Front Popular

Front Popular POLÍT Moviment de caire defensiu impulsat pels partits comunista i socialista amb la intenció d’aglutinar totes les organitzacions obreres, pageses i de la petita burgesia urbana i liberal per tal de frenar l’avanç del feixisme i del nacionalsocialisme que es produeix els anys trenta del segle XX. Els fonaments teòrics del Front Popular ja es troben en escrits signats per Lenin el 1898; no obstant això, al llarg de les primeres dècades del segle XX la tàctica frontpopulista va passar per moltes vicissituds. I no va ser fins al 1934 que va ser aplicada per primera vegada a França amb l’aliança dels socialistes, comunistes i radicals. L’any 1935 (juliol i agost) la Internacional Comunista en el seu VII congrés, després de revisar la seua oposició sistemàtica a la socialdemocràcia, va aprovar i recomanar la pràctica del front popular com a tàctica del moviment comunista mundial, que en el cas d’Europa va manifestar-se sobretot mitjançant pactes electorals amb totes les organitzacions d’esquerra. A l’Estat espanyol va ser durant el Bienni Negre, a partir d’abril de 1935, uns mesos després de la repressió dels fets d’octubre de 1934, quan Azaña i altres republicans d’esquerra començaren a propugnar la cooperació i la unió de totes les forces republicanes liberals i obreristes contra la supremacia política dretana que dominava en el govern radical-cedista. El pacte electoral frontpopulista va formalitzar-se el 15 de gener de 1936, una setmana després de la convocatòria electoral feta pel cap del govern, Portela Valladares. El Manifest del Front Popular va ser signat per Izquierda Republicana, Unión Republicana, Partido Obrero Socialista Español, Unión General de Trabajadores, Federación Nacional de Juventudes Socialistas, Partido Comunista de España, Partido Obrero Sindicalista i Partido Obrero de Unificación Marxista. En els territoris de parla catalana, la configuració del Front Popular no va ser unànime: a les illes Balears va quedar format per organitzacions polítiques de l’Estat espanyol, en canvi a Catalunya va quedar integrat per grups polítics propis i va denominar-se Front d’Esquerres de Catalunya. La Confederació Nacional del Treball (CNT) no va integrar-se en cap llista electoral, però així com a les eleccions de novembre de 1933 havia proclamat obertament l’abstenció, a les eleccions del febrer de 1936 va participar i recomanar de manera activa el vot a favor del Front Popular. Al marge de les discrepàncies polítiques existents entre les diferents organitzacions que integraven el Front Popular, formaren una aliança electoral i acordaren un programa mínim, en el qual es reclamava el retorn a la política religiosa, educativa i regional del primer bienni, una més ràpida reforma agrària i, sobretot, l’amnistia dels 30.000 presos politicosocials fets a conseqüència dels esdeveniments d’octubre de 1934. A Eivissa, el primer que va fer una crida a favor de la unitat de les organitzacions d’esquerra per lluitar contra l’avanç del feixisme va ser el mestre d’escola i militant del Partit Comunista, Joan Antoni “Nito” Palerm Vich, a l’Obrero Balear del dia 23 de febrer de 1935. En aquest sentit Nito Palerm seguia les línies del seus coreligionaris comunistes de Mallorca, els quals havien començat el mes d’agost de 1934. En la mateixa direcció, el primer dia d’abril de 1935 sortí publicat a Eivissa el quinzenal Masas, que responia als anhels unitaris, tant sindicals com de partit, de les organitzacions republicanes d’esquerra amb la lluita contra el feixisme i la guerra. Nito Palerm i l’advocat socialista Just Tur Puget varen ser-ne els màxims inspiradors. La CNT va manifestar a la mateixa publicació les seues simpaties cap a la unitat d’acció dels obrers i pagesos, però va mostrar les seues discrepàncies que la unitat es constituís entorn de la UGT, tal i com ho concebien socialistes i comunistes. En aquesta direcció els anarcosindicalistes eivissencs no tardaren a publicar el seu propi quinzenal, Emancipación, el setembre de 1935, netament anarquista. Un dels grans problemes, objecte de gran discrepància entre les organitzacions polítiques i sindicals d’Eivissa i Formentera, que es posà de manifest sota el govern radical-cedista, fou l’atur obrer i la forma de contractació laboral que es portava a terme en aquestes illes. D’aquesta manera es pot dir que el control del mercat laboral, tant del treball permanent com del temporal, es convertí en punt de conflicte i d’enfrontament de tots els sectors sindicals d’Eivissa i Formentera i dominà pràcticament tot el període immediat a les eleccions de febrer de 1936 i, malgrat les intencions unitàries que sovent es posaven de manifest, resultaren confuses, summament contradictòries i partidistes. A l’igual de la resta de les Balears, la revolució d’Astúries de 1934 va tenir escassa ressonància a Eivissa i Formentera, la qual cosa no va impedir que la repressió s’aguditzàs en una bona part dels dirigents de les organitzacions d’esquerres locals. Durant aquestos dies hi va haver diversos detenguts a Eivissa i Formentera: es varen clausurar el Bar La Estrella (propietat del dirigent socialista Benjamín Costa Bailach), la seu dels anarcosindicalistes i la Casa del Poble; per la seua banda la Salinera Española va expulsar onze treballadors. La convocatòria electoral del 16 de febrer de 1936 es va presentar en forma de dos blocs: dretes i esquerres. Les tasques que es proposaren les esquerres frontpopulistes de Balears foren les mateixes que les assenyalades per a tot l’Estat espanyol, en aquest sentit la unitat d’acció electoral de totes les organitzacions d’esquerra a Eivissa i Formentera va ser també la nota dominant, ja que la possible amnistia dels presos a presons de Mallorca i de la península es convertí en un punt clau de la propaganda electoral frontpopulista illenca. Finalment, malgrat tot l’esforç propagandístic portat a terme pel Front Popular de Balears, i el d’Eivissa i Formentera en particular, un cop més les dretes varen tornar a guanyar (aquesta vegada tots els escons parlamentaris de Balears) en unes eleccions que a l’Estat espanyol havien afavorit la candidatura frontpopulista, i dins el panorama electoral balear, l’illa d’Eivissa passà a ser la més dretana de totes, en front de Formentera que va donar el percentatge més gran a la candidatura d’esquerres, gràcies als vots dels anarquistes formenterers. La col·laboració dels diferents grups del Front Popular d’Eivissa i Formentera va continuar després de les eleccions. En aquest sentit, el mes de març de 1936 es convertí en el període clau de la consolidació de la unitat d’acció política i sindical de les organitzacions d’esquerra d’Eivissa i Formentera, en la qual comunistes, socialistes i anarquistes decidiren actuar de manera unitària. Aquesta fou la pauta general fins que l’ordre constitucional es trencà en començar la guerra el 19 de juliol de 1936. [NET]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments