diversos projectes a l’estudi de l’arquitecte Ricard Bofill i Leví. El 1967 va establir la seua residència a Formentera alhora que hi va concentrar la seua pràctica professional. Juntament amb l’arquitecte Lluís Vidal Arderiu, company d’estudis a l’ETSAB, desenvolupà diversos habitatges plurifamiliars a Bossòst, Puigcerdà i Urtx (1967-69). En l’àmbit de l’urbanisme i de l’ordenació del territori, redactà dos plans parcials (sa Roqueta, 1968 i Rocabella, 1969) destinats a ús residencial amb una ocupació extensiva baixa, que no foren aprovats a causa de l’inici de la redacció del Pla Provincial de Balears, en el qual va participar com a arquitecte assessor representant les Pitiüses (1970), juntament amb l’arquitecte Raimon Torres. El 1970 col·laborà amb l’equip redactor del Pla general d’ordenació de Formentera, dirigit pels arquitectes Raimon Torres i Félix Julbe, en la fase d’anàlisi. Entre 1970 i 1973 el seu estudi assolí el major volum de projectes (130 per any aproximadament), la majoria dels quals s’emplacen a Formentera tot i que també se’n troben a Eivissa (urbanització Punta Galera, Cala Salada, 1970-71) i a la Vall d’Aran (Pla d’ordenació a la Tuca, juntament amb l’arquitecte Pere Casajoana Salvi, 1971-73). D’aquest període cal destacar el conjunt d’apartaments Casbah (1968), la Casa Rosa M. Casals (1970) i l’Hotel Club La Mola (1970-71). Aquest darrer conjunt representa una intervenció de 15.000 m2 construïts que inclou 2 hotels, 80 apartaments, equipaments comercials i esportius, aparcaments i la urbanització del complex. Els aspectes més destacables que condicionaren el projecte foren de tipus funcional i d’adaptació a l’entorn, especialment palesos en la fragmentació volumètrica i la reproducció del pendent natural del terreny que s’observa a l’hotel més pròxim a la costa. Entre 1978-1980 impartí classes dels primers cursos de batxillerat juntament amb altres professionals amb l’objectiu de consolidar un centre d’ensenyament secundari a la Pitiüsa menor. La fascinació i la influència en la seua obra de l’arquitectura popular que descobrí a Formentera a començament dels anys seixanta del s XX es manifesta quan va dirigir l’exposició “La vivienda rural en Formentera” organitzada per la Delegació a Eivissa i Formentera del Col·legi Oficial d’Arquitectes de les Illes Balears (COAIB), que va tenir lloc entre el 18 de juliol i el 7 d’agost de 1983 a l’edifici de l’Ajuntament Vell de Formentera. El 1987 presidí l’Associació Amics de Formentera. Aquest organisme va fer possible que Formentera formàs part del projecte MAB-Unesco (Home i Biosfera ) d’estudi del desenvolupament econòmic sostenible en regions insulars de tot el món. La labor d’aquest col·lectiu féu possible que Formentera fos declarada Tresor del Món per la Unesco el 5 d’agost de 1989. Al Col·legi Oficial d’Arquitectes de les Illes Balears, fou president de la Demarcació d’Eivissa i Formentera entre 1991 i 1993. Redactà el Pla d’embelliment de Sant Francesc Xavier de Formentera (1991-93) segons el Decret Cladera. Les parts més característiques d’aquesta intervenció han estat el carrer de Jaume I, que fou el primer carrer de l’illa de caràcter urbà destinat únicament als vianants, i la plaça de la Constitució, a la qual també se suprimí el trànsit rodat i que es va organitzar amb la voluntat d’emfasitzar l’església del s XVIII. L’etapa com a docent a Formentera es completà entre 1991-93, quan fou professor de dibuix tècnic i tecnologia a l’extensió de Formentera de l’Institut d’Ensenyament Secundari Santa Maria. En la seua faceta política cal destacar la seua candidatura al Consell Insular d’Eivissa i Formentera, el 1995, a través de l’agrupació Esquerra Unida - Els Verds. El setembre de 1995 va fixar la seua residència a Eivissa, on continua la seua pràctica professional. [AYR/MaCM]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments