González Abarca, Felipe

González Abarca, Felipe (Avilés, Astúries 1761 — Santander 1842) RELIG/SOC Cinquè bisbe d’Eivissa (1816-1829). Religiós mercedari calçat; després de ser preconitzat bisbe fou consagrat a Madrid. Arribà a Eivissa a la darreria de 1816. Aconseguí diversitat d’almoines per acabar l’obra de la catedral, a l’altar major de la qual col·locà un tabernacle corinti amb la imatge de la Mare de Déu, obra d’Adrià Ferran, es posà al cor el conjunt de seients nous i la reixa de ferro del presbiteri. El dia 31 de gener de 1817 consagrà la catedral d’Eivissa. La població d’Eivissa i Formentera ja havia arribat a les 17.800 persones, cosa que segons el bisbe demostrava un notable creixement. Visità dues vegades cada una de les parròquies i hi va administrar la confirmació. Manà afegir dos llibres parroquials nous als ja existents de baptismes, confirmacions, matrimonis i defuncions. Un era per deixar constància dels encàrrecs i les celebracions de misses, i l’altre per copiar-hi totes les pastorals, circulars i escrits diversos tramesos pel bisbat. Pel que feia al Seminari, el bisbe planyia que encara no pogués dir-se conciliar, malgrat els esforços per dur-ho a terme. Hi havia escoles de primeres lletres, les quals havien pogut agregar-se a la Universitat de Mallorca. El nombre d’estudiants era d’uns cent. Les grans preocupacions episcopals foren especialment dues: l’ensenyament dels diocesans i els treballs agrícoles dels pagesos. Pel que es referia al tema de l’ensenyament dels diocesans, el bisbe repetia constantment als rectors que obrissin de bat a bat les portes de les rectories per dedicar-les a fer-hi escola, a fi que tots els feligresos poguessin anar-hi a rebre la instrucció que no havien tengut al llarg de la seua infància. Era molt important que tothom entengués que la instrucció era necessària en tots els aspectes de la vida. Per tal que la gent del camp arribàs a conèixer la gran utilitat i el valor del seu treball, convenia que tenguessin ben present la manera de conrear les terres, quins animals convenia tenir i quins arbres i plantes era convenient de plantar. En una important carta pastoral resumí tots aquestos temes i fou impresa i tramesa a tots els rectors perquè en donassin informació als feligresos, a fi que les feines pròpies tenguessin cada dia més èxit. Les Corts Generals, abolida la Inquisició, havien aprovat la llibertat d’impremta, la qual cosa, segons el bisbe, donaria peu a la pròxima entrada de tota mena d’escrits perillosos. En algunes reunions polítiques, el bisbe havia estat qualificat d’enemic de la Constitució, i es demanava amb certa freqüència que fos tramès a Barcelona, a viure amb el bisbe de Vic. També fou acusat en fals de trametre diners perquè els soldats de Catalunya poguessin continuar la guerra. No és estrany, doncs, que els escrits del bisbe Felipe González manifestassin sempre un sentit de tristor, de dificultats i perills, de calúmnies i d’enemics. El 1820 foren expulsats els frares dominics del seu convent d’Eivissa, contra la voluntat episcopal; després els fou permès tornar i pogueren continuar amb el seu servei a la diòcesi, encara que ben aviat foren tramesos a Mallorca. El monestir de Sant Cristòfol tenia nou religioses de cor i cinc que no ho eren. Els dos hospitals, el de pobres i el del Rei, duien a terme les pròpies finalitats. Entre diverses necessitats el bisbe recordava que els temples nous que s’havien de construir a Sant Francesc de s’Estany i a Sant Ferran de ses Roques encara no s’havien començat. L’obra havia d’anar a càrrec del patrimoni reial, segons antics compromisos. L’any 1828, es va constituir l’ajut parroquial de Sant Vicent de sa Cala, de la parròquia de Sant Joan, per als pobladors d’aquella allunyada part i es posà la primera pedra del temple. Gran alegria tengué el bisbe de poder veure acabats, abans d’anar-se’n d’Eivissa, els fonaments del nou temple. L’any 1829 el bisbe Felipe González fou traslladat a Santander. [JMC]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments