Gea Escolano, Josep

Gea Escolano, Josep (El Real de Gandia, València 1929 — 2017) RELIG/SOC Tercer bisbe de la seu restaurada d’Eivissa (1976-1987). S’ordenà sacerdot el 1953. Fou vicari de Moncada de 1955 a 1959 i després rector de la parròquia de la Mare de Déu de Fàtima fins al 1967, quan fou nomenat bisbe auxiliar de l’arquebisbe de València. Va arribar a Eivissa a la darreria del mes d’octubre de l’any 1976. Prengué possessió del càrrec a la plaça de la Catedral, amb gran concurrència d’eivissencs i valencians. El seu primer missatge als diocesans fou per manifestar que havia arribat com el patriarca Abraham, havia deixat la seua terra i havia de dedicar totes les seues forces a l’evangelització dels pobladors d’Eivissa i Formentera. Des del principi del seu apostolat, el nou bisbe mostrà una gran voluntat de dur endavant alguns projectes que donassin camí a les vocacions sacerdotals, entre ells el de promocionar les activitats de la vida dels seglars en el camí de l’església. Varen ser moltes les reunions amb els sacerdots, les religioses i els seglars per tractar profundament aquestos temes. Al llarg del primer any de la seua presència a Eivissa, el nou bisbe visità detengudament totes les parròquies i tengué especial interès per conèixer les necessitats principals que tenien; també aleshores, per voluntat seua, fou fundada per Càritas diocesana una escola d’adults. Un dels fets principals de 1977 fou la inauguració de la residència d’ancians Reina Sofia, en el barri de Cas Serres de Dalt, amb la qual el bisbat havia dut a terme el compromís de tenir i mantenir una residència per a persones majors, compromís originat per la donació de les terres de sa Real rebuda d’Ignasi Wallis. Aquell any també publicà el decret d’erecció de la parròquia de Santa Maria Mare de l’Església, al Puig d’en Valls. A principi de març de 1980 fou inaugurada la nova seu de Ràdio Popular d’Eivissa, al carrer de Felip II. Les setmanes més pròximes a Nadal, el bisbe anà passant per totes les parròquies, on celebrava la missa i tractava personalment amb els parroquians. La nit de Nadal anà a dir la missa a la residència d’ancians Reina Sofia. Durant el mes de novembre de 1982, el bisbe presidí amb tota solemnitat els actes amb què se celebrà a la residència Reina Sofia el 350è aniversari de la fundació de les religioses Filles de la Caritat, que regeixen la residència. El dia de la festa de Sant Bartomeu, que a Sant Antoni dediquen secularment a Santa Agnès, el bisbe anà a presidir la inauguració d’importants treballs de restauració de la cova de Santa Agnès. Les publicacions del bisbe Josep Gea foren diverses, totes en castellà i de temes de formació religiosa, durant els anys que residí a Eivissa: Cartas a un misacantano, Los teólogos al servicio del pueblo, ¿Sí o no al aborto?, Sacerdote aquí y ahora, Religiosas aquí y ahora, Me comprometí con Cristo. Una de les grans preocupacions dels tres bisbes de les Balears fou la petició a la Santa Seu perquè fos constituïda la província eclesiàstica de les Balears, deslligant les tres diòcesis de l’arquebisbat de València. Després de diversos estudis, la petició es dugué a terme, tot i que en començar el s XXI encara no se n’ha sabut res. L’any 1985 es va omplir de celebracions per recordar la constitució de la diòcesi d’Eivissa (1782) i la divisió posterior d’Eivissa i Formentera en parròquies (1785). Especial relleu tengué la festa de la conquista catalana de 1235, el dia 8 d’agost, en memòria de la qual digué la missa a la catedral l’arquebisbe de Tarragona, diòcesi a la qual havia pertangut durant segles la parròquia de Santa Maria. El 1987 fou designat bisbe de la diòcesi de Mondoñedo-El Ferrol, on va romandre fins a l'any 2004, quan renuncià per haver complit 75 anys. La presència del bisbe Josep Gea fou com una premonició de la pròxima venguda de bisbes valencians a Eivissa, cosa que al principi del s XXI encara dura. Cal recordar que la diòcesi d’Eivissa quan fou constituïda (1782), fou posada per la butlla de Pius VI com a sufragània de l’arquebisbat de Tarragona, del qual Eivissa i Formentera havien estat sempre la parròquia de Santa Maria d’Eivissa. Després, quan la diòcesi fou suprimida pel concordat de 1851, havia d’agregar-se a Mallorca, que ja era sufragània de València. Segurament per això i perquè ningú no digué res del passat històric, quan la diòcesi eivissenca fou restaurada (1949) ja la deixaren incorporada com a sufragània de l’arxidiòcesi valentina. Finalitzada l'etapa episcoal a Mondoñedo-El Ferrol, passà uns anys com a missioner a la diòcesi de Carabayllo (Perú). Els últims anys d ela seua vida els passà a València. [JMC/EEiF]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments