Jondala, ca na

Jondala, ca na ARQUEOL Finca del terme municipal de Sant Josep de sa Talaia, de la parròquia de Sant Francesc de s’Estany, on Carles Roman Ferrer va excavar una necròpolis púnica i romana en dues campanyes arqueològiques realitzades els anys 1918 i 1919. Amb aquest nom es recull també la intervenció arqueològica i les troballes realitzades a la finca pròxima de can Joanet que aleshores era veïna de la de ca na Jondala A pesar d’haver-se parcel·lat molt, constitueixen una mateixa unitat registral. De fet, a la memòria de l’excavació no es fa distinció entre les troballes d’una finca i de l’altra i els materials arqueològics varen ingressar al museu com un únic conjunt amb el nom de ca na Jondala. Les dues finques es troben en una àrea plana, el pla des Jondal, amb una cota de 20 m sobre el nivell de la mar, pròxima a cala Jondal, on es localitzen altres jaciments com ca na Damiana , cas Vildo , can Rempuixa i sa Torrassa . Es tracta, per tant, d’una zona densament poblada per nuclis d’explotació rural des del segle V aC fins a l’època romana, si s’ha de jutjar pels testimonis arqueològics. La necròpolis púnica que Roman va excavar, de la qual no es conserva cap indici, estava situada a l’extrem oest de l’àrea plana i s’estenia pel vessant del canal des Jondal. Es caracteritzava per ser una necròpolis de fosses i sarcòfags monolítics de marès enterrats i coberts amb pedres del mateix material. Aquestes sepultures varen esdevenir tombes col·lectives ja que era usual trobar més d’un esquelet dins cada una. Els aixovars varen aparèixer, segons l’excavador, als peus i dins l’interior dels sarcòfags, especialment els objectes de caràcter personal, i la resta a l’exterior de la sepultura. No es coneix el nombre exacte de tombes excavades, Roman proporciona dades de vuit sarcòfags entre els sectors de ca na Jondala i can Joanet, a més, parla d’altres enterraments en sarcòfags i fosses, sense donar massa informació respecte del nombre exacte de sepultures, estat de conservació, nombre de cadàvers o disposició de l’aixovar. També a les memòries d’excavació es menciona l’existència d’enterraments infantils en àmfora i d’urnes cineràries amb amulets, grans de collars i ossos, així com de la troballa d’una sepultura, amb restes òssies de cinc cadàvers, formada per pedres col·locades de cantell. L’any 1919 també es va excavar a uns 300 metres de la necròpolis púnica, en direcció SE, al peu de la vessant nord del puig des Jondal en una zona poc inclinada, una necròpolis d’època romana. Les tombes eren del tipus fossa, dues d’elles amb morter i pedres. Segons Roman els aixovars eren molt modestos i en la majoria dels casos tan sols es trobaven els ossos regirats. Molt prop d’aquestes tombes es va localitzar un presumpte crematori de forma rectangular de 2 metres de llarg per 0,60 metres d’amplària i 0,70 metres de profunditat, amb una capa de cendres, de la qual no hi ha més informació. Prop de la necròpolis romana, a uns 150 metres en direcció oest, s’observen les restes de murs arrasats de maçoneria seca. La ceràmica recollida en superfície és d’època púnica, la qual cosa permet confirmar una de les fases d’aquest habitat. També les prospeccions realitzades els últims anys han permès localitzar algunes restes de construccions en molt mal estat de conservació, que corresponen tant a l’època púnica com a la romana. [JFG/AMO]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments