Gotarredona Prats, Ramon

Gotarredona Prats, Ramon (Eivissa 1898 — Palma 1968) MIL Tinent general de l’exèrcit espanyol. Fill de Felip Gotarredona Hernández, comandant d’Infanteria, i de Maria Prats Costa. Ingressà a l’acadèmia d’Infanteria el 1913 d’on sortí amb la graduació de segon tinent el 1916, fou destinat al batalló de Caçadors d’Eivissa fins al 1922, any en el qual va ascendir a capità i va ser destinat a diverses guarnicions de la península i el nord d’Àfrica; exercí també de professor de les acadèmies General Militar, d’Infanteria, Cavalleria i Intendència i a l’Escola Superior de Guerra com a alumne fins a 1936. El dia 17 de juliol de 1936 estava destinat a Tetuan i participà en l’inici del Movimiento Nacional, fent-se càrrec de la central telefònica d’aquella plaça i posant-se a les ordres dels caps de la insurrecció militar als territoris d’administració espanyola del nord d’Àfrica. El mes d’agost es traslladà a la península amb el comandament general del general Franco, s’establí a Salamanca i va ser ascendit a comandant. El 1937 va realitzar missions d’enllaç entre els fronts de Madrid, Aragó, Biscaia, Santander i Astúries i va ser nomenat cap de l’Estat Major de la 1a divisió de Navarra, des d’on va prendre part en el disseny de les operacions de guerra previstes a Guadalajara. El 1938 va prendre part en els combats lliurats a la Mola de Terol i en les operacions de ruptura del front a l´est de Terol i del pas del riu Guadalope, conquista de diverses poblacions com Móra d’Ebre, Ascó, Flix, Riba-roja, Alcanar i Ulldecona, que tallaren així les comunicacions entre València i Catalunya. Intervengué també en les conquistes d’Amposta, Sant Carles de la Ràpita, salines i port dels Alfacs, en l’ocupació del barri industrial d’Onda i de la serra d’Espadà i fou habilitat com a tinent coronel. A causa de la seua decisiva actuació en la batalla del Maestrat, fou objecte d’una felicitació especial per part del general Franco. El 1939 va prendre part en els combats per a la ruptura de la línia fortificada d’Artesa de Segre i establí un front de 7 km al costat dret del riu. El mes de febrer va prendre part en les operacions de conquista del nus de comunicacions de Vic, passos del Ter, passos del Fluvià i de la ciutat d’Olot. El dia 21 es traslladà a Barcelona per formar part de les tropes que varen desfilar davant del general Franco i després fou destinat al comandament general d’Olot. El mes de maig es traslladà a Madrid per prendre part en la parada militar de la Victòria. Tot seguit fou destinat a l’estat major (1a secció) a la ciutat de Burgos i després al regiment d’Infanteria núm. 61 a Eivissa. El 1940 va ser destinat a l’estat major de l’exèrcit del Maestrat i tot seguit a la ciutat de Melilla com a segon cap de l’estat major i cap de la secció d’operacions i acabà l’any com a professor de tàctica i muntanya de l’Escola d’Aplicació i Tir d’Infanteria. El 1941 va ser confirmat en el grau de tinent coronel al qual havia estat habilitat l’any 1938. El 1942 va ser designat per formar part d’una comissió per realitzar un viatge d’estudis per Itàlia i aquell mateix any va ser ascendit a coronel. El 1944 va ser designat cap del destacament de l’Estat Major Central a Barcelona i el 1946 fou destinat a l’Estat Major Central. El 1947 va ser nomenat cap del Regiment d’Infanteria Teruel núm. 48 a Eivissa, així com comandant militar de l’illa, on restà fins a 1952, quan va ser ascendit a general de brigada i destinat a exercir de cap de la Circumscripció Oriental del Rif (Marroc). El 1954 va ser destinat a ocupar el càrrec de cap d’instrucció de l’estat major central. El 1955 va ser nomenat cap de l’estat major de l’exèrcit del Marroc, on restà fins al 1956 que va ser ascendit a general de divisió i nomenat governador militar de Burgos, càrrec que no va exercir ja que va continuar a l’estat major de l’exèrcit del Marroc. En aquest càrrec va acompanyar en missió oficial de servei a Rabat el cap de l’exèrcit espanyol del nord d’Àfrica, fins que va ser destinat al comandament de la divisió núm. 41 i Govern Militar de Girona. El 1958 es va fer càrrec del comandament de l’exèrcit espanyol del nord d’Àfrica, sobre les forces de terra, mar i aire. El 1961 va ser ascendit a tinent general i nomenat cap de les forces de terra, mar i aire i capità general de les illes Canàries. El 1962 va ser nomenat cap de l’estat major central de l’exèrcit, a Madrid. El 1963 fou destinat al comandament de l’exèrcit del nord d’Àfrica alhora que també se’l nomenava governador general de les places de sobirania espanyola en els territoris del nord d’Àfrica. El 1964, per haver complert l’edat reglamentària, passà al grup de destinació d’arma o cos, abandonà el comandament militar i la governació general del nord d’Àfrica i fixà la seua residència a Eivissa. Les seues condecoracions foren les següents: medalla Militar del Marroc, creu de Maria Cristina de 1a classe, medalla de la Pau del Marroc, medalla de la Coronació de S.M. el Rei, distintiu del Professorat, creu de 1a classe del Mèrit Militar amb distintiu blanc, creu de la Reial i Militar Orde de Sant Hermenegild, medalla de la Campanya, creu Roja del Mèrit Militar, creu de Guerra, insígnia de Cavaller Oficial de la Corona (Itàlia), creu del Mèrit de la Guerra (Itàlia), creu del Mèrit de l’Àguila de 1a classe amb espasa (Alemanya), placa de la Reial i Militar Orde de Sant Hermenegild, creu de 3a classe de l’Orde del Mèrit Militar amb distintiu blanc, gran creu de Sant Hermenegild, Orde d’Àfrica, gran creu del Mèrit Militar amb distintiu blanc i gran creu del Mèrit Aeronàutic amb distintiu blanc. [PVG]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments