Gibert Alabau, Joaquim Maximilià

Gibert Alabau, Joaquim Maximilià (Catalunya segle XIX) SOC Polític. Va fer carrera des del primer període del regnat personal d’Isabel II. Fou nomenat cap polític de la província de Balears, càrrec que exercí entre 1844 i 1849, per passar després a ser-ne governador civil, fins al 1851, data en què va ser destinat a Girona i, posteriorment, a Navarra. En el període en què ocupà els seus càrrecs a les Balears s’encarregà d’afermar el règim isabelí a les Illes i col·laborà en l’aplicació del nou sistema tributari de Mon; també aconseguí la consolidació de la Diputació Arqueològica de Balears. Un repte en la seua carrera fou la crisi de subsistència subsegüent a la terrible sequera de 1846, recordat a Eivissa com s’any dolent, situació que requerí l’organització governamental i en la qual hagué de prendre mesures d’ajut als damnificats. Coincidia en el temps amb el començament de l’aplicació de la reforma del ministre de Finances, Alejandro Mon, implantada el 1845 i que dugué Gibert a un enfrontament amb l’intendent, contra els abusos del qual hagué d’actuar; aquesta reforma tributària consistia en un sistema eclèctic d’impostos directes, tals com la contribució sobre béns immobles, sobre cultius i ramaderia, activitats industrials i comerç, i d’impostos indirectes com, entre d’altres, els drets de consum i portes i el monopoli fiscal de salines i tabac; aquest sistema, que gravava molt especialment les classes populars, permetia uns ingressos estables i es mantengué en els seus trets fonamentals fins entrat el segle XX, a pesar que sempre va ser molt impopular entre la població. En compliment d’instruccions superiors, Gibert girà visita a les illes d’Eivissa i Formentera per rendir-ne el corresponent informe polític. L’objectiu era no solament confirmar la fidelitat al règim isabelí, sinó també donar compte de les activitats econòmiques susceptibles de ser gravades pel fisc i registrar la situació econòmica, social, educativa i cultural, a més de l’estat de les obres públiques i infraestructures dels diferents municipis; després de relacionar els diferents elements de l’administració i riquesa pública d’ambdues illes, conclou amb unes apreciacions personals sobre la situació d’endarreriment de les Pitiüses, els seus punts dèbils, les seues possibilitats i les actuacions polítiques i econòmiques necessàries per endreçar la situació i aconseguir que els seus habitants “arribin algun dia a ser súbdits útils a l’Estat”. El manuscrit d’aquesta Relación de la visita practicada en las islas de Ibiza y Formentera, al tenor de la Real Orden de 25 d’agost de 1845, por el Jefe Político de la Provincia, D. Joaquín Maximiliano Gibert, du data de 28 d’octubre i va ser publicat per primera vegada a diferents números de la revista Ibiza, 1a època, i reproduït per Isidor Macabich a la seua Historia de Ibiza. El seu contingut el converteix en un document bàsic, encara poc explotat pels investigadors locals, i de gran interès tant per al coneixement de la mentalitat política liberal conservadora dels polítics dominants (coincident amb els plantejaments de l’anomenat liberalisme doctrinari) com de la història d’Eivissa i Formentera en el segle XIX, en un moment que es pot considerar el punt de partida dels canvis que comportà la implantació del règim liberal burgès. [RVC]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments