Gremi de la gent de la mar

Gremi de la gent de la mar SOC De molt antic la gent de la mar s’havia constituït en un gremi ja conegut com a ofici dels barquers des de l’any 1577, o potser encara més antic, que tenia la seu a la capella del Salvador. L’any 1702, segons Isidor Macabich, a causa d’unes obres que s’havien de fer a l’edifici on ocupaven una sala, es traslladaren a l’església de Sant Elm, al raval de la Marina. Compraren el temple a les confraries que allí s’havien instal·lat i se separaren de la de Sant Josep a la qual romanien units des de 1699. El 26 de maig de 1762, la que fins aquell moment i per molts d’anys havia estat la Confraria de l’Ofici dels Barquers que abastava tota la gent que vivia a expenses de la mar (mariners en general, pescadors, mestres d’aixa, calafats, etc.), per reial decret va passar a dir-se Gremio de Mareantes, o també Gremio de la gente del mar de Ibiza. Aquesta institució va durar fins al 1864, any en què va desaparèixer definitivament, després d’algunes modificacions en els seus estatuts els anys 1773, 1829, 1850 i el ja esmentat de 1864. Ja a la modificació de 1850 la institució quedà simplement com a Mútua de Patrones y Veteranos. Quant als estatuts de 1773, un document d’onze pàgines fet a Mallorca (imprès a la impremta d’Ignasi Sarrà i Frau de Palma) i signat per Manuel de Zalvide, varen ser inclosos dins el Reglamento de Navegación, Pesca y Descarga y Gobierno Político y Económico de los Gremios de Matrícula de la Gente de Mar y Maestranza del Reino de Mallorca i establiren les normes per les quals es regien els patrons de cabotatge, pescadors, antics mariners de la Reial Esquadra i altres persones que treballaven en la càrrega i transport de la sal, llast i gèneres. Parla de l’església que els matriculats tenen a la Marina d’Eivissa dedicada al Glorioso San Pedro González Telmo, alias San Telmo, sota la protecció del qual i a les seues expenses es troba el gremi, i es disposa la celebració de missa cantada i sermó el dia del patró Sant Salvador, però que no passi de deu pesos. Quant a l’organització del gremi, havia d’haver-hi dos prohoms, primer i segon, alternant entre mariners i pescadors, un clavari i vuit consellers, elegits segons el reglament general d’aquestes illes; el prohom primer era l’encarregat de realitzar els cobraments de les quotes establertes, que eren lliurades amb totes les solemnitats al clavari. Defineix les mides dels ormejos de pesca, les parts en què s’ha de dividir el producte obtengut, la contribució a un fons per atendre les necessitats de malalts, viudes, orfes i esclaus dels matriculats. Establia les normes que havien de regir la càrrega i descàrrega de vaixells, així com les de desllast, que diu que s’ha de fer a l’indret conegut com Baix des Molins i abandonar la pràctica de llançar el llast dins el port. Una de les parts més importants d’aquestes normes és la que regulava la càrrega de la sal, la qual es transportava amb les barques del gremi des de les salines fins als punts de càrrega, que eren quatre: sa Sal Rossa, es Cavallet, sa cova Llarga (coneguda per sa Canal) i Formentera. A aquestes barques obligatòriament s’havien d’enrolar un o dos mariners vells d’entre els matriculats. Totes aquestes operacions havien de ser controlades pel director de càrregues, personatge que havia de ser nomenat cada any el dia de la Mare de Déu dels Dolors, després de la missa, amb assistència de tot el gremi i, tot seguit, també es nomenaven els patrons de les embarcacions de càrrega de la sal, que eren propietat del gremi. [PVG]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments