Grup d’Estudis de la Naturalesa (GEN-GOB Eivissa)

Grup d’Estudis de la Naturalesa (GEN-GOB Eivissa) SOC Grup ecologista dedicat a l’estudi, la divulgació i la protecció del medi ambient de l’illa d’Eivissa. El GEN va ser fundat l’any 1982 per un grup de joves eivissencs, dirigits per Antoni Pedro Marí, que treballava a Ràdio Popular d’Eivissa. Cap al mes d’octubre d’aquell any, Antoni Pedro va tornar del I Congreso Nacional de Espacios Naturales Amenazados que es va celebrar a Burgos i va decidir crear un grup ecologista a Eivissa, semblant als que ja operaven a la resta d’Espanya. En aquells moments, es va debatre entre els primers socis sobre la conveniència d’entrar a formar part del Grup Balear d’Ornitologia (GOB) i crear el GOB Eivissa, o bé constituir un col·lectiu independent i diferenciat de l’organització balear. Finalment, es va optar per la segona opció i es va fundar, amb data d’1 de novembre, el Grupo de Estudios de la Naturaleza (GEN). Les primeres activitats del grup, donada la joventut i inexperiència dels seus integrants (vint-i-pocs anys de mitjana), es limitaren fonamentalment a realitzar excursions i donar la seua opinió sobre la situació urbanística de l’illa, mitjançant escrits de denúncia davant les institucions i en els mitjans de comunicació. En acabar l’any 1982 el GEN ja tenia uns seixanta socis. Des del primer moment, el grup va proclamar com a objectius primordials l’estudi, la divulgació i la protecció de la naturalesa de les dues illes Pitiüses. No obstant això, l’aparició del GOB Formentera l’any següent va limitar en el futur l’àmbit d’actuació del GEN a l’illa d’Eivissa. Aquell any 1983 el grup va fer front a la seua primera campanya reivindicativa: la protesta contra dos blocs d’apartaments a les dunes amb savinar des Codolar, al costat dels edificis anomenats Don Pepe. El gran ressò periodístic que va aconseguir aquesta campanya (que, anys després, culminaria amb la demolició de les obres) va orientar definitivament l’activitat del GEN cap a la denúncia urbanística, per damunt de la divulgació o l’estudi. Els articles del GEN sobre la situació urbanística d’Eivissa es farien habituals en el Diario de Ibiza. Tots els mitjans locals, en general, acollirien favorablement les opinions del grup. També l’any 1983 el grup va organitzar la seua primera convocatòria pública: una marxa en bicicleta a ses Salines, en la qual participaren unes 300 persones i amb la qual es demanava la protecció d’aquest espai natural, aleshores amenaçat per projectes urbanístics i sense cap figura legal de protecció. Un intent de celebrar a Eivissa el II Congrés Nacional d’Espais Naturals Amenaçats, continuació del fet a Burgos, va fracassar, perquè el Consell Insular va autoritzar només la meitat de la subvenció sol·licitada per portar-lo endavant. El GEN va iniciar l’any 1984 amb les seues forces internes bastant minvades i el seu nombre d’associats en disminució, per problemes de funcionament intern. Persistia un grup de socis i dirigents que eren favorables a la integració en el GOB i que abandonaren l’entitat. Entre ells es trobaven alguns dels seus elements més valuosos i preparats. A conseqüència d’això, el nucli dirigent del grup quedaria reduït, des d’aleshores i durant tres o quatre anys, al seu president i a Joan Lluís Ferrer Colomar, llavors estudiant d’institut. Entre els dos mantengueren un GEN sota mínims pel que fa a efectius humans. Però l’esforç fet per mantenir el col·lectiu present de manera sistemàtica en els mitjans de comunicació va aconseguir donar la impressió que el grup continuava augmentant la seua força i pressió. Va ser en aquestes condicions com va iniciar-se l’emissió del programa setmanal “De la terra i de la mar” a la COPE d’Eivissa el mateix 1984; el programa va durar fins a l’any 1987. També l’any 1984 s’inicià una segona campanya, que també obtengué gran ressò popular: la defensa de l’illot de Tagomago, on anaven a construir-se cinc grans xalets. El GEN va editar un fullet (fotocopiat i escrit a màquina), va recollir firmes (amb plecs reproduïts amb un antic ciclostil) i va fer un acte simbòlic d’ocupació de l’illot, amb una dotzena d’activistes. Finalment, de les cinc cases previstes, només se’n va edificar una. L’any 1986 es va redactar l’informe Salvem ara ses Pitiüses, un recull d’unes 200 pàgines on s’explicava la situació ambiental d’Eivissa, especialment pel que feia a l’urbanisme, les pedreres i els incendis forestals. L’informe recollia totes les urbanitzacions existents i els principals punts negres del medi ambient d’aleshores. Arran d’aquest informe es va fer pública l’Opció GEN, una obra que recollia les reivindicacions generals i globals del grup. Dividit en tres capítols (medi ambient, cultura i economia), aquest llibret demanava la protecció dels principals espais naturals de l’illa, especificant el règim concret de cadascun. També proposava la diversificació de les fonts d’ingressos i diverses actuacions en matèria cultural. S’inicià una recollida de firmes per donar suport a aquestes demandes, que anys més tard s’anirien complint per part de les diferents institucions. Va ser l’any 1986 quan s’aprovaren les Normes Subsidiàries de Sant Josep, que inicialment permetien fer 92 noves urbanitzacions a tot el municipi. El GEN va portar a terme una forta campanya de desqualificació d’aquestes normes. L’hivern de 1987 varen néixer els Premis Savina i Formigó, com a reconeixement públic de les persones i entitats que anualment destacaven pels seus esforços en la defensa o destrucció, respectivament, de la naturalesa eivissenca. Els primers guardonats varen ser el poeta Marià Villangómez (Premi Savina) i Abel Matutes Juan (Premi Formigó). L’any 1989 va ser un dels més transcendentals de la història del grup. El 6 de maig el GEN, davant les obres d’urbanització de sa Sal Rossa per part de les empreses Matutes, va convocar una concentració sota el lema “Salvem sa Sal Rossa-ses Salines”, que pretenia ser massiva. L’esforç publicitari que es realitzà no tenia precedents en la història del grup, però el dia de la concentració al passeig de Vara de Rey només hi anaren 400 persones. Aquest resultat, molt lluny de les expectatives, va ser considerat un “fracàs” pel propi grup i la junta directiva en bloc va presentar la dimissió després que uns dies abans ho hagués fet Antoni Pedro com a president. Però una autèntica i espontània allau de cartes als diaris i altres testimonis públics demanant al GEN que continuàs va evitar la seua dissolució quan ja semblava irremeiable. Finalment, el grup va decidir continuar les seues activitats amb Joan Lluís Ferrer com a president provisional. Paradoxalment, el desastre del 89 va comportar, immediatament, un ressorgiment del grup, perquè s’hi varen incorporar una important quantitat de nous dirigents que haurien de marcar la trajectòria del GEN en els anys següents i protagonitzarien també les etapes més intenses del col·lectiu. Algunes d’aquestes persones varen ser Josep Ramon Balanzat, Fanny Tur, Neus Prats, Marià Marí, Antoni Marí Marí (encara que ja portava un any en la directiva) i altres. L’any 1989 el GEN va decidir constituir-se en moviment assembleari, amb una junta directiva sense president, tot i que es va designar Josep Ramon Balanzat com a portaveu i, a la pràctica, cap visible de l’organització. Amb la nova Junta Directiva, el GEN va experimentar un notable augment d’efectius humans i va incrementar les seues activitats, que es diversificaren cap a camps fins aleshores inexplorats, especialment en matèria de divulgació. L’any 1990 va tenir lloc la primera Volta a Eivissa en el pailebot Rafel Verdera, una expedició cientificolúdica que es repetí l’any següent i que donà lloc a un vídeo, nombrosos reportatges i exposicions. Aquesta activitat i altres, com cursos sobre bolets, aus, plantes i insectes, o cursos de cinema ecològic, varen obrir el grup a les activitats ambientals que romanien abandonades pràcticament des dels seus inicis. També l’any 1990 s’inicià la gran i definitiva campanya de reivindicació de ses Salines, coincidint amb la tramitació en el Parlament balear de la Llei d’espais naturals (LEN), que s’aprovà el gener de 1991. El PP pretenia deixar fora de la LEN els puigs de ses Salines, fet que hauria permès la construcció de dues urbanitzacions a la Canal i la Revista. El GEN demostrarà una desconeguda capacitat de mobilització desplegant una intensa campanya de distribució de pancartes en els balcons amb el lema “Salvem ses Salines”. Es recolliren firmes, s’enviaren denúncies a la Unió Europea, se celebraren entrevistes amb polítics, es convocaren debats i col·loquis i, en definitiva, es va aconseguir fer d’aquesta qüestió el principal tema públic de les Pitiüses durant mesos. El grup va crear i liderar la Coordinadora Salvem ses Salines, que va aglutinar la mobilització de tots els partits progressistes i entitats socials de les Pitiüses. Destacà la col·locació d’una gran pancarta a la torre de la catedral d’Eivissa, visible des de tota la ciutat. Finalment, gràcies al vot d’un diputat trànsfuga, s’inclourien les muntanyes de ses Salines dins la LEN. Al mateix temps, es continuava amb la denúncia periòdica i sistemàtica d’obres il·legals a l’illa d’Eivissa, entre les quals destacà el cas de cap Llentrisca, on es pretenien edificar set habitatges a l’extrem més meridional del cap. Just desprès d’aprovar-se la LEN, el PP anuncià la seua reforma en el cas de les Pitiüses per rebaixar considerablement la protecció. El GEN torna a crear una coordinadora, anomenada Sí als Espais Naturals, el portaveu de la qual torna a ser Josep Ramon Balanzat. S’inicià una campanya de distribució massiva de llaços verds a les antenes dels cotxes i a les balconades per simbolitzar el rebuig a aquest retall proteccionista, que permetia edificar cada 30.000 metres quadrats a les zones de màxima protecció, les ANEI, davant els 200.000 metres quadrats inicials. El GEN convocà una gran torrada-concentració a l’antic camp de futbol de Vila, a la qual participaren unes 4.000 persones. Malgrat tot, no es pogué evitar la reforma de la LEN. En aquells moments aparegué també el número 0 de la revista Baladre, òrgan d’expressió del grup i que acabà esdevenint una revista d’informació ambiental de venda pública. L’any 1992 Marià Marí va ser elegit president del GEN i, poc després, Josep Ramon Balançat deixà la Junta Directiva del grup per dedicar-se a la política. 1992 va estar marcat per dos grans fets: la fusió del GEN amb el GOB, posant així fi a l’única font de conflicte intern que hi havia hagut des de feia deu anys, i l’inici de la campanya de reivindicació contra el projecte d’un camp de golf a cala d’Hort. L’acord amb el GOB va ser fruit de l’evidència que la col·laboració amb el grup mallorquí era cada vegada més gran i el GEN es podia beneficiar de campanyes conjuntes. Finalment es decidí integrar-se en el GOB, però conservant les sigles històriques del grup, GEN, el logotip i l’autonomia de funcionament. La notícia de l’existència d’un projecte de camp de golf i dues urbanitzacions a cala d’Hort va obrir una nova etapa en el grup. Iniciada l’any 1992, el GEN es disposava a continuar una lluita que duraria exactament set anys, fins al 1999. Durant aquest prolongat període, i gràcies sobretot a l’impuls de la directiva Neus Prats, el GEN va aconseguir mobilitzar la societat contra aquest projecte i va fer que el PP passàs de defensar el projecte a assumir que la zona havia de ser protegida. El 1994, el GEN desplegà la pancarta més gran feta mai a les Pitiüses (100 metres quadrats) amb el lema “Golf No” davant l’ajuntament de Sant Josep. També es va impulsar la constitució de la Plataforma contra el Camp de Golf, dirigida per Neus Prats, i es varen interposar recursos davant els tribunals, que no evitaren, però, que les institucions del PP (Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia i Consell Insular, sobretot) anassin donant tots els permisos necessaris a la promotora, una immobiliària madrilenya. Infinitat de denúncies, escrits, comunicats, reunions, debats, accions directes i altres mobilitzacions mantengueren la polèmica sobre el camp de golf en primer pla de l’actualitat illenca durant aquells set anys. A aquesta alçada de la seua història, 1994, el GEN ja era un grup plenament consolidat, amb uns 400 socis i una sòlida Junta Directiva, formada encara per les persones que hi entraren el 1989, coincidint amb el desastre de sa Sal Rossa. A més a més, s’anava superant una de les històriques mancances del grup: la falta d’assessorament legal i jurídic per combatre les il·legalitats urbanístiques i ambientals. El progressiu coneixement de les lleis, el contacte amb advocats experts i l’especialització de Neus Prats en la matèria dotaren el GEN d’un important domini d’aquesta part imprescindible en la lluita ecologista. Mentrestant, també en aquelles dades, ingressà en el grup un col·lectiu de joves estudiants aficionats a l’ornitologia, que es dedicaven a anellar aus i que constituïren l’Equip de Natura del GEN, és a dir, la secció pròpiament naturalista, que poc després tengué biòlegs i anelladors professionals. Aquest Equip de Natura omplí també un buit històric: el de vertaders especialistes en ornitologia, capaços de fer campanyes de control d’espècies, anellament, censos de nidificants i activitats escolars, juntament amb el GOB. Entre aquells nous socis hi havia Joan Carles Palerm, Oliver Martínez, Esteban Cardona i altres. Per primera vegada, el GEN aportà dades sistemàtiques a l’Anuari Ornitològic de les Balears. L’any 1995 va ser l’escenari de la primera llei que protegí realment ses Salines: la Llei de reserva natural, aprovada en el Congrés dels Diputats amb els vots del PSOE i IU. La normativa frenà definitivament la urbanització de la zona, però no arribà a ser desenvolupada mai, fins que fou substituïda per una norma autonòmica, la dècada següent. El 1996, i mentre continuava la campanya contra el camp de golf de cala d’Hort, el grup obrí un altre front d’actuació: la protecció de ses Feixes de Talamanca i el prat de ses Monges, els últims terrenys de les antigues feixes que envoltaven la ciutat. En poc temps, l’Ajuntament d’Eivissa, en mans del PP, anul·là un projecte urbanístic per a la construcció de 1.000 habitatges a la zona, que passà a ser declarada àrea protegida. També aquell any començà la construcció d’una macroedificació de 1.500 metres quadrats de superfície al cim d’un puig de Santa Agnès. El promotor era el músic alemany Michel Cretu. El GEN interposà un recurs contenciós administratiu, que guanyà en primera instància. Durant 1997 i 1998 es radicalitzà la polèmica sobre el camp de golf de cala d’Hort, aparegueren diversos projectes de línies d’alta tensió a Sant Joan i Santa Eulària (que mobilitzaren els vesins) i, mentrestant, el Govern Balear anava aprovant normatives, com el POOT o les DOT, que el GEN considerava que marginaven les Pitiüses pel que feia a protecció ambiental. De fet, el 22 de gener de 1998, el grup organitzà un acte de protesta durant una conferència del president del Govern, Jaume Matas, per recordar-li que les Pitiüses eren les illes on la LEN protegia menys i on les noves normatives eren també molt més permissives. La desproporcionada reacció de Matas contra aquest acte pacífic va provocar una atmosfera de tensió encara més gran. Aquest clima, que era semblant a la resta de les Balears, va desembocar a Mallorca amb una gran manifestació el 14 de novembre de 1998, que reuní més de 20.000 persones contra la política urbanística del PP. A Eivissa, ràpidament es va considerar que no era concebible que, amb una situació mediambiental pitjor que a Mallorca, no se celebràs un acte semblant. El GEN va decidir, a final d’aquell mateix mes de novembre, celebrar una gran manifestació per al 22 de gener de 1999 amb el lema “Per al nostre futur, no més destrucció!”. Dos membres de la Junta Directiva tengueren un especial protagonisme en l’organització i bon desenllaç de la manifestació: el president, Marià Marí, i Fanny Tur, que varen assumir la major part de les tasques de contacte amb altres organitzacions, de distribució de la propaganda i de mobilització de la societat per aconseguir suports a la marxa. Després d’un mes i mig de treball frenètic, onze mil persones es manifestaren pels carrers d’Eivissa en la major manifestació que es recorda en la història de les Pitiüses. Tots els partits polítics, llevat del PP, i més de cent organitzacions socials (escoles, associacions de pares d’alumnes, gremis, grups culturals, personatges il·lustres i altres persones i col·lectius) donaren suport a la iniciativa, que va tenir un ressò sense precedents i que va deixar petita, proporcionalment, la de Mallorca. A l’endemà de l’acte, Marià Marí i Fanny Tur lliuraren al president del Consell Insular, Antoni Marí Calbet, un escrit amb una desena de reivindicacions, fonamentalment les que es defensaren a la manifestació: renúncia als camps de golf, especialment el de cala d’Hort; anul·lació dels projectes de les línies d’alta tensió, protecció de Benirràs i reforma de la LEN, entre altres. Antoni Marí Calbet no va assumir cap d’aquelles reclamacions. No obstant això, quan mancaven pocs mesos per les eleccions del 13 de juny de 1999, en una roda de premsa, el conseller autonòmic d’Agricultura, aleshores Josep Juan Cardona, el conseller insular de Turisme, Pere Palau, i el president Marí Calbet anunciaren públicament que, si tornaven a guanyar les eleccions, es compraria Cala d’Hort amb fons públics per evitar la construcció del camp de golf i garantir la protecció de l’indret. Aquesta notícia representà un gir radical en la postura del PP en aquest tema i també el reconeixement de les mobilitzacions fetes des de 1992. Poc després de l’esmentada manifestació, Fanny Tur abandonà la directiva per la seua incorporació a la política. El 13 de juny tengueren lloc les eleccions locals i autonòmiques en les quals, per primera vegada en la història, guanyà l’esquerra. El Consell passà a mans del Pacte Progressista. Això propicià que el GEN tengués representació, amb veu i vot, a la Comissió Insular d’Urbanisme (CIU). Aquesta reclamació era feta pel grup des que es va crear la CIU l’any 1991, però l’anterior equip de govern mai no va permetre aquesta presència, contràriament al que passava a Mallorca i a Menorca. El grup passà a estar present en una gran quantitat de comissions informatives i d’assessorament del Consell i del Govern de les Illes Balears. La nova situació política no va afectar significativament la trajectòria del GEN. Malgrat alguns avanços en matèria urbanística, la persistència de les obres il·legals i la timidesa de les mesures aplicades des de les institucions pitiüses varen mantenir l’esperit reivindicatiu del grup, especialment pel que fa al dic des Botafoc. Aquest projecte, iniciat a principi dels anys noranta pel Govern central del PSOE, va acabar executant-se durant l’etapa del Pacte Progressista, amb l’oposició del GEN, que era membre integrant de la coordinadora creada per lluitar contra el projecte. L’any 2000 el GEN contractà el seu primer empleat: Marià Marí, que per aquesta raó queda fora de la Junta Directiva. El nou president va ser el biòleg Joan Carles Palerm. Coincidint amb la contractació de Marià Marí comença una nova etapa, caracteritzada per un espectacular augment de les feines de tipus ambiental i educatiu. Per primera vegada, s’organitzaren campaments d’estiu per a joves as Jondal, pels quals han passat centenars d’escolars. Es començaren a fer camps de treball a cala d’Hort i Formentera, relacionats amb el món rural. També s’intensificaren les feines de l’Equip de Natura i s’organitzaren activitats divulgatives cada vegada més constants i ambicioses. Amb Marià Marí el grup va veure també augmentar de manera notable el seu pressupost econòmic, gràcies a les gestions fetes amb entitats públiques i privades. L’any 2002 es va iniciar una campanya contra l’ampliació de l’aeroport d’Eivissa i es va posar en marxa Info-Art GEN, una iniciativa consistent a habilitar el local del grup (situat a Can Llaudis, Dalt Vila) com a exposició permanent de fotografies ambientals i mostra artesanal, amb la intenció de divulgar els valors naturals de l’illa i captar fons per al grup. [JlFC]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments