Hormigo Escandell, Antoni

Hormigo Escandell, Antoni (Sant Antoni de Portmany 1933 — 2019) ART Escultor dedicat principalment a la talla en fusta, que seleccionava del seu entorn eivissenc, com l’olivera, el pi, la savina, l’ametller i el garrover, tot i que també va treballar la pedra. Va aprendre la tècnica al costat del seu pare, Antoni Hormigo Josefa, també escultor dedicat a la talla de la fusta, i completà la seua formació de manera autodidacta.

D’estil figuratiu simbòlic en la línia surrealista, els seus treballs tenen com a origen la inspiració en la natura. Partint d’una idea prèvia, l’autor seleccionava la matèria que donaria forma als éssers generats per la seua imaginació. La figura humana, interpretada amb gran llibertat, sol ser la forma omnipresent, encara que també es troben regularment en la seua obra figures fantàstiques i, esporàdicament, formes simbòliques abstractes. El tall precís del cisell, els jocs de llums i ombres sorgits del modelat de les superfícies i un pulcríssim poliment són els trets essencials que demostren una acurada tècnica i mestratge, que al costat d’un voluntari esperit sintètic, l’estilització de les estructures figuratives i el predomini de la línia corba sobre la recta evitant les simetries, donen a les seues peces una remarcable personalitat artística. La concepció del volum és el suport d’una profunda càrrega expansiva on les tensions apareixen de forma ascensional i condensada, convertint la peça en quelcom orgànic i dinàmic.

Temàticament, el conjunt de la seua producció demostra una clara preferència per la representació del cos humà, amb inspiracions tant naturals com històriques, mitològiques o fantàstiques. També es troben conjunts escultòrics de gran format, realitzats a partir d’un tronc d’arbre, on figures i formes tortuoses es fonen en contraposats i contorsions inversemblants, que ofereixen a l’espectador múltiples lectures i l’empenyen a girar al seu voltant per tal de copsar tota la seua força significativa. Lluny de la serenitat, el resultant serà una sensació inquietant, pertorbadora, vital, on la percepció del concepte fet objecte treu l’emoció a flor de pell.

Continuador de l’ofici patern, fou a partir del 1956 quan començà a treballar el gran format. L’any 1964 participà al Premio Isla de Ibiza i començà a exposar regularment a les galeries d’Eivissa. Ja el 1973 fou convidat a portar les seues obres a una mostra itinerant per Noruega, però aquesta gira no es portà a terme perquè a la seua primera exposició individual, celebrada a la Sala d’Exposicions de la Caixa d’Eivissa el 1974, es va vendre tota la seua producció. El 1975 participà a l’exposició col·lectiva Pintors d’Eivissa al Palau de la Virreina de Barcelona i també exposà a la Galeria Exoteria de Madrid.

L’any 1977 es va inaugurar el seu monument Es verro, encarregat per l’Ajuntament de Sant Antoni i instal·lat al camí de sa Vorera —a la confluència dels carrers Ramón y Cajal, Ample i Soledat— al poble de Sant Antoni de Portmany. La figura en pedra, de dues tones i mitja de pes i uns 2,40 metres d’alçada, és un homenatge al pagès eivissenc, que apareix representat en actitud de fer un uc. L’obra simbolitza la unió de l’astúcia amb la força bruta i és concebuda com un reconeixement de la laboriositat constant i soferta dels homes i dones del camp eivissenc.

Hormigo va fundar, al costat de Paco Torres, Bert May i Hemio Michel, el Grup 77 , que es presentà a Sant Antoni el 1978, i que aquell mateix any portà als seus membres a una exposició al Kulturkreis d’Oberursel a Frankfurt (Alemanya). El 1979 el grup es presentà a la Caixa de Pensions d’Eivissa amb l’exposició Homenatge a la Infància, i també al Centro Cultural de la Villa de Madrid. Més endavant, el 1989, la Sala de Cultura de “Sa Nostra” d’Eivissa tornà a reunir els seus membres en una exposició sota el nom de Grup 77.

Des d’aleshores la seua obra va mantenir una presència internacional, amb destacades exposicions com la presentada a la Galeria l’Oleils de Boef a París el 1983, l’exposició a la Galeria Nova de Hagen (Alemanya) el 1983, a la Galeria Palette de Wuppertal (Alemanya) el 1987 i a l’Institut Espanyol de Cultura de Munic (Alemanya) el 1988. Va formar part del Grup RBK (Ring bergisher künstler) de Wuppental, que va portar a terme les seues activitats de 1946 a 1996 i donà una presència permanent d’Hormigo a Alemanya.

Entre les seues molt nombroses exposicions a les illes cal destacar la seua participació a la II Setmana Cultural d’Eivissa el 1976, la participació al Saló de Primavera al Museu d’Art Contemporani d’Eivissa el 1978, on repetí el 1980. Aquell mateix any exposà a la Casa de la Cúria d’Eivissa sota el títol Homenatge a Daifa; el 1981 exposà al Cercle de Belles Arts de Palma i mostrà la seua obra a la VIII Setmana Cultural d’Eivissa; el 1982 participà a l’exposició inaugural de la Galeria Skyros d’Eivissa; el 1983 participà a l’exposició inaugural de la Galeria d’Eivissa i presentà la seua obra també a la mostra Coses a la Sala de Cultura “Sa Nostra” d’Eivissa. L’autor també participà a la mostra Art a Eivissa 84 a la Sala de Cultura “Sa Nostra” d’Eivissa, que fou portada en gira per les Balears i a Barcelona; també el 1984 i el 1985 participà als cinquè i sisè salons de Primavera del Museu d’Art Contemporani d’Eivissa. El 1988 participà a la mostra Artistes Internacionals a la Fundació Carlos Dudek d’Eivissa, i el 1990 participà a CreatIbiza, organitzada per l’Ajuntament d’Eivissa.

Més endavant,la Galeria Skyros portà la seua obra a l’Exposició Universal de Sevilla de 1992; va participar a la Feria Internacional de Arte de Granada Arte+Sur, de 1997, i la seua obra fou present també a l’exposició Eivissa, anys 60. El naixement de Babel, i a Eivissa L’art dels 70 del Museu d’Art Contemporani d’Eivissa, dels anys 1998 i 1999 respectivament. També la seua obra es presentà a la Fira Internacional d’Art Contemporani Art-Ibiza de 1999.

La trajectòria de l’artista és recollida en un abundant material tant d’hemeroteca com bibliogràfic, entre el qual destaquen les referències a Ibiza, la senda de los elefantes i Diccionario de los secretos de Ibiza, de Mariano Planells; En la isla del dios Bes, d’A. Barberó; al Diccionario biográfico de las Pitiusas, de M. Pesce; la Gran Enciclopèdia de la Pintura i l’Escultura a les Balears, del Govern Balear, i també figura a la pàgina web de The electronic Live Ibiza, amb l’article “The sculptor of Ibiza”, de Gary Hardy (2001). La seua obra queda recollida als documentals cinematogràfics Ibiza es una fiesta, de Grañena; el documental alemany Beautiful People; Baleares, de V. Roselló; i el monogràfic Antoni Hormigo, de Renato Steinmeyer produït per la televisió Bàvara i la TEF (1999).

El 2006 li fou concedit el Premi Illes Pitiüses atorgat per Diario de Ibiza. L'agost de 2008 es presentà el llibre sobre la seua obra i persona, de Miguel Ángel González, Antonio Hormigo. Matèria i esperit, en el si d'una exposició de la seua obra a la Punta des Molí, Sant Antoni de Portmany. El 2010 fou guardonat, en la seua primera edició, amb el Premi Portmany, atorgat per l'Ajuntament de Sant Antoni de Portmany. [STP]

Descàrregues

Col·laboradors