Llobet Roman, Marià

Llobet Roman, Marià (Eivissa 1927 — Madrid 2016) SOC Advocat i polític. Fill del farmacèutic Marià Llobet Calbet i de Joana Roman Ferrer (filla de l’advocat, polític i arqueòleg Joan Roman Calvet). Als quatre anys, quedà orfe de pare i als set de mare; quedaren ell i els seus quatre germans a cura de les seues ties. El 1938 inicià el batxillerat i va fer els tres primers cursos a l’institut de segon ensenyament d’Eivissa. Va acabar-lo als col·legis dels teatins, a Palma, i dels dominics, a València. El 1946 ingressà a la facultat de dret de la Universitat de València, encara que es llicencià el 1952 a la Universitat d’Oviedo. Poc després es va llicenciar en ciències polítiques a la Universitat Complutense de Madrid, on també es va doctorar en dret. Els anys 1953 i 1954 completà els estudis a França i Suïssa. Ingressà per oposició al cos de secretaris d’administració local de primera categoria i fou destinat al cabildo insular de Lanzarote (1956-1959) i després a Santa Isabel de Fernando Poo —Malabo, Guinea Equatorial— (1959-1963), que en aquella època pertanyia a Espanya. El 1963 ocupà la secretaria de l’Ajuntament d’Eivissa, fins a 1973 quan permutà el càrrec amb el seu germà Carles, que l’exercia a la Vila Joiosa (Alacant). Poc després va demanar l’excedència i es dedicà a l’activitat privada com a advocat i empresari turístic. L’any 1979, durant uns pocs mesos, ocupà la secretaria general de la Diputació de Terol. Va ser de les primeres persones que varen reclamar per a les Balears un règim d’autonomia semblant al que gaudien els cabildos insulars de les Canàries. El 1965 va aconseguir que s’inclogués aquesta proposta al Consell Econòmic Sindical de Balears, proposta que fou aprovada i les conclusions de la qual foren presentades el 16 de juliol de 1965 al cap de l’Estat, Francisco Franco, cosa que constitueix el precedent més pròxim a la creació dels consells insulars de les Balears. Durant la transició a la democràcia, i com a expert en dret administratiu, formà part de nombroses comissions per a la instauració dels consells insulars i per a la liquidació de la Diputació Provincial de Balears. Membre fundador del Partit Nacionalista d’Eivissa i Formentera, es va presentar a les eleccions de 1977 a senador per les Pitiüses però fou elegit Abel Matutes Juan d’Aliança Popular. Entre 1960 i 1990 va participar intensament en la vida social, col·laborant de forma activa en l’organització de les biennals internacionals d’art i en la fundació del Museu d’Art Contemporani. Va exercir les presidències de l’Associació de Caçadors d’Eivissa i Formentera, del Club Nàutic d’Eivissa, de la Societat Ebusus, del Rotary Club d’Eivissa i Formentera i del Foment del Turisme d’Eivissa i Formentera. El 1984 fou nomenant president de la Federació Espanyola de Centres d’Iniciativa i Organitzacions de Promoció Turística (FECIT), càrrec que va ocupar durant dotze anys. Assistí com a representant de les Pitiüses al I i II Congrés Nacional de Turisme, on es va marcar, des de 1964, la política turística. Va pertànyer a l’Institut Balear de Promoció del Turisme i al Consell Provincial de Ràdio Televisió Espanyola. Va dictar conferències i va publicar en la premsa local articles sobre qüestions històriques, jurídiques, turístiques i etnològiques. El febrer de 2003 va iniciar, la publicació d’una col·lecció d’articles amb el títol de “Bibliografía sobre la Guerra Civil en las Pitiusas”, on feia una documentada crítica de publicacions i opinions producte dels seus coneixements del tema, de les seues vivències directes i de l’extensa biblioteca personal. El 2006, i continuant amb els seus treballs sobre la Segona República i la Guerra Civil, publicà el llibre Personas y días de la Segunda República. El 2007 La Guerra Civil en Ibiza y Formentera i, finalment, el 2013 publicà Apuntes sobre la persecución religiosa en la diócesis de Ibiza durante la Guerra Civil Española de 1936 a 1939. Els últims temps va publicar a Diario de Ibiza unes memòries que abracen des de la seua infància fins als primers anys de la postguerra, i que porten el títol Antaño desde hogaño. Entre les condecoracions rebudes, destaca l’Encomienda de Número de la Orden del Mérito Civil, atorgada per sa majestat el Rei i que li va ser imposada pel ministre d’afers estrangers Abel Matutes. Quan deixà la secretaria de l’Ajuntament d’Eivissa, fou nomenat Arxiver Honorari, en reconeixement a la seua tasca de reunir i salvar el valuós arxiu històric. [JBM]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments