Molins, es

Molins, es
1. GEO Sector de pujols a redós de les muralles d’Eivissa, que rep el nom de la presència històrica de molins de vent, agrupats en dos conjunts, els molins de Llevant i els molins de Ponent. Aquestes instal·lacions eren bàsiques per al proveïment de farina. Mostra de la importància estratègica és la seua inclusió al dibuix de Gianbattista Calvi de 1555 conegut com Il ritratto grande della fortezza de Eviza, on es poden veure, a l’alçat i sobre els punts topogràficament més elevats, quatre molins a llevant, directament protegits pel castell, i cinc a ponent, amb la representació del camí que duia directament a la porta d’entrada de la vila emmurallada (portella d’en Lladó?). El 1577 apareixen en els capbreus reials i, segles més tard, el governador va frenar un intent de venda per part de l’ajuntament constitucional, com a aplicació de les mesures desamortitzadores adoptades durant el trienni liberal (1820-23). A començament del segle XXI, dels molins de Llevant només es poden resseguir les traces de les bases circulars dels sòcols, a més d’alguna roda in situ, feta en la roca calcària del pujol, que no s’arribà mai a instal·lar. Els que queden dels altres foren declarats BIC (bé d’interès cultural), així com també la part no construïda del puig des Molins (fa poc desqualificada). Segons Isidor Macabich, tota aquesta àrea al voltant dels murs medievals era de propietat comunal, per concessió del rei Alfons III a la Universitat el 1258. Una carta de Ferran el Catòlic, datada el 1500, fa referència a l’aprofitament per a pastures i “l’ús comú de les coses de les muntanyes dites los puigs des Molins e los Trabuquets” (es Soto i fins al camí de ses Salines), que eren de la Universitat i comuns a tots els seus pobladors. Encara els primers anys del s XXI el poble eivissenc considera com a propi aquest espai i l’empra massivament una vegada a l’any, el 8 d’agost, dia de la conquista, quan hi té lloc la tradicional berenada popular. La concentració és on se suposa que un grup de catalans es disposaren a entrar a la madina Yabisah per la “porta de la traïció” tal dia de l’any 1235. [RVC]
2. HIST/TOPON Nom genèric que rebia la zona més baixa del curs del riu de Santa Eulària, especialment la seua riba dreta, a causa de la presència dels molins que, en els seus darrers temps, rebien els noms de molí de Dalt o d’en Planetes, d’Enmig , d’en Marge i de Baix. El primer esment apareix als Llibres d’entreveniments i és de l’any 1532. [AFA]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments