Marí Calbet, Antoni

Marí Calbet, Antoni  (Eivissa 1932)  SOC/POLÍT  Metge i polític, germà d’Alons Marí Calbet . Cursà estudis primaris a l’Escola Graduada, el batxillerat a l’Institut Santa Maria i es llicencià en medicina a la Facultat de Medicina de València. El 1958 cursà estudis a l’Institut de Medicina Tropical Prince Leopold II d’Anvers (Bèlgica) i el 1959 anà a treballar al Congo, aleshores sota l’administració belga. També aquell any es va casar amb Maryse Rennesson, francesa de naixement, amb qui entrà en relació mentre feia un curs de llengua espanyola i de qui diu que ha après la prudència i la temperància que l’han ajudat a compensar el seu caràcter impulsiu natural. Al Congo va fer una encomiable tasca d’assistència sanitària pràcticament sense mitjans. Una vegada que aquest país va obtenir la independència de Bèlgica, període en el qual arribà a témer per la seua integritat física, tornà a Eivissa però tot d’una que li va ser possible retornà a aquell país africà, sota la tutela de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), on va fer amistat amb l’autonomenat president de Katanga Moisés Tsombe, a qui va atendre com a pacient. A causa del clima de violència en augment, el 1968 decidí tornar definitivament a Eivissa després d’haver dirigit un projecte de vacunació contra la pigota a tot el territori del Congo, projecte que va ser l’inici de la campanya mundial d’eradicació d’aquesta malaltia. El 1970 entrà a la Seguretat Social com a cap clínic de tocoginecologia, càrrec que exercí simultàniament amb l’exercici privat de la medicina fins a 1983, quan demanà excedència per dedicar-se a la política. El 1979 es presentà com a candidat al Consell Insular d’Eivissa i Formentera (època preautonòmica) en les llistes dels Independents al Consell Insular d’Eivissa i Formentera (ICIF) recolzats per Aliança Popular i va ser nomenat conseller de Sanitat i Assumptes Socials, a més de formar part del Consell General Interinsular; el 1983 es tornà a presentar ja en la llista d’Aliança Popular, sortí diputat al Parlament i fou nomenat vicepresident del Consell Insular i conseller de Sanitat, Hisenda i Pressupostos, a més de conseller sense cartera del Govern Balear; a les eleccions de 1987, 1991 i 1995 encapçalà la llista del Partit Popular al Consell Insular, sortí elegit diputat i nomenat president de la institució en les tres legislatures. Durant la seua gestió com a president sempre es distingí per defensar els interessos de les Pitiüses, tant al Parlament com davant del Govern. Com a obres principals al llarg dels dotze anys que ocupà la presidència es poden esmentar l’Hospital Insular i el Patronat de Salut Mental i Benestar Social; s’edificaren l’Hospital de Cas Serres, l’edifici de Serveis Socials, el Centre d’Exàmens de conduir de Santa Gertrudis, el Recinte de Fires i Congressos; la darrera seu del Consell a l’av. d’Espanya, no sense una gran polèmica a causa de les seues dimensions, la piscina des Raspallar, la piscina de Formentera, l’edifici de la ITV i diverses guarderies i escoletes als municipis. També es varen adquirir dues àrees forestals per protegir. A les eleccions de 1999 tornà a presentar-se i passà a ser cap de l’oposició en haver-les guanyat el Pacte de Progrés. Aquell mateix any acabà l’excedència com a metge de la Seguretat Social i es va jubilar. Deixà la política activa el maig de 2003. [PVG]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments