Formentera. x) Cultura i arts. Música

Formentera. Cultura i arts

Música

Tradicional
La música tradicional de Formentera va ser introduïda pels eivissencs que des de final del s XVII i durant el XVIII repoblaren l’illa. Es tracta d’una mateixa cultura musical que s’ha diferenciat mínimament de la d’Eivissa. Els instruments que s’usaven pertanyen al grup dels idiòfons (castanyoles, espasí i bimbau), membranòfons (tambor) i aeròfons (flaüta i xeremia); no se’n feien servir del grup dels cordòfons. Tant el bimbau com la xeremia se sonaven de forma individual, mentre que els altres ho feien conjuntament. L’espasí quedava reservat exclusivament per a les caramelles. La base rítmica la proporcionava el tambor que, a la vegada, era el que definia si la sonada es feia a la llarga (ritme quaternari) o a la curta (ritme ternari i un poc més reposat que la llarga). Sobre l’obstinat rítmic del tambor, i respectant-lo sempre, es marcaven noves figuracions, també de caràcter rítmic, amb les castanyoles. Damunt la base imposada pel tambor i les castanyoles es desplegava la línia melòdica de la flaüta, de caire molt modal, i amb gran profusió de notes d’ornament, especialment trinats. La flaüta abraçava un registre de devers una octava i mitja (al voltant d’una tretzena, segons l’instrument). L’afinació no estava uniformitzada, com tampoc la relació d’intervals entre els diferents graus d’una mateixa escala efectuada amb flaütes diferents. Pel que fa a la música vocal, la cançó redoblada es trobava més arrelada i estesa que a l’illa d’Eivissa. Formalment, aquestes obres es distribuïen en dues, tres o més parts anomenades cobles, les quals tenien la mateixa temàtica, però se centraven en situacions diferents. Aquestes cobles eren formades per versos de set síl·labes amb rima consonant en els parells. El conjunt d’un vers imparell més el seu consecutiu parell s’anomenava mot. Musicalment aquests versos es recitaven produint una mena de melopea amb un marge melòdic molt estret que acabava en una vibració gutural al final de cada mot: la redoblada. Pel que fa a la temàtica, les cançons més característiques eren les amoroses i les puntoses; a les primeres, un jove o una al·lota manifestava la seua estimació cap a la parella, mentre que en les puntoses es feia tot el contrari, s’expressava el malestar per alguna acció i se li recriminava durament, però no dient-li mai de forma directa, sinó a través de comparacions i metàfores. També existien cançons d’altres temàtiques, com polítiques, històriques o que simplement narraven successos o situacions còmiques. Les cançons bessones o de tres tenien una finalitat diferent, ja que no pretenien transmetre un missatge a una altra persona, sinó senzillament fer riure; les bessones representaven un diàleg entre un jove i una al·lota o entre un matrimoni, de manera que deien dos mots cadascun. La dinàmica que se seguia era la dels retrets, amb la finalitat de ridiculitzar-se mútuament a través de figures retòriques. A les cançons de tres, a més de la parella, hi havia la figura de la iaia, o mare de l’al·lota, que sempre mirava d’oposar-se a les pretensions del gendre. En aquests dos tipus de cançons sempre prevalia el caràcter còmic; tot i les discussions que s’hi establien, sempre acabava per solucionar-se tot de forma pacífica.

No tradicional

En música lleugera destaca Josep Serra Escandell “Formiga”, de formació autodidacta, com a pioner d’aquest tipus de música. Va començar a oferir concerts de guitarra durant la dècada dels cinquanta tant en solitari com en conjunt amb els germans Vicent i Josep Ribas Serra “Portmany”. Durant els anys seixanta va aparèixer la formació Los Conquenses, duo d’acordió i bateria que interpretava música de ball. Al llarg de la dècada dels 70 sorgiren diversos grups: Zenith, format per guitarra elèctrica, baix elèctric, bateria i veu; Stone Wall, d’estil musical més proper al rock i al blues, i que després, els anys 80, derivà en la formació Moby Dick. També són de la mateixa època Es Xacoters, la primera formació que va començar a treballar amb música d’arrel tradicional, i que després es va reduir al duo Paco i Xesc, que continuà el mateix estil. Dins la dècada de 1980-90 varen aparèixer els Capitán Trueno, grup de música pop i, cap a final dels vuitanta, Aires Formenterencs —folk pitiús. En la darrera dècada del s XX apareixen també nombroses formacions d’estils diferents: Fourmenterror, amb música rock; Blues Connotation, amb jazz; el duo de veu i guitarra Eric i Núria, i les dues formacions de rock català Spioks i Quatre de Copes. Pel que fa a la música culta s’ha de destacar la figura de Pius Tur Mayans com a pianista i catedràtic de didàctica de l’expressió musical a la Universitat de les Illes Balears. Francesc Escandell Castelló, de formació bàsicament autodidacta, també oferí diversos concerts de guitarra clàssica arreu de l’illa. En el camp de la composició, cal esmentar el castellà resident a Formentera Javier Pérez de Arévalo. Quant als centres d’ensenyament musical, en el període 1986-1994 va funcionar l’escola privada de música de Francesc Escandell Castelló; el novembre de 2000 s’obrí l’Escola Municipal de Música de Formentera, amb Gabriella De Cinque, Jaume Escandell, Lídia Guillem i Iván Mérgola com a professors. [FEC/BJE/JEG]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments