Griera i Gaja, Antoni

Griera i Gaja, Antoni (Sant Bartomeu del Grau, Osona 1887 — Castellar del Vallès, Vallès Occidental 1973) LING Eclesiàstic i filòleg. Fou membre adjunt de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (1921-1928). Des de les oficines lexicogràfiques d’aquesta institució impulsà el Butlletí de Dialectologia Catalana, emprengué la publicació de l’Atlas lingüístic de Catalunya (1923-24) i aplegà materials dialectals per al seu Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya (1935-47). El 1931 publicà la Gramàtica històrica del català antic, considerada poc rigorosa. El 1932 trencà amb l’IEC, amb qui mantengué a partir d’aleshores una actitud hostil. Després de la Guerra Civil fou professor de la Univesitat i del Seminari de Barcelona i s’establí a Sant Cugat del Vallès, on fundà un Institut de Cultura Romànica, des d’on continuà les publicacions de l’Atlas i del Tresor i un Boletín de Dialectología Española, que se centrava principalment en el català. La seua obra ha estat molt discutida, especialment la de l’última època. En el Vocabulario vario arribà a afirmar que el basc és de filiació llatina. El 1963 publicà unes polèmiques memòries. Altres obres seues són un Atlas lingüístic d’Andorra i un altre de la Vall d’Aran. Són diversos els articles que dedicà a la llengua d’Eivissa i Formentera. Griera amb aquestos escrits amplià els escassos estudis sobre el parlar de les Pitiüses que fins aquell moment s’havien publicat: algunes cançons populars eivissenques recollides per Marià Aguiló en el Romancer i altres donades a conèixer per l’arxiduc Lluís Salvador en l’obra Die Balearem (vol. I) i en l’edició castellana Las Baleares, Las Pythiusas (toms I i II, 1886); alguns escrits en dialecte eivissenc publicats en Los Arxivos de Ibiza, revista històrica mensual (1902-1904); la comunicació de Mn. Vicent Serra i Orvay “Apreci en què és tenguda a Eivissa la llengua pròpia”, pronunciada al Congrés de la Llengua Catalana i un Vocabulari eivissenc-castellà d’A. Pérez Cabrero. Els estudis de Griera aparegueren publicats en el Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana (BDLLC, “El parlar d’Eivissa i Formentera”) i al Butlletí de Dialectologia Catalana, (BDC, “Notes sobre’l parlar d’Eiviça i Formentera”, “El dialecte baleàric” i “Miscel·lània. Notes eivissenques: sageta, trava i travó, olibassa-perdigot, porxo, casa, casa d’abelles”). Griera només va fer una curta estada a Eivissa, que no li va permetre estudiar a fons les particularitats de l’eivissenc. Per als seus estudis fonètics i morfològics va transcriure una cançó popular, “Com voleu, germans, que canti”, segons la pronúncia de Mn. Vicent Serra i Orvay; va demanar un qüestionari d’uns 3.000 mots a Tomàs Costa i la flexió d’uns 25 verbs a uns joves seminaristes. De Formentera va transcriure algunes cançons populars de Rita Escandell, que havia viscut sempre en aquesta illa, i una llista de 300 mots. [AnTR]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments