Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa GOB Formentera

Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa —GOB Formentera— SOC El GOB, Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa, és una associació no governamental fundada l’any 1973 a Palma. És una entitat sense ànim de lucre els objectius de la qual són la defensa, la divulgació i l’estudi de la naturalesa i del medi ambient de les illes Balears. Es troba estructurada en quatre seccions insulars: Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera; i en delegacions locals. Entre totes gairebé arriben als cinc mil socis i sòcies. L’any 1985, el GOB fou declarat Entitat d’Utilitat Pública pel Consell de Ministres i l’any 1997 fou guardonat amb el Premi Nacional de Medi Ambient pel Ministeri de Medi Ambient. La secció insular del GOB a Formentera es constituí l’any 1983, i ha arribat a tenir cent seixanta-cinc socis. Des de la seua fundació, el GOB-Formentera ha tengut quatre presidents: Santiago Costa Juan (1983-1989), Joan Ferrer Yern (1989-1996), Xavier Álvarez de Lara Pérez (1996-2002) i Francesc Mayans Castelló (2002). Al llarg d’aquestos anys són moltes les actuacions que ha anat fent el GOB-Formentera, basades principalment en tres eixos: la sensibilització social, la vigilància i denúncia, i l’estudi i la investigació. El primer s’ha dut a terme amb tasques com ara l’edició d’opuscles, adhesius i cartells sobre diversos temes, la participació en debats públics, la presència constant en els mitjans de comunicació i la col·laboració en activitats d’escola de natura i d’educació ambiental. De 1996 a 1998 es publicà la revista Pedra Tosca, un recull de les activitats de l’associació i articles sobre temes mediambientals d’actualitat. La feina de vigilància i denúncia es concreta en accions judicials que han permès salvar espais naturals i en l’oposició —mitjançant al·legacions i recursos— a nombrosos projectes amb un fort impacte en l’entorn. Entre aquestes accions en destaquen algunes com la campanya en contra del Pla Director de Ports Esportius i Instal·lacions Nàutiques de Balears, l’any 1992, que declarava cinc zones de Formentera aptes per a la ubicació de ports esportius; també l’any 1992 el GOB-Formentera es va sumar a l’acció contra la construcció d’un càmping a la zona des Ca Marí. Des del GOB-Formentera s’han fet múltiples gestions a fi de crear àrees de reserves marines a les Pitiüses. El GOB-Formentera s’oposà a la decisió de la Demarcació General de Costes d’eliminar 329 barraques i escars de pescadors l’any 1993. L’any 1994 es va fer una proposta al SECONA per tal de reactivar la conservació de l’estany Pudent. S’aconseguí que s’instal·lassin esculls artificials per protegir els fons marins de les embarcacions d’arrossegament i es feren al·legacions al POOT (Pla d’Ordenació de l’Oferta Turística, 1996), a les DOT (Directrius d’Ordenació del Territori, 1998) i a les Normes Territorials Cautelars del Consell Insular d’Eivissa i Formentera —menys restrictiva a Formentera que a Eivissa— l’any 2000. Cal destacar també les peticions per al soterrament d’instal·lacions elèctriques i telefòniques, la limitació i el control de vehicles a l’àrea de les Salines, diverses campanyes d’anellament i cens d’aus, i també les denúncies per l’estat de l’abocador i dels emissaris submarins. Cal esmentar també que junt amb el GEN-GOB d’Eivissa varen impulsar i lluitar molt fermament per a la declaració de la Reserva Natural de ses Salines d’Eivissa i Formentera. El GOB-Formentera sovent ha col·laborat amb altres grups ecologistes, com Greenpeace, en la neteja de fons marins i en la denúncia de la pesca de la tonyina amb l’ajut d’avionetes, i també amb el GEN-GOB d’Eivissa i amb Amics de la Terra. El GOB-Formentera participa de manera activa en el Consell Ambiental i Patronat d’Ecologia i Medi Ambient de l’Ajuntament de Formentera i en la Comissió de Seguiment de la Reserva Marina dels Freus. En l’àmbit del coneixement del medi el GOB-Formentera ha participat en diversos estudis, com el de conservació de la tortuga babaua, l’elaboració d’un estudi per a la protecció de la posidònia en conveni amb la Demarcació General de Costes, i impulsà i cofinançà l’Estudi Ambiental de Formentera, realitzat per Ecociència, que és el primer document de caràcter científic des d’una perspectiva global en matèria ambiental per a Formentera. Com a exemple d’un acte que va tenir una gran adhesió social, es troba l’exposició Art amb la Natura, organitzada pel GOB-Formentera i l’Obra Social i Cultural de “Sa Nostra”, Caixa de Balears, l’any 1997. Gràcies a la donació que més de trenta creadors varen fer de les seues obres, es va aconseguir una important suma de diners que el GOB invertí en programes de conservació a l’illa. Entre les darreres campanyes es pot remarcar el projecte de conservació del mussol banyut (Asio otus), iniciat l’any 2001, i la campanya —a nivell interinsular— d’ambientalització dels comerços i substitució de les bosses i envasos de plàstic pels de paper i per potenciar l’ús del senalló. El GOB ha esdevengut durant tots aquestos anys una de les entitats socials més actives a Formentera, i això li ha fet guanyar credibilitat i prestigi quant al seu posicionament davant temàtiques relatives a l’ecologisme i el medi ambient. [SMB]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments