Joan, festivitat de Sant

Joan, festivitat de Sant CULT POP El 24 de juny és la celebració del naixement del profeta Joan Baptista, anomenat també el precursor. Visqué austerament als deserts de Judea. El bany en el riu Jordà, que anà acompanyat de la confessió dels pecats, era signe de perdó i compromís d’una vida nova. La celebració d’aquesta festa, que coincideix amb el solstici d’estiu, és molt freqüent a la cultura mediterrània. El cristianisme va assimilar molts dels mites pagans i així el Concili de Constantinoble del segle VII va intenta prohibir que pels voltants de sant Joan es fessin foguerons, però com que la prohibició no va tenir gaire èxit, varen decidir donar-li un caràcter sagrat. A les Pitiüses la festa s’inicia la vigília de la nit i l’element característic és el foc; es fan els foguerons, al voltant dels quals salten i ballen els més joves i, més modernament, en ambients urbans se celebra una revetla. La tradició diu que s’han d’encendre nou foguerons, encara que a vegades eren set i altres, tres. Era costum cremar un ninot, que solia rebre el nom des jai o sa jaia, depenent de la roba que s’omplís de palla. Gastronòmicament cal apuntar els macarrons de Sant Joan: tallarines o burballes, bullides amb llet i sucre, pell de llimó i un tronxet de canyella; posats dins una enciamera ben ensucrats altra vegada i amb un espolsim de canyella; es mengen freds; més endavant s’hi afegí la coca de Sant Joan, importada del Principat. També pels voltants d’aquesta festivitat s’acostuma a anar a cercar herbes aromàtiques, és el moment que tenen més força i mantenen totes les seues virtuts curatives o remeieres; es recullen romaní, fonoll, frígola, orenga, camamil·la... Algun manat d’aquestes herbes, i també de ruda, es tirava dins dels corrals per transmetre els seus flaires salutífers també als animals. També a punt d’alba del dia de Sant Joan —per a altres a mitjanit de l’últim dia de l’any— naixia, segons la llegenda, davall el pont Vell de Santa Eulària una misteriosa herba que desapareixia a l’instant; el que tenia la sort d’arrancar-ne un tanyet i posar-lo dins una botella negra i tapar-la abans que desaparegués, podia aconseguir un fameliar . També era una nit en què els joves realitzaven diverses proves endevinatòries amoroses o ordalies; així les donzelles tiraven aquella nit davall del llit tres faves, una sense pelar, una mig pelada i una altra pelada; a mitjanit posaven la mà davall el llit i si agafaven la fava sencera volia dir que seria molt feliç en el matrimoni, si agafava la mig pelada, era senyal que no seria gaire feliç; si al contrari era la pelada, tendria un matrimoni desgraciat. Semblantment, aquest joc de les faves s’aplicava també a la riquesa del futur matrimoni. També hi havia el costum de posar a la serena, dins d’un plat, el blanc d’un ou; l’endemà es mirava la forma que havia pres i segons la figura, es coneixia l’ofici del futur marit (si semblava un martell, seria fuster; una barca, indicava que seria mariner...) La matinada de sant Joan era costum observar el naixement del sol, que es deia que aquell dia sortia ballant. També el DCVB diu que a Eivissa, en sortir el sol en tal dia, les oliveres giren les fulles cap a ell. També cal assenyalar que per sant Joan comença el calendari de balls a pous i fonts de les Pitiüses, que finalitzarà en acabar el setembre. En alguns pobles, era el dia que es beneïen els animals, ja que sant Joan era el patró dels pastors; així, duien la manada davant l’església i rodava la plaça mentre el mossènyer la beneïa. El dia de sant Joan també finalitzava el contracte entre l’amo i el majoral si sis mesos abans, per Nadal, s’havia donat el desvís oportú. El DCVB documenta com a propi d’Eivissa el joc anomenat Sant Joan de les Coces, joc d’al·lots, en què fan un rotlle i es posen a rodar, agafats per les mans; un està fora, i ha de procurar agafar i aturar un dels del rotlle; però quan s’hi acosta, els altres qui roden li tiren coces procurant ferir-lo perquè no n’agafi cap; si n’agafa un, aquest para i segueixen el joc. [EEiF]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments