Gas i Electricitat SA

Gas i Electricitat SA ECON Empresa constituïda a Palma el 1927, amb un capital de 8.500.000 pessetes, per la fusió de la Compañía Mallorquina de Electricidad (constituïda el 1903) i la Sociedad de Alumbrado por Gas (constituïda el 1858). Joaquim Gual de Torrella, antic president d’aquesta última societat, va ser-ne el primer president. Els principals actius de la nova empresa eren la fàbrica de gas d’hulla que subministrava energia a la ciutat de Palma i les tres centrals situades a la part de llevant de la ciutat. El 1927 la producció va ser de nou milions de kWh amb una cartera de clients de devers 21.000 abonats. Des del moment de la constitució, la nova companyia va estar al punt de mira dels inversors americans aliats al financer Joan March Ordinas (United Utilities and Service Corporations, constituïda el 1922). El mes de gener de 1927 ja controlaven quasi totalment les accions i designaren president Walter Whetstone i vicepresident Rafael de Lacy, que va ser sempre l’home de confiança dels americans. La nova empresa va dur una política d’annexions de petites empreses esteses per tota l’àrea de l’illa de Mallorca per tal de transformar aquesta dispersió en una gran empresa elèctrica. El 1930 passà a ser controlada per una altra empresa, la Consolidated Electric and Gas Company. A partir del creixement experimentat durant els anys de la República, l’empresa conegué tot un seguit de dificultats, tant econòmiques com d’abastiment de carburants. El 1952 es calculava que la demanda de l’illa de Mallorca era de 100 milions de kWh, mentre que la producció solament arribava a 44 milions de kWh. En aquella època només la iniciativa pública era capaç de donar una resposta a aquella situació i el mes de novembre de 1952, l’Institut Nacional d’Indústria (INI) comprà Gesa als americans i es va fer càrrec de l’empresa. A partir de 1953, el Consell d’Administració va iniciar una etapa de gran activitat amb la idea d’anar eliminant les restriccions del subministrament elèctric, habituals des de la Guerra Civil. El 1958, amb l’entrada en servei dels dos primers grups de la central d’Alcúdia, es va normalitzar definitivament el servei. També va ser intenció palesa la normalització de la situació a la resta d’illes de l’arxipèlag i es varen iniciar contactes amb les principals empreses que operaven a Menorca i a Eivissa. A partir de 1957 Gesa es va fer càrrec de l’Elèctrica Maonesa, a Menorca, i de la fàbrica d’electricitat d’Abel Matutes a Eivissa. La primera central elèctrica d’Eivissa era de 1907, quan el comerciant i industrial Abel Matutes Torres instal·là un motor de gas pobre que generava corrent contínua per al servei d’enllumenat de la ciutat. Aquesta central es va ampliar el 1911 amb un segon motor de les mateixes característiques. El 1923 es va adquirir el primer motor dièsel i un altre el 1932. A la vegada es va constituir l’empresa Luz y Energía SA amb l’objectiu de fer-se càrrec del subministrament a un sector de la ciutat amb corrent alterna mentre que l’antiga fàbrica ho feia en un altre sector amb corrent contínua. El 1934 Abel Matutes Torres passà a controlar Luz y Energía SA i va instal·lar nous motors amb els quals va continuar el subministrament de la ciutat fins a l’arribada de Gesa; a Santa Eulària des Riu havia existit una petita central hidroelèctrica que es va ampliar després amb l’addició d’un motor de gas pobre. A Sant Antoni de Portmany existia, a partir dels primers anys de la dècada dels vint, un petit motor de gas pobre que subministrava energia de manera irregular. El mes de març de 1957 Gesa es va fer càrrec del servei de subministrament elèctric d’Eivissa i passà a controlar la central de Matutes. El mes d’octubre ja disposava de dos grups Man de 110 kW, procedents de l’antiga central de Manacor a la recent construïda d’Eivissa, a més de dos altres de nous de la casa Ruston de 570 kW i un tercer igual a aquestos dos que procedia de Menorca. El mes de desembre de 1961 la potència instal·lada a Eivissa era de 1.930 kW i el subministrament s’havia estès a Sant Antoni de Portmany i a Santa Eulària des Riu amb dues línies de tensió mitjana de 5 Kv que, en total, tenien 56 km. Aquell mateix any es va produir un fet que va tenir una enorme transcendència a Balears ja que l’arxipèlag va entrar en el sistema de Tarifes Màximes Unificades, vigent a la península, la qual cosa va significar una reducció dels preus de l’energia elèctrica. Concretament a Eivissa, el preu mitjà va passar de 4,61 pessetes per quilowat hora (kWh) a 1,96, la qual cosa explica que el creixement mitjà anual acumulat de la producció entre 1957 i 1966 fos de l’ordre del 38%. Amb aquestes dades es comprèn que mantenir la potència instal·lada a l’altura de la demanda es convertís en una carrera contra rellotge. El setembre de 1961 el consell d’administració va acordar estendre les activitats de la companyia a Formentera. La nova central situada al camí des Ca Marí va entrar en servei el desembre de 1968 amb dos grups dièsel de 300 kW. A Formentera el creixement de la demanda no va ser menys ràpid que a Eivissa ja que entre 1968 i 1971 es va duplicar, així que ateses les condicions geogràfiques, es va decidir satisfer la creixent demanda d’energia mitjançant la interconnexió de les dues illes amb un cable submarí de 14,6 km a 30 kV amb una capacitat nominal de 6,3 MVa. El cable va entrar en servei el juliol de 1972 i la central de Formentera, que havia quedat petita, va passar a la reserva. El 1982 es va estendre un altre cable o segon enllaç de 12’5 Mva de capacitat. Els anys 1973 i 1974 es varen posar en servei a la central d’Eivissa quatre grups dièsel de la casa Burmeister de 8,3 MW cada un. A partir de 1979, va entrar en servei una xarxa de transport en alta tensió de 66 kV que forma un triangle entre la ciutat d’Eivissa, Sant Antoni i Santa Eulària, amb les seus corresponents subestacions. El 1982 entraren en servei dos nous grups, també de la casa Burmeister, de 15,5 MW, seguits d’un tercer el 1986, la qual cosa va duplicar pràcticament la potència de l’època immediatament anterior i la central eivissenca entrà dins un nou període caracteritzat per una forta expansió de la demanda i les successives ampliacions. Així, el 1993 es varen instal·lar dos nous grups de 16 MW cada un. El 1983 l’empresa Endesa va adquirir les accions de Gesa en poder de l’Institut Nacional d’Indústria, principal accionista de Gesa, i va posar a la venda el 38% de les accions a petits accionistes, mantenint-ne el 55% i el control de l’empresa. El novembre de 1998, el Consell d’Administració de Gesa va aprovar posar en marxa un sistema de fusió per absorció de Gesa per part d’Endesa mitjançant un canvi d’accions de Gesa per accions d’Endesa, canvi aprovat per la Junta General d’Accionistes el mes d’abril de 1999; també s’aprovà la separació jurídica i segregació d’activitats, imposades per la LOSEN (Llei d’ordenació del sistema elèctric nacional). A partir d’aquell moment, les activitats elèctriques de la companyia es dugueren a terme mitjançant dues societats anònimes unipersonals: Gas i Electricitat I, per a les activitats de transport i distribució d’energia, i Gas i Electricitat II per a les activitats de generació. Totes aquestes activitats es varen dur a terme amb la presidència de Felicià Fuster Jaume des de 1973 fins a 1997, llarg període en el qual va exercir simultàniament la presidència d’Endesa. Des de 1998 Bartomeu Reus presideix el grup d’empreses de l’antiga Gesa. [PVG]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments