Govern Balear

Govern Balear POLÍT Nom amb què es coneix el govern de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. Ve definit per l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears , que fou publicat el dia 1 de març de 1983 i que va constituir la Llei orgànica 2/1983, ratificada pel Congrés dels Diputats en sessió de 22 de febrer del mateix any. En la fase preautonòmica foren presidents Jeroni Albertí Picornell (1979-1982) i Francesc Tutzó Bennàsser (1982-1983). Aquest període permeté, amb la desaparició de la Diputació Provincial de Balears, la constitució del règim preautonòmic, integrat pel Consell General Interinsular i els Consells Insulars de Mallorca, de Menorca i d’Eivissa i Formentera (1978). Les Illes Balears accediren a l’autonomia per l’article 143 de la Constitució Espanyola, conegut com a via lenta, la qual cosa va definir, entre altres qüestions de caire més polític, el lent procés d’assumpció de competències que feren que llengua, cultura, ensenyament i mitjans de comunicació, malgrat ser les raons de pes que justificaven l’autogovern, es desenvolupassin lentament. El model de l’administració comunitària que propugna l’Estatut d’Autonomia és el de l’administració indirecta o descentralitzada, basada en el principi de subsidiarietat, el Govern es reserva les funcions més importants i transfereix o encomana les competències administratives i de gestió als consells insulars, segons estipula el seu article 39. Es tracta d’una administració fonamentada en el principi de descentralització territorial. L’Estatut defineix el govern com a òrgan col·legiat, amb funcions executives i administratives, i és format pel president, els vicepresidents, si així pertoca, i els consellers, i respon políticament de manera solidària davant del Parlament, sense perjudici de la responsabilitat directa de cada un dels membres per la pròpia gestió; la seu del Govern és la ciutat de Palma, concretament l’edifici que es coneix amb el nom de Consolat de la Mar, però es podrà reunir a qualsevol lloc del territori de la Comunitat Autònoma, després de la convocatòria prèvia pertinent. El president és elegit pel Parlament, d’entre els seus membres, a través de la votació d’investidura després de la qual el Rei el nomenarà. El candidat a president presentarà al Parlament el programa polític del govern que pretengui formar i sol·licitarà, després d’un debat previ, la confiança d’aquell. El president elegit nomena els restants membres —vicepresident i consellers— sense més limitacions que les imposades pel seu nombre, que no podrà excedir de deu membres —limitació després ampliada. Als consellers, designats pel president i subjectes a una estricta dependència d’ell, no se’ls exigeix la condició de diputat del Parlament. Cada conselleria s’estructura en diverses direccions generals, segons les àrees de competència, i en una secretaria general tècnica. La reunió del conjunt del govern —consell de govern— i l’ordre del dia és una competència del president; les reunions s’han de celebrar a porta tancada i els seus membres estan obligats a guardar secret de les deliberacions i de les votacions; exerceix la funció executiva o de govern, d’acord amb les directrius emanades del president. Té també la potestat de crear normes d’organització i també per desenvolupar les lleis emanades del Parlament; té facultats legislatives, bé per propi dret, bé en virtut de delegació parlamentària i aquesta potestat l’exerceix mitjançant la presentació de projectes de llei al Parlament. El govern és, en definitiva, l’òrgan superior de l’administració de la comunitat i la seua llei de règim jurídic precisa les atribucions que li són pròpies: organitzar i estructurar l’administració pròpia, crear ens i organismes per a l’exercici de les funcions administratives a qualsevol illa, coordinar l’activitat dels consells insulars en tot el que pugui afectar els interessos de la comunitat i ordenar i controlar la coordinació de les competències transferides als consells insulars. El consell de govern també té la facultat d’interposar recursos d’inconstitucionalitat, presentar conflictes de competències i exercir altres facultats, com la tutela financera dels ens locals (com els ajuntaments), l’adquisició de béns i drets i la imposició de gravàmens i altres; a més d’aquestes, d’acord amb la distribució de competències entre les administracions estatal, autonòmica i local, que ve determinada pels articles 148 i 149 de la Constitució Espanyola, té la competència exclusiva en les matèries enumerades en el títol II de l’Estatut d’Autonomia. D’altra banda, la Comunitat ha vist gradualment incrementades les seues competències, a més de les inicials que descriu l’article 148 de la Constitució; algunes d’aquestes són ben significatives, com les carreteres (1990), l’educació (1999) i la sanitat (2002). El Govern Balear encara, però, és lluny d’assolir el seu sostre competencial, en comparació amb el que tenen les nacionalitats històriques que assoliren la seua autonomia per l’article 151 (conegut com a via ràpida). Aquest increment competencial també s’ha vist traduït en l’increment pressupostari: si l’any 1984 el Govern Balear va disposar d’un pressupost de 44 milions d’euros, el 1999 passaren a ser 808 milions i l’any 2003 han estat 1.796 milions. En els diversos executius sempre hi ha hagut representació pitiüsa; així, el primer, presidit per Gabriel Cañellas Fons, constituït el 10 de juny de 1983 i format per una coalició electoral d’Aliança Popular, del Partit Demòcrata Popular, del Partit Liberal i d’Unió Mallorquina, designà Antoni Marí Calbet i Enric Fajarnés Ribas com a consellers sense cartera. El segon govern, de 1987, també presidit per Gabriel Cañellas, amb el suport d’Unió Mallorquina, alguns membres de la qual formaven part del govern, va tenir Pius Tur Mayans com a conseller de Treball i Transports i Marià Matutes Riera com a conseller sense cartera. El tercer govern, 1991, també presidit per Gabriel Cañellas, del Partit Popular en coalició amb Unió Mallorquina, designà conseller sense cartera Marià Matutes Riera. El 1995 el Partit Popular aconseguí la majoria absoluta i resultà elegit de nou Gabriel Cañellas, encara que va haver de dimitir a causa de diversos escàndols. Fou substituït per Cristòfol Soler Cladera (1995-1996), també del Partit Popular, que va ser reemplaçat per Jaume Matas Palou (1996-1999); en aquesta legislatura eren membres del Consell de Govern LLuc Prats Ribas (1995-96), conseller sense cartera, i després Josep Juan Cardona (1996-99), conseller d’Agricultura, Comerç, Indústria i Pesca. En les eleccions de 1999 fou elegit president Francesc Antich Oliver (del Partit Socialista Obrer Espanyol) per una coalició formada per Esquerra Unida, Partit Socialista de Mallorca, Els Verds, el Pacte Progressista d’Eivissa, la Coalició d’Organitzacions Progressistes de Formentera i Unió Mallorquina. L’eivissenc Josep Maria Costa Serra fou conseller d’Interior i Funció Pública; en les eleccions de 2003 fou elegit Jaume Matas Palou (PP) i entre els consellers del seu govern es troba Josep Juan Cardona com a conseller de Comerç, Indústria i Energia. [EEiF]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments