Garrido Torres, Carlos

Garrido Torres, Carlos (Barcelona 1950) SOC Escriptor i periodista. Cursà la carrera de dret i el 1972 obtengué el premi Brunet de periodisme per a menors de 25 anys amb un reportatge firmat conjuntament amb Miquel Morey. A partir d’aquell moment treballà als diaris La Prensa, Tele-exprés i Diario de Barcelona com a crític literari i reporter. El 1973 va venir per primera vegada a Eivissa, on va residir a partir de llavors algunes temporades. El 1976 començà a treballar al Diario de Mallorca com a redactor en cap i sotsdirector. El 1978 va ser delegat d’aquest mateix diari a Eivissa. Més tard ha estat director del dominical Brisas, primer coordinador de l’Enciclopèdia de Mallorca, columnista de Baleares, Última Hora a més de professor del màster de periodisme de la UIB. Va escriure per a la TVE de Balears les sèries Mallorca màgica, Menorca màgica, Eivissa màgica (que no es va arribar a realitzar) i Palma antiga. A partir de 2001 ha estat col·laborador habitual d’El Mundo/Ibiza y Formentera. Carlos Garrido és autor d’una llarga llista de llibres sobre les Balears. La seua primera obra va ser l’assaig El esoterismo (1983), a la qual va seguir la novel·la Voy al Tibidabo (1987). El 1988 inicià la sèrie que arribà a ser molt popular: Mallorca mágica (1990), Menorca mágica (1990), Cabrera mágica (1991), Formentera mágica (1993) i Eivissa mágica (1993). Una part important de la seua obra està dedicada al patrimoni cultural i l’arqueologia: Guia arqueológica de Mallorca (1994), editada conjuntament amb Javier Aramburu i Vicenç Sastre, Guia del Patrimonio. Recorridos culturales por las Islas Baleares (1997) amb Elena Ortega, Dones i deesses (1996) inclou un ampli capítol sobre Tanit , Viaje a la Cataluña de los Íberos (1998), Arqueología de Cataluña y Baleares (1998), Las Illes Balears y el mar (1999) y El caminante de Empúries (2000). En altres camps creatius s’han de citar Mujer de luna (1993), assaig literari, No vendas tu isla, no vendas tu alma (1995), reivindicació ecològica, Sentir las Islas (1997), amb fotografies de Kim Castells, Mallorca de los alemanes (1998), sàtira, i Te lo contaré en un viaje (2002), dramàtic fruit de l’experiència personal de l’autor en el procés de la mort per una malaltia de la seua filla Alba quan tenia 22 anys. En aquesta obra conta la lluita per seguir sent un mateix, el paper de l’amor, el sentit de la vida, la poesia i el dolor inexplicablement units. En un altre ordre de coses, també ha realitzat alguns treballs musicals; publicà els discos Mallorcatur (1990), amb Rafael Ferrer i Canciones del 68 (1992), amb Federico Gracia. Des de 2000 representa ocasionalment el monòleg musical La guitarra platónica, que tracta de la seua generació i de la música dels anys seixanta. Les illes d’Eivissa i Formentera han jugat un paper important en la vida de Carlos Garrido per haver estat testimoni de la seua evolució des dels anys dels hippies fins a l’actualitat, procés que ha intentat reflectir en nombrosos articles i col·laboracions a la premsa. [PVG]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments