Medina Puig, Francesc

Medina Puig, Francesc (Eivissa 1860 — 1930) SOC Polític, periodista i comerciant. Fill de Ramon Medina Rivas, que fou el primer d’aquesta nissaga que s’establí a Eivissa. El 1887 era secretari de la junta directiva dels escassos republicans eivissencs.

Fou regidor de l’Ajuntament d’Eivissa en diferents mandats entre 1889 i 1905; durant alguns d’aquells anys fou també administrador de l’hospital civil, que en aquell temps gestionava la corporació municipal. Ocupà també el càrrec de primer tinent d’alcalde i, en alguna ocasió, el d’alcalde accidental. En un principi es presentava com a liberal, més endavant com a republicà i, també al final del període, com a conservador, per tal d’assegurar-se l’elecció.

Però el major protagonisme públic el desplegà els primers anys del s XX, coincidint amb un relatiu auge del republicanisme local. De 1900 a 1905 fou president del Casino de la Unió Republicana; durant aquell període fou subdirector del periòdic La Unión i a continuació director de La Unión Republicana, que reemplaçà l’anterior i que es publicà fins a 1904. També dirigí el republicà El Gorro Frigio, que es publicà entre el febrer de 1905 i el maig de l’any següent. A partir d’aquell any continuà col·laborant amb més o menys freqüència en diferents periòdics i diaris illencs fins a la seua mort.

El 1909 fou vicepresident d’una efímera Societat Econòmica d’Amics del País; formà part de la comissió encarregada de l’erecció de l’obelisc als corsaris; com a dirigent de la cambra agrícola va col·laborar en la celebració a la nostra illa del Congrés Agrícola Catalanobalear de l’any 1912. Per aquell temps intervengué en el debat polític a favor de l’autonomia de cada una de les illes Balears, el famós projecte Llansó que porta el nom del diputat menorquí que el defensà a les Corts. De 1912 a 1920 fou president de la Cambra de Comerç d’Eivissa (Delegació a Eivissa i Formentera de la Cambra de Comerç de les Balears ). Va ser també el principal impulsor i el president de l’orfeó La Unió, creat el 1917 sota el patrocini de la delegació local de la Creu Roja; per a aquesta coral escrigué el poema “Eivissenca”, que comença amb els dos versos “Cantem tots a sa nostra illa, / un himne de pau i amor...”. El director de la coral, Manuel Marí Seguí , posà música a aquesta composició i per uns anys fou considerada l’himne d’Eivissa.

Quan el cop militar de Primo de Rivera (1923), les corporacions municipals constitucionals foren substituïdes per comissions gestores integrades pels vocals associats, i en el cas del municipi d’Eivissa, s’hi trobava Medina, que els gestors elegiren com a president i així va ser alcalde de la ciutat entre l’1 d’octubre de 1923 i el mes d’abril de 1925, quan va presentar la dimissió, encara que va continuar com a regidor. Del seu mandat cal apuntar que va permetre que el públic pogués intervenir en les sessions municipals plenàries, els inicis de la constitució d’Aigües Potables d’Eivissa, l’auge del futbol amb la inauguració del camp de sa Palmera i la creació d’una escola municipal de música a càrrec del mestre Florenci Durany Grau , que començà amb 25 alumnes.

En l’àmbit polític, col·laborà en la constitució del sometent local i de la Unió Patriòtica; d’aquest partit, l’únic del règim, formà part del comitè local d’Eivissa i acompanyat de dos regidors, el mestre republicà Antoni Albert i l’exalcalde conservador, Antoni Riera, assistí a mitjan gener de 1925 a l’homenatge nacional retut a Madrid als reis d’Espanya. [JPB]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments