Miranda Forquet, Aciscle

Miranda Forquet, Aciscle POLÍT Comerciant valencià, possiblement emparentat amb alguna família eivissenca.

Fou corresponsal a València de la Societat Econòmica d’Amics del País “Las Pityusas”, creada el 28 de desembre de 1845 i promoguda arran de la visita a les Pitiüses del Cap polític de la província Joaquim Maximilià Gibert. En aquell temps ja era cavaller dels ordes de Carles III i d’Isabel la Catòlica. Fou diputat a Corts pel districte d’Eivissa i Formentera en diferents legislatures. Era sogre d’un altre diputat a Corts per Eivissa i Formentera, “imposat” com ell: Fernando de Velasco e Ibarrola. Cal recordar que a les eleccions de febrer de 1840, febrer de 1841 i març de 1843 no resultà elegit cap eivissenc. A les d’octubre de 1843 Pere de Bardaixí i Balansat sortí elegit diputat suplent. A les següents eleccions, de setembre de 1844, Bardaixí ja estava entre els cinc elegits com a titulars.

Aprovades la Constitució de 1845 i la llei electoral de 1846, les illes Pitiüses passaren a ser un districte electoral amb diputat propi. A les eleccions generals següents, el desembre de 1846, es presentà per primera vegada Aciscle Miranda com a candidat i guanyà l’escó enfront de Pere de Bardaixí per 63 vots sobre 58. El perdedor impugnà el resultat al·legant irregularitats comeses i la comissió d’actes, que va acceptar el recurs, dictaminà que es repetissin les eleccions en aquest districte. Celebrades les noves votacions a final d’octubre de 1847, Miranda va perdre amb 45 vots davant dels 55 del seu oponent, Fernández de Córdoba. Però el candidat electe renuncià al càrrec i fou necessària una segona elecció, limitada també a aquest districte, que se celebrà el mes de gener de 1848; Miranda es tornà a presentar i perdé aquesta vegada davant Valerino, per 47 a 74 vots. No es presentà a les eleccions generals d’agost de 1850, que foren guanyades sense oposició pel mallorquí Bartomeu Obrador. A les eleccions generals de maig de 1851 i de febrer de 1853 Miranda tornà a guanyar sense oposició, va obtenir 101 vots dels 106 i 111 dels 116, respectivament.

Durant l’etapa progressista el districte tornà a ser el conjunt de les Balears, així que ni ell ni cap altre eivissenc foren elegits. En les eleccions de març de 1857, una altra vegada Eivissa i Formentera tornaven a ser districte electoral i Aciscle Miranda va obtenir la representació al Congrés, que tornà a guanyar l’octubre de 1858 i l’octubre de 1863, però el 9 de gener de 1864 hi renuncià per haver estat nomenat senador. [JPB]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments