Marí Marí, Joan Botja

Marí Marí, Joan –Botja– SOC (Sant Josep de sa Talaia 1898 — 1982) Empresari i polític. Als quinze anys emigrà a Tucumán (Argentina), allí va aprendre comptabilitat i rudiments musicals de la mà de l’eivissenc Manuel Marí “Seguí”. El 1920 es traslladà a Còrdova on continuà treballant en el comerç. El 1927 retornà a Eivissa i al cap de tres anys es casà amb Antònia Tur Sala “Jeroni”. Entre 1930 i 1947 fou dipositari de l’Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia; aquell últim any fou designat alcalde, càrrec que ocupà fins a 1960. També organitzà la cooperativa agrícola del seu poble i fou delegat insular de la Germandat de llauradors i ramaders, càrrec des del qual aconseguí la llibertat de moldre gra i produir oli, que es trobava intervenguda des de la finalització de la Guerra Civil, que aconseguí després d’una acalorada intervenció al palau de les Corts, a Madrid. Des d’aquestos dos càrrecs, l’any 1948 organitzà una extraordinària celebració de la festa de Sant Isidre Llaurador, al poble de Sant Josep, festa que ajudà a la recuperació del folklore eivissenc, ja que el concurs de balls, cants i sonades significà la seua represa després del conflicte bèl·lic; d’aquest grup, impulsat també per Josep Tur Riera “Pepet des Sereno”, es formà l’Agrupació Folklòrica d’Eivissa d’Educació i Descans que tengué destacades actuacions a Palma i al País de Gal·les (1952). El grup folklòric de Sant Josep —organitzat per Joan Marí i el mestre Ernest Castelló— va tenir continuïtat i actuà a la festa de Santa Maria de l’any 1958. Tot seguit, i reforçat amb balladors i sonadors d’altres pobles de l’illa, i ja com a Agrupació Folklòrica Aires de sa Talaia , anaren a Barcelona convidats per l’Ajuntament de Barcelona en ocasió de la inauguració de la plaça d’Eivissa d’aquella ciutat. Després es dedicà al comerç, als negocis immobiliaris i als bancaris —fou corresponsal de la Banca March i després conseller assessor d’aquesta Banca— i va intuir el futur turístic d’Eivissa, amb inversions i compres urbanístiques, i amb la posada en funcionament de la Cova Santa com a punt d’interès turístic. Els últims anys de la seua vida els dedicà a la redacció d’un llibre de memòries, que aparegué publicat pel Govern Balear l’any 1998, coincidint amb el centenari del naixement de l’autor. [EEiF]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments