Marí Mayans, Isidor

Marí Mayans, Isidor (Eivissa 1949) LING/SOC Llicenciat en filologia romànica per la Universitat de Barcelona. Va ser professor de la Universitat de les Illes Balears entre els anys 1972 i 1980. De 1980 a 1996 va treballar a la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en la qual va ocupar els càrrecs de cap del Servei d’Assessorament Lingüístic i de subdirector general. Va ser director del TERMCAT de 1988 a 1997. L’any 1989 va ingressar a la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. Des de l’any 1996 és director d’estudis d’humanitats i de filologia catalana de la Universitat Oberta de Catalunya. Com a poeta ha publicat la seua obra a revistes catalanes i ja figurava entre els joves autors a l’antologia de Marià Villangómez Poetes eivissencs (1968). És autor dels llibres de poesia titulats Sonets a Orfeu (1995), traducció de poemes de Rilke, i Illes a trenc d’alba (1997). També és autor de llibres d’assaig sociolingüístic com Un horitzó per a la llengua. Aspectes de planificació lingüística (1992), Conocer la lengua y la cultura catalanas (1993), Plurilingüisme europeu i llengua catalana (1996) i Una política intercultural per a les Balears? (2002). Ha escrit altres llibres com Notes sobre la música tradicional eivissenca (1985), El debat autonòmic a les Illes durant la Segona República (1991) i La cultura a Eivissa i Formentera (segles XIX i XX) (2001). El 1977 s’implicà directament en el món de la política i va ser escollit candidat al senat per Eivissa i Formentera per la coalició Bloc Autonomista , que aglutinava tots els partits de caire progressista que hi havia en aquells moments a les Pitiüses. El guanyador, a aquelles eleccions, va ser Abel Matutes Juan , que obtengué el 38,30% dels vots emesos, davant del 28,43% d’Isidor Marí. A les eleccions al senat del 1979 repetí candidatura, ara amb el nom de grup Progressista Independent. Tornà a guanyar Abel Matutes, amb el 42,82% dels vots, i Isidor Marí n’aconseguí el 32,38%. A la seua faceta musical, com a cantautor durant els seus anys d’estudiant a Barcelona s’adherí al moviment de la Nova Cançó, que reivindicava una cançó popular compromesa i en català. Arribà a editar quatre discos senzills, amb els títols d’Eivissa (1968), Voldria fer una cançó (1969), Si tu vols (1969) i Senyoreta felicitat (1971). Més endavant, va ser un dels fundadors del grup musical Uc (amb el qual gravà tres discos) i autor de cançons tan conegudes com Flors de baladre o Eivissa. L’any 2004 és membre del grup Falsterbo-Marí. Va ser un dels comissaris de l’exposició Sempre Eivissa i Formentera, en la qual s’intenten mostrar els fets referencials de les illes Pitiüses. Aquesta exposició recorregué les illes Balears els anys 1999 i 2000, i el 2004 encara es pot visitar a Internet. L’any 2003 va rebre el premi Ramon Llull de les lletres com a reconeixement de la seua tasca en favor de la llengua i cultura catalanes. [MTT/EPG]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments