Gadea Fernández, Joaquim

Gadea Fernández, Joaquim (Tobarra, Albacete 1897 — Decazeville (Lasala), França 1995) SOC Mestre d’escola. Va estudiar magisteri a l’Escola Normal de Barcelona i obtengué el títol l’any 1916. Després de fer el servei militar, fou destinat a la població de Canejan, prop de Viella, a la Vall d’Aran, destinació a la qual va renunciar a causa de les condicions climatològiques de la zona. Arribà a la localitat eivissenca de Sant Carles de Peralta el mes de gener de 1919 i hi va fer escola durant nou anys. Impulsà la creació d’una Mutualitat Escolar a la qual posaren el nom de Minerva a fi de promoure la construcció d’un nou edifici a la vora de la carretera de Santa Eulària per acollir l’escola i resoldre així les greus mancances de la que aleshores era la seu, a can Pep Blanc, una casa pagesa llogada. Durant la seua estada a Sant Carles de Peralta es va casar amb la barcelonina Josepa Taverna Toldrà; varen tenir dos fills, nascuts el 1922 i el 1925. De les seues activitats com a mestre de Sant Carles de Peralta cal destacar que va aconseguir la plena escolarització de tot el jovent de la parròquia, fins i tot havent-se d’enfrontar amb alguns pares que consideraven que els seus fills havien d’ajudar en les feines del camp. Durant els anys que va viure a Sant Carles desenvolupà una activitat cultural i educativa intensa: la creació d’un grup de teatre, excursions, ajuts econòmics a les famílies més necessitades, etc. El 1925 va formar part d’un grup de mestres de Balears que varen fer un viatge d’estudis per diversos països d’Europa impulsat per la Inspecció de Balears per aprendre les tècniques d’ensenyament utilitzades aleshores. El 1926 va ser nomenat alcalde de Santa Eulària des Riu i va ocupar el càrrec fins al 1928, any en què presentà la seua dimissió per canvi de domicili, ja que havia obtengut l’Escola núm. 1 d’Eivissa, situada a la plaça de Sant Elm de la ciutat d’Eivissa, on treballà fins al trasllat al carrer del Comte de Rosselló, el 1929. El 1931 va formar part del consistori d’Aliança Republicana que es va fer càrrec de l’Ajuntament de la ciutat per espai de 5 dies (del 12 al 17 d’abril). Aprofitant el nou clima de llibertat, Gadea prengué part en diverses activitats en l’àmbit educatiu, com la promoció de l’Escola Graduada, de la qual va ser el primer director, el Consell Local de Primer Ensenyament, colònies escolars, projectes d’eradicació de l’analfabetisme, etc. Durant l’estada del matrimoni Gadea a Vila va néixer el seu tercer fill. El 1933 demanà i obtengué una plaça a l’Escola Institucions Macià núm. 1, situada a la plaça d’Espanya, a Barcelona, on es va afiliar a la FETE-UGT i al Partit Socialista Unificat. Escrigué diversos articles de tema educatiu al diari La Rambla encapçalats pel títol genèric Revista Pedagògica fins al juliol de 1936. Quan va esclatar la Guerra Civil, prengué part en les accions per sufocar la rebel·lió als carrers de Barcelona, passà a dirigir l’Escola Freinet i va ser nomenat cap de personal delegat per la UGT per fer el nomenament de mestres a les escoles que havien de substituir les de religiosos confiscades pel Govern. El mes de gener de 1939 la família Gadea passà la frontera francesa. Joaquim Gadea Fernández fou separat de la seua família i internant al camp de concentració de Montoliu. Posteriorment, una vegada admès al territori francès, entrà a treballar d’administratiu a les mines de Decazeville (Lasala). Des d’aquest lloc col·laborà activament amb la Resistència en la lluita contra l’invasor alemany integrat en un escamot de refugiats polítics espanyols. Quan acabà la Segona Guerra Mundial, a més de la feina a les mines, es va dedicar a fer nombroses traduccions com a traductor oficial dels tribunals de Rodez i Vilafranca de Rouergue, i també traduí pel seu compte algunes obres literàries de l’espanyol al francès. Tornà a Espanya el 1969 i a Eivissa el 1977, al cap de quaranta-quatre anys de la seua sortida. Morí a Decazeville (Lasala), el 7 de desembre de 1995. [PVG]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments