Llimoners, hort des

Llimoners, hort des ARQUEOL Es localitzava exactament a 750 m en direcció N-NW de la punta exterior del baluard renaixentista del portal Nou. La seua descoberta es produí arran del rebaix per a una planta soterrània d’un edifici en construcció —anomenat Alatea— a l’antic terreny rústic conegut com s’hort des Llimoners. Aquesta finca limitava per tramuntana amb ca n’Abella, per ponent amb ca na Comissari, per migjorn amb es Palmer i per llevant amb can Xorat. La necròpolis va ser excavada amb caràcter d’urgència per part del Servei d’Arqueologia del Consell Insular d’Eivissa i Formentera, sota la direcció tècnica de J. Ramon Torres. Els treballs de camp es desenvoluparen entre els mesos de març i abril de l’any 1998. És rellevant la descoberta d’un camí amb un paviment molt sòlid, fet d’opus caementicium, amb inclusió de còdols (segurament d’un torrent vesí), que es projectava, en el tram documentat, en direcció N-NW/S-E, amb una amplada mitjana de 3,20 m. Malgrat la seua pavimentació, és clarament d’època romana i potser l’origen del camí és molt més antic i es remunta a l’època púnica. A cada costat del camí abans descrit, amb els murs orientats als principals punts geogràfics, quasi amb perfecció, es documentà el nivell basal (en realitat, els fonaments) de dues construccions quadrades, amb una mitjana de costats de 5,75 per 6 i 6,32 per 6,26 m. Als laterals dels monuments, el caràcter funerari dels quals sembla fora de discussió, s’habilitaren grups de tombes. En conjunt l’espai funerari, inclosos els monuments, abasta aproximadament 550 m2. El total d’unitats sepulcrals és de quaranta-sis i el nombre global d’individus, provisional, supera els cent cinquanta. Es tracta, sense excepcions, d’inhumacions. Quant a la tipologia tombal, es registren algunes variables. És molt comuna la cista rectangular, feta a cinc o sis cares i sempre reutilitzant materials procedents d’edificis o construccions ja derruïdes en el seu moment, sobretot peces planes de marès local i pedres ordinàries diverses (tombes UE.404, 408, 803, 809, 818, 815, 816, etc.). Hi ha alguns casos excepcionals i únics, com la tomba UE.813, molt acurada, construïda amb materials reemprats de relativa qualitat i que comportava una part aèria, desapareguda, tal volta amb lauda musiva. És possible que fos la tomba individual d’un personatge destacat. Un altre tipus més rar —de fet representat per un sol cas— és l’enterrament infantil a l’interior d’àmfores reutilitzades (tomba UE.814). Destaquen també les tombes configurades per caixes rectangulars fetes de petita maçoneria amb morter d’opus caementicium, pensades per incorporar inhumacions a l’interior de taüts de fusta, ja que s’hi han trobat evidències prou clares de claus de ferro. Cal dir que a la necròpolis de s’hort des Llimoners una gran majoria de tombes reberen enterraments successius, assolint aleshores un caràcter col·lectiu, amb nombres màxims d’individus a cada una, en alguns casos, superior als cinc. D’altra banda, poden esmentar-se algunes particularitats en aquest cementeri, com el fetus col·locat entre les cames d’una dona a la tomba UE.609 que, presumiblement, hauria mort durant el part. Finalment podria destacar-se la presència d’un enterrament seguint de manera clara el ritu musulmà (tomba UE.214). Els materials d’acompanyament, considerat el total de les tombes, eren escassos, set o vuit vasos ceràmics —sempre gerrets i gerretes de mesura mitjana— localitzats a les tombes 202, 301, 801, 804, 807 i 819, per més de cent cinquanta morts, a part dels elements de caràcter personal —collarets en el cas de nens, alguna sivella de cinturó o passadors de cabell, en el cas d’adults—, també molt poc nombrosos, tal com és típic de les èpoques en què funcionava la necròpolis. Pel que fa a la cronologia, des d’un punt de vista arqueològic hi ha una sèrie de fites prou clares, principalment les seqüències relatives i les dades dels elements mobles amb datació preestablerta, malgrat que sigui per aproximació. S’ha considerat també el fet generalitzat que entre c 350 i 600/650 les sepultures tendeixen a ser orientades E-W, d’una manera gairebé sistemàtica. Sensu contrario abans de la dita data —més exactament entre la segona meitat del segle I i el primer terç del IV— i després de l’esmentada, fins a l’acabament de l’època bizantina, tornen a registrar-se orientacions N-S. Pot afirmar-se, en qualsevol cas, que la necròpolis de s’hort des Llimoners era un cementeri a la vora d’un dels camins de sortida de la ciutat d’Ebusus, amb dos monuments funeraris i que s’establí, probablement, a partir del segle III. La major part de tombes, que s’anaren obrint entre els segles IV i VI, va ser reutilitzada per a enterraments successius de manera gairebé generalitzada. Les darreres tombes daten amb tota seguretat de ple segle VII, quan es va abandonar de manera definitiva, coincidint amb la mal coneguda, però efectiva, crisi que posà punt i final a l’antiguitat tardana de les illes Pitiüses. [JoRT/AMP/NMG]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments