Goldston, Robert

Goldston, Robert (Nova York 1927 – Palma 1982) LIT Historiador, novel·lista i professor. Nascut al si del matrimoni d’un empresari jueu i una excorista, Goldston va cursar els seus estudis a Chicago i a la Universitat de Columbia. Va servir a l’exèrcit nord-americà durant la Segona Guerra Mundial, va navegar en una goleta pels Grans Llacs i va treballar com a dissenyador de llibres a diverses editorials. Seguint la recomanació del seu amic pintor Bill Karakas, Goldston es va traslladar a Eivissa el 1955 amb la seua dona Marguerite i dues filles. L’acollida entusiasta de la seua primera novel·la, The Eighth Day (1956, reeditada com a llibre de butxaca el 1969 amb el títol de The Miracle), li va fer aconseguir una beca Guggenheim (1957). La família Goldston va passar quinze dels següents vint anys a Eivissa, on ‘Roberto’ fou l’escriptor arquetípic entre la colònia artística de Santa Eulària. Amb una família creixent, fins a sis fills, i l’acollida indiferent de les seues novel·les, Goldston va tenir problemes econòmics durant gran part de la seua estada a l’illa, i va viure a diverses cases. Únicament més tard, com a autor de llibres d’història, va tenir els mitjans econòmics per comprar una propietat al puig d’en Fita. A pesar de la seua gran talla, ha estat citat com un petit Hemingway, —de veu forta però amistós i, com a escriptor, molt versàtil. San Pedro del Río, el poble pescador de la seua segona novel·la The Catafalque (El cadafal, 1958), és aparentment a Catalunya, però l’autor no s’esforça per disfressar que en realitat es tracta de Santa Eulària, i dos dels dibuixos del llibre, de Gretchen Seltzer, representen el puig de Missa. L’únic canvi important és la col·locació d’un castell (el de Dalt Vila?) al cimerol de la punta de s’església Vella, anomenat el Castell dels Reis, tal vegada en al·lusió a la ruïna propera a Pollença, anomenada castell del Rei. A la solapa hi apareix, però, el castell de Segòvia en un promontori per damunt d’un poble pesquer de terrats vermells. És en aquest lloc on un grup dispar d’arqueòlegs porta a terme una cerca de les restes mortals de Judes Iscariot, seguint una empremta que ve dels manuscrits de la mar Morta. Abans de repetir la llegenda que identifica la primera església de Santa Eulària amb aquest promontori, l’escriptor americà fa que el lloc jugui un paper clau en l’arribada del cristianisme a la part oest de la Mediterrània. És únicament creïble com a conte gòtic, però el fracàs de The Catafalque com a novel·la es deu més al seu repartiment de caràcters poc simpàtics i, de fet, monstruosos que recorden (com el seu escenari gòtic) les novel·les Titus Groan (1946) i Gormenghast (1950) de Mervyn Peake. La representació de personalitats de Santa Eulària, com la Condesa de Barcenas —“la Condesa” en el llibre— no es mostra mai superior a la caricatura, i de fet remarca una de les característiques més positives del llibre d’Elliot Paul, The Life and Death of a Spanish Town (1937). Però l’erudició de l’autor en assumptes que tracten de sectes hebrees i cristianes a la Guerra Civil espanyola és impressionant; la trama, desenvolupada en un marc pitiús (encara que aparentment del Principat de Catalunya) és enginyosa i, a vegades, fa reflexionar. L’any després de la seua publicació (1959), Goldston quasi va ser expulsat d’Espanya (fet que va ocórrer a Shirley Deane, una altra escriptora a Eivissa), a causa d’un retrat poc respectuós de Franco (i també, possiblement, per una escena lèsbica seductora ambientada a la cova des Culleram). A pesar dels esforços de la seua editorial i de la Fundació Guggenheim per llimar dificultats, fou únicament gràcies a la mediació d’un resident de Santa Eulària, Henri de Vilmorin, i de Nicolás Franco, el germà del dictador, que se li va permetre quedar-se a Espanya. La família Goldston va viure a Manchester, Vermont, de 1964 a 1967, i després a Mallorca de 1967 a 1969 (seguint la recomanació de Bill Karakas i també pensant en l’educació de la seua creixent família). Robert va ser professor a l’escola nord-americana de Portals Nous. En tornar a Eivissa (1970-1975) els Goldston varen viure primer a la urbanització Siesta (puig d’en Fita) i després a Sant Llorenç (1973-1975), on Robert va ensenyar història a l’escola internacional que havia estat fundada feia poc temps per Felicity Reid. El 1975 la família va tornar als Estats Units. Robert va tornar a Palma quatre dies abans de la seua mort, el 1982. Els llibres històrics de Goldston (en total, uns 40) foren sempre meticulosament preparats. Els que va escriure a Eivissa foren possibles gràcies a diversos mesos d’investigació en els quals ell va residir a Nova York o a Londres. Abracen des d’una història de bruixeria (Satan’s disciples, 1962) fins a The Rise of Red China (1967) i el seu bestseller The Negro Revolution (1969). Tres d’aquestos llibres es publicaren amb el seu segon nom, Conroy, i un quart amb el nom de James Stark. La tercera novel·la, The Shore Dimly Seen (1963) és ambientada en un iot amb uns nord-americans tornant d’Espanya a Baltimore, mostrant els Estats Units després d’un holocaust nuclear. L’última obra de ficció, The Last of Lazarus (1966), tracta d’un home que perd un dia de la seua vida, i dedica tots els anys restants a intentar recuperar-lo. El 1964 va escriure una pel·lícula curta, dirigida per Alan King i projectada a la televisió canadenca, Running Away Backwards (Fugint cap enrere), rodada íntegrament a Eivissa. Tracta d’un grup de jóvens nord-americans (entre d’altres Richard Gardner i Richard Susking, el col·laborador de Clifford Irving) que surten de festa i van de bar en bar. Són artistes que viuen a finques idíl·liques (per exemple, can Jai de Cala Llonga) i gaudeixen d’una excursió a Sant Vicent. És un intent poc comú de copsar en paraules i de filmar l’esperit que hi ha en la fugida del materialisme dels artistes i beatniks. L’escena final, en la qual el protagonista torna al món real després de l’any de vacances de la vida, és coreada per l’intent de Goldston d’història seriosa, després de la seua incursió amb poc èxit, en la ficció gòtica. [MPD]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments