Formentera. h) Geografia. Poblament

Formentera. Geografia

Poblament
La forma com es distribueix la població sobre el territori és probablement un dels aspectes més originals d’Eivissa i també de Formentera. El poblament d’aquesta darrera illa ha tengut unes característiques específiques, ja que l’evolució al llarg de la història ha estat irregular, amb períodes de despoblament que després han estat substituïts per altres on l’illa tornà a ser habitada. Els jaciments arqueològics de ca na Costa i del cap de Barbaria demostren que fou habitada en l’època prehistòrica. També queda palès l’assentament humà a l’època romana, que després fou substituït per un període llarg d’inestabilitat quant a la població, etapa que s’estengué fins al segle X, amb l’arribada dels musulmans. La conquista catalana de 1235 va donar pas a uns nous pobladors, segurament en un nombre reduït —la capella de sa Tanca Vella és una prova d’aquesta població— i que la inseguretat de la mar Mediterrània va fer disminuir fins a final del segle XIV o començament del XV quan quedà deshabitada. El repoblament definitiu de l’illa fou a partir de 1697, quan el patró eivissenc Marc Ferrer va obtenir del rei la concessió d’un establiment a Formentera. Aviat un nombre important d’eivissencs s’anaren establint a l’illa i el 1724 ja demanaren permís per aixecar un nou temple, l’església de Sant Francesc, perquè la capella de sa Tanca Vella ja els era insuficient. La població va anar augmentant i així a mitjan segle XVIII els nous habitants de la Mola començaren a aixecar també el seu temple. Aquestos nous habitants seguiren el model de poblament d’Eivissa i així també Formentera ha estat un exemple de poblament rural dispers, enfront de l’usual a altres indrets, que s’han decantat pel poblament rural concentrat en petites agrupacions de cases. S’han intentat donar moltes raons per explicar aquest poblament formenterer, com pot ser la fragmentació orogràfica —les primeres cases eren situades properes als punts d’aigua—, situació de la casa sobre el terreny del qual s’és propietari i que s’ha de conrear, articulació del teixit social al voltant d’una parròquia... No hi ha cap teoria que per si sola pugui justificar el fet, que cal buscar en l’amalgama de totes o d’algunes de les causes anteriors. L’arrelament d’aquest tipus d’estructura és tan important que els anys cinquanta del s XX únicament Sant Francesc comptava amb una dotzena de cases vora l’església i tenia un sol carrer. La resta de pobles, Sant Ferran i el Pilar, eren una església solitària amb cases disseminades pels voltants. Amb l’arribada dels primers turistes, a començament dels anys seixanta del s XX, es va produir la transformació del poblament de l’illa, a la qual ajudà també l’arribada d’immigrants; ambdues coses significaren la ruptura de l’estructura tradicional unida a la terra i a l’economia de subsistència, per una de nova, basada en el sector serveis. Els efectes més importants han estat el creixement dels pobles de Sant Francesc i de Sant Ferran i l’aparició d’un nou nucli, dedicat bàsicament al turisme, es Pujols, amb una població de caràcter estacional. Tot això, unit a una transformació basada en un procés urbanitzador dispers, ha fet que la terra deixi de ser un factor de producció per convertir-se en un factor de riquesa. El resultat és que en començar el segle XXI, a més de les tres parròquies, hi ha altres nuclis de població i també una població disseminada important.

La insularitat

Formentera de sempre ha patit el fet de ser una illa de reduïdes dimensions. Aquesta insularitat significa un cost econòmic considerable i el fet de no disposar de transports directes amb la península fa que persones i mercaderies hagin de passar forçosament per Eivissa. Històricament la insularitat s’ha traduït en una tendència a una economia de subsistència, la qual cosa explica el manteniment d’economies primitives i d’estructures socials concretes. També du a considerar les illes com a mons amenaçats, on el territori ha d’organitzar-se per a la defensa. Fins i tot els sociòlegs diuen que la insularitat ha creat un caràcter propi als illencs. A començament del segle XXI, el desenvolupament dels mitjans de comunicació ha acabat amb aquesta autarquia, però de totes maneres cal reconèixer que existeix un cost econòmic. Aquesta insularitat fa que quedin infraestructures pendents a l’illa com són un hospital, un port suficient per atendre la demanda, centres d’ensenyament, etc. Aquestos costos d’insularitat podrien ser substituïts per altres termes com balança d’insularitat, per exemple, on s’haurien de sospesar els inconvenients descrits abans amb altres factors més positius, com el factor atractiu per al turisme, la diversitat comercial, la possibilitat de rebre ajudes de l’administració, etc. El problema de tot això, segurament és que sempre s’ha vist a través d’una perspectiva economista, quan es dóna la circumstància que les illes petites tenen limitacions que són mesurables en diners: serveis sanitaris, educatius, d’oci... No sembla lògic, que a començament del segle XXI encara els formenterers s’hagin de desplaçar a Eivissa per un tràmit burocràtic, per l’assistència mèdica d’un especialista, per néixer o per morir.

L’organització del territori

La forma de distribució de la població suposa també una forma de percebre l’espai. A Formentera el significat de poble té un sentit diferent al d’altres indrets, aquí té més sentit parlar de véndes. La idea de poble, que va aparèixer a final del segle XVIII per imposició dels il·lustrats, va establir, si més no sobre els papers, tres pobles: Sant Francesc, Sant Ferran i el Pilar. Pensaven que a partir de la creació de les esglésies, es generarien nuclis de poblament, però aquesta idea no arrelà a les Pitiüses, on la població continuà dispersa. Si més no l’establiment de les parròquies va generar una xarxa de relacions socials entre els habitants del territori de cada parròquia i per vehicular aquesta xarxa hi ha la vénda que és una estructura intermèdia entre la casa pagesa i la parròquia o poble. La divisió actual, que també té caràcter oficial per a l’ajuntament, es realitzà l’any 1983 i va establir les 14 véndes següents: des Brolls, des ca Marí-Migjorn, des Carnatge, des Cap, de ses Clotades, de sa Mirada-Cala Saona, des Molí-s’Estany, des Monestir, des Pi des Català, de Porto-salè, de sa Punta, de ses Roques, de ses Salines i de sa Talaiassa. [JrMM]

Demografia

El repoblament de Formentera es consolidà el segle XVIII. De final d’aquella època és la primera dada de població disponible: l’any 1790 els formenterers ja eren més d’un miler. A partir de llavors la trajectòria demogràfica de Formentera inicià un ascens continuat que arribà fins a 1940. Cada dècada la població superà la de deu anys abans, sense excepció. Aquest creixement continuat no implicà, però, la continuïtat d’una bona conjuntura econòmica. De fet, les possibilitats de l’illa per mantenir el seu creixement vegetatiu prompte foren superades i la immigració d’eivissencs fou substituïda per l’emigració dels formenterers. A mitjan segle XIX començà a disminuir la proporció d’homes respecte de les dones. Els homes formenterers deixaven la seua illa en un procés que assolí el seu màxim devers 1920, moment en el qual els censos de població recompten tres dones per cada dos homes. El patró migratori-emigratori ha estat descrit per Joan Vilà Valentí. La majoria dels formenterers s’enrolaven en vaixells en qualitat de mariners i estaven fora dos o tres períodes de cinc o sis anys. Bastants emigrants no tornaren i s’establiren a Amèrica, sobretot a l’Uruguai. L’emigració feia el paper de vàlvula de seguretat del sistema econòmic de la Formentera tradicional. Els anys 30 s’aturà aquesta possibilitat, primer la depressió iniciada l’any 1929 i després la Guerra Civil i la II Guerra Mundial impediren als formenterers emigrar, aquesta fou la causa del dràstic increment de la xifra d’habitants que s’observa entre 1920 i 1940. Finalitzats els conflictes, la població retornà ràpidament a la seua tendència ancestral en caure un 22% entre 1940 i 1950. A partir de 1970 el turisme es convertí en el principal motor dels moviments demogràfics de Formentera, tot impulsant una forta onada immigratòria que perllongarà els seus efectes fins als primers anys del segle XXI. La densitat de la població ha passat de 28 habitants/km2 l’any 1900, fins als 79 habitants/km2 de l’any 2000, incrementant de forma sensible la pressió humana sobre el territori. Les darreres dades disponibles indiquen que la població real de Formentera sobrepassa els 7.000 habitants a final de l’any 2001. El municipi de Formentera era el que més de pressa creixia de tots els de les illes Pitiüses, concretament un 17,4% en el decurs de 2001. Tot analitzant el cens de la població de 1991, de l’Institut Balear d’Estadística, resulta que l’índex de joventut (proporció dels menors de quinze anys sobre la població total) ascendeix a Formentera a un 20%, mentre que a les Pitiüses és d’un 22% i a les Balears d’un 19%. Per tant, Formentera té una posició intermèdia. En canvi, l’índex d’envelliment (proporció dels majors de 65 anys sobre la població total) és sensiblement més elevat a Formentera (13%) que no a les Pitiüses (10%), però s’assembla molt al de la comunitat autònoma, un poc més del 13%. Les dades de creixement vegetatiu apareixen tot seguit, acompanyades de les de matrimonis:
...................... 1996 1997 1998 1999
Nascuts vius ...... 61 ... 62 ... 38 ... 51
Defuncions ........ 39 ... 34 ... 43 ... 47
Creix. veget. ..... 22 ... 28 ... -5 .... 4
Matrimonis ........ 31 ... 20 ... 14 .... 4
En aquesta anàlisi cal fixar-se en la piràmide d’edats de l’illa de Formentera. Reflecteix una envejable forma de guardiola que mostra l’equilibri de la població per quinquennis d’edat i per sexes. Només es constata el fet de la paritat entre el nombre d’homes i el de dones i la major longevitat d’elles. Pel que fa a la procedència de la població de dret, segons l’indret de naixement de les persones, cal destacar el percentatge d’individus nascuts fora de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears: un 32% en total, dels quals un 7% són nascuts fora de l’Estat espanyol. Per tant, al voltant del 68% de la població de dret de Formentera és nascuda a la mateixa illa, encara que en començar el s XXI neixen generalment a l’hospital de Can Misses, de la ciutat d’Eivissa. A l’illa d’Eivissa el nombre de nascuts fora de l’illa arriba al 42%. L’índex de masculinitat (proporció entre homes i dones que dóna com a resultat el nombre d’homes per cada 100 dones) a les Balears és de 967, a les Pitiüses, de 1.008, i a Formentera, de 1.029. Pel que fa a l’índex de dependència (proporció entre els menors de 15 anys, més els majors de 65 i la població compresa entre aquestes dues edats), a les Balears és del 51%, a les Pitiüses del 48% i a Formentera del 50%. Per tal de veure la tendència futura i a l’espera de la publicació completa del Cens de Població i Habitatges 2001 per part de l’Institut Nacional d’Estadística —l’avanç de resultats indica una població de 5.553 habitants el 2001—, és interessant veure la població a Formentera segons el lloc de naixement en la revisió del padró a 1 de gener de 1999. [MJF]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments