Micus, Eduard

Micus, Eduard (Höxter, Weser 1925 — Jesús, Eivissa 2000) ART Pintor. Va arribar a Eivissa l’any 1966 per tal de preparar una exposició a Barcelona amb altres artistes, com a membre del grup alemany SYN, amb el qual exposà des de 1965 fins a 1973 i del qual també era membre Erwin Bechtold, artista que convidà Micus a conèixer Eivissa, on ja residia ell. Es va traslladar definitivament a l’illa el 1972 i va establir la seua residència definitiva a can Portes de Jesús, on també va fundar l’Espai Micus l’any 1989. Atret des de sempre per l’art, començà a pintar els anys 1943-1944, iniciat per Reinhard Schmidthagen, a Marburg, en plena Segona Guerra Mundial i amb greus problemes de salut (a causa de la tuberculosi), fets que marcaren per sempre la seua visió ontològica, vitalista i essencial del món i de l’existència humana. Entre els anys 1948 i 1952 va estudiar a l’Acadèmia d’Stuttgart amb Willi Baumeister, qui deixà una empremta fonamental en el seu concepte de la creació artística. Les seues primeres obres varen néixer dins d’un marcat estil expressionista i així va participar en les exposicions “Confessions artístiques del nostre temps”, als museus de Düsseldorf i Hamburg, al costat de Nolde, Schmit-Rottlof i Emil Schumacher, entre d’altres. Això el convertí des d’aleshores en un artista de renom internacional. A partir de l’any 1953 també va dibuixar per a diverses revistes, com Familienfreund, Stern, Freundin, Warentest i Quick, i per al diari Zeitung. El seu estil derivà cap a l’abstracció ja a partir de la segona meitat dels anys quaranta, en la línia conceptual de Schlemmer, Malèvitx, Mayer-Amden, Mondrian i Rothko. A partir de 1952 apareixen els primers quadres partits per una línia, com a trencament que uneix i separa al mateix temps. Seguint aquest mateix concepte, el 1962 creà els primers “coudrages”, cosits de teles que marquen línies, aportació original de l’autor que constituirà un dels seus llegats més significatius. L’autor aplicà una acurada tècnica d’investigació sobre la relació entre material i enunciat als seus collages i pintures sobre tela, fusta, paper, cartó o metall, amb una paleta de colors simplificada en unes poques tonalitats essencials —el negre, l’ocre, el blanc, el vermell i el blau— riques en matisos i textures, moltes vegades sobre formats irregulars i sempre sense marc. El contrast és el principi formal de les seues obres: llum i ombra, cel i terra, plenitud i buidor, quietud i moviment, ordre i caos, so i silenci, emoció i raó, “yin” i “yang”. Els contrastos que s’estimulen mútuament, l’exigència de la senzillesa en la depuració d’allò elemental, els quadres partits per una línia com a frontera metafòrica constitueixen els trets fonamentals del seu estil, on la forma és el contingut. Va exposar per primera vegada a Eivissa l’any 1974, a la Galeria Carl van der Voort, on continuà exposant regularment. Amb van der Voort tengué una llarga amistat i el galerista es convertí en important promotor de la seua producció artística. El 1980 va presentar la primera exposició al Museu d’Art Contemporani d’Eivissa i el 1992 a la Sala de Cultura de “Sa Nostra” d’Eivissa, on des d’aleshores va continuar exposant. A partir dels anys 1988-1989 l’artista va començar a col·laborar amb Maria Catalán, relació que va perdurar fins a la seua mort. Amb motiu del seu setanta-cinquè aniversari, l’any 2000 l’artista va presentar una mostra antològica dels seus darrers cinquanta anys com a pintor al Museu d’Art Contemporani d’Eivissa; també va exhibir la instal·lació “Ocell fred” al Centre de Cultura de “Sa Nostra” de Palma; va exposar obres damunt paper de grans dimensions (produïdes des dels anys seixanta fins a 2000), a la Sala de Cultura de “Sa Nostra” d’Eivissa; va inaugurar una mostra de les seues pintures a la Galeria Carl van der Voort de Dalt Vila sota el títol “Akte 54” i exposà a la Galeria Libro Azul d’Eivissa i també a la Galeria Thomas de Munic i a la Galeria Neher d’Essen. Després de mort, la seua obra es va presentar al Museu Joseph Beuys d’Alemanya el 2001. La seua biografia i trajectòria professional és recollida a una dilatada bibliografia, sistematitzada al darrer catàleg que edità, en commemoració del seu setanta-cinquè aniversari, publicat l’any 2000 en coedició del Museu d’Art Contemporani, el Consell Insular d’Eivissa i Formentera, la Sala de Cultura de “Sa Nostra” i el Museu Joseph Beuys. [STP]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments