Irriguible Celorrio, Leopoldo

Irriguible Celorrio, Leopoldo (Saragossa 1946) ART Pintor figuratiu pop amb radicals trets neodadaistes als seus inicis dels anys seixanta; ja a partir de 1967 començà a introduir elements informalistes a la seua producció, que ràpidament evolucionen vers l’abstracció geomètrica amb trets minimalistes i conceptuals. Va estudiar medicina a la Universitat de Saragossa i s’especialitzà en psiquiatria l’any 1970. Els anys 1968 a 1970 va fer cartells per a organitzacions estudiantils, culturals i polítiques. A partir d’aquell moment començà a desenvolupar un llenguatge propi caracteritzat per la presència d’estructures geomètriques, formes esquemàtiques i sobrietat en l’ús del color. El 1979 aconseguí una beca de la Fundació March que li permeté residir a París i assistir al seminari Semiologia dels elements plàstics, impartit per Roland Barthes i Ignace Meyerson, que deixà una empremta fonamental en el seu concepte artístic. Entrà en contacte amb Eivissa els anys setanta i, ja a partir de 1973, hi fixà la seua residència permanent. Aquell mateix any realitzà la seua primera instal·lació titulada Extensibles y colgantes, a Talamanca. També cal destacar les instal·lacions Montajes en Cinco Playas a Eivissa el 1976, Telas-Módulos que presentà a les platges des Cavallet, es Figueral i ses Salines el 1977, i la titulada Sèrie 8 Extensibles que presentà a Palma el 1978. Posteriorment també portà les seues instal·lacions a Barcelona (1977), París (1979) i Girona (1980). Aquestes instal·lacions, sempre vinculades amb la creació pictòrica, són muntatges a l’aire lliure que poden ocupar tant un espai natural —platja— com un espai urbà —carrers i naus interiors. Els mòduls són fixats al terra amb barres metàl·liques o penjats a diferents estructures de forma versàtil. Els suports presenten superfícies planes que incorporen sèries de línies, nusos, triangles, cercles o fletxes i, a partir de la intervenció artística, l’espai queda radicalment alterat. Les seues obres contrasten grans superfícies pictòriques planes monocromes amb línies i sanefes de colors interiors, trencant el format quadrangular i rectangular convencionals mitjançant una agosarada proposta de grans formats i contorns irregulars. Presenten construccions bàsicament geomètriques de lliure interpretació, moltes vegades amb acompanyament —o sense— de títols suggeridors, que prenen principalment com a suport el tremp i l’acrílic sobre taula, tela o paper. L’anàlisi esquemàtica formal se situa a les superfícies asimètriques i als camps cromàtics relacionats en forma d’unitat dialèctica arquitectònica que deixa obertes les possibilitats de modulació. La seua construcció de l’espai, de formes pures i superfícies homogènies, expressen sensacions atmosfèriques amb un missatge estètic i un ideari conceptual. En definitiva, l’autor presenta una proposta coherent, personal, rigorosa i profundament suggestiva. Des dels anys seixanta ha participat a nombroses exposicions col·lectives, tant nacionals com internacionals, entre les quals destaquen l’Exposición Exhaustiva de la Nueva Expresión Plástica y Poética, a la Galería Oyum 10 de Montevideo, Uruguai, i el Museu Nacional de Santiago de Xile, el 1972; l’Exposición Nacional de Arte Contemporáneo al Palacio de Cristal del Retiro de Madrid, el 1973, la Mostra d’Art Realitat al Col·legi d’Aparelladors de Barcelona, The Creative Post Card Show a la Galeria U de Montevideo i al Museu de la Universitat de Nova York, el 1974; el Salon de la Lettre et le Signe al Musée du Luxembourg de París, el Salon de la Jeune Pinture a la Tour de Montparnasse de París, el XX Anniversaire Revolution Cubaine al Palais de la Unesco de París i l’exposició itinerant per diversos museus dels EUA 25 Spanish Graphic Artist, el 1979; més endavant participà en l’exposició Construcció/Gest/Color, Eivissa 1960-1990. Bechtold/Irriguible/Tur Costa al Centre de Cultura de “Sa Nostra” de Palma, l’exposició Cultural Confluences in the Mediterranean a la International Monetary Fundation de Washington (EUA) i La Nueva España a la Rosenberg Library de Galveston (EUA), el 1992. Aquell mateix any participà a l’Exposició Universal de Sevilla formant part del grup Bechtold-Irriguible-Riera al Pavelló de les Illes Balears. A més, des de l’any 1978 al 1985 va participar al Saló de Primavera del Museu d’Art Contemporani d’Eivissa, i també participà a la mostra Fars-93. Guinovart-Irriguible-Miralda-Vostell, projecte presentat a l’Exposició Universal de Sevilla i a la Sala de Cultura “Sa Nostra” d’Eivissa l’any 1992 i també a Arco de Madrid i al Centre de Cultura “Sa Nostra” de Palma l’any 1993. La seua primera exposició individual va ser el 1969 a la Galeria N’Art de Saragossa, i des d’aleshores ha exposat de forma permanent a Barcelona, Oviedo, Madrid, Palma, Girona, Tarragona, San Sebastià i els Estats Units. A Eivissa ha exposat regularment a la Galeria Carl van der Voort, on presentà la seua primera exposició individual a l’illa l’any 1976, i també a la Sala de Cultura d’Eivissa i al Centre de Cultura de Mallorca, ambdós de “Sa Nostra”. Així mateix, també va participar en la mostra Art a Eivissa 84 a la Sala de Cultura “Sa Nostra” d’Eivissa; en l’exposició Abstraccions. Pintura no figurativa a les Illes Balears de la Llotja de Palma el 1996; en l’exposició La pintura com la poesia. Proposta per a un encontre a l’Espai Ramon Llull de Palma el 1997; i la seua obra és present a Eivissa. L’art dels 70, del Museu d’Art Contemporani d’Eivissa el 1999. També cal destacar les seues aportacions com a il·lustrador dels textos de poetes com Antonio Colinas, Antonio Ramoneda i Michel Bohbot, entre d’altres. La producció artística d’Irriguible ha estat premiada diverses vegades, entre les quals destaquen el Premi Nacional de Cartell del Ministeri d’Informació i Turisme de l’any 1970. La seua trajectòria artística és recollida per un abundant material bibliogràfic, i també present als vídeos Leopoldo Irriguible 1973-1989 de Santi Loren (Videar, 1989), Irriguible: Espacio Pignatelli de l’Ajuntament de Saragossa (1990), Bechtold/Irriguible/ Tur Costa, de Jaume Vidal (“Sa Nostra”, 1991), Expo 92: Bechtold/Irriguible/Riera, de la Galeria Van der Voort (1992); i Fars 93, de “Sa Nostra” (1993). L’obra d’Irriguible es troba profundament impregnada de l’entorn on ha estat creada i, per tant, de l’illa d’Eivissa, que a partir d’un dels seus creadors més innovadors ha trobat una encomiable projecció internacional. [STP]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments