Floris, Marcel

Floris, Marcel (Ièras, França 1914 — 2007) ART Escultor autodidacte.

Arribà a Eivissa l’any 1971, procedent de Caracas (Veneçuela) i comprà una casa a Sant Carles, on construí residència i taller. Durant molts anys va viure entre totes dues residències fins que, el 1999, s’instal·là definitivament a la casa eivissenca.

Si bé Floris s’inicià com a pintor, guanyant el 1968 el Premio Nacional de Pintura de Veneçuela, la seua més gran aportació ha estat com a escultor. En un principi, les seues obres es caracteritzaren per les construccions de ferro pintat, com la que es troba a la sortida de Sant Celoni, a la carretera de Barcelona a Girona, i per la utilització del plexiglàs, que apunta la voluntat de donar claredat i lleugeresa. A partir de 1974, inicià una etapa en què les formes adquireixen transparència, en un principi aconseguides per la utilització de cordes sobre un suport i, més endavant, gràcies a varetes de metall molt fi, realitzà les escultures més personals. Són estructures alliberades del suport i en les quals desapareixen els plànols geomètrics per conservar únicament les línies rectes que els delimiten i creen espais i volums transparents que suren en l’espai, i a les quals el joc de llums i ombres adquireix importància amb la mirada de l’espectador des de diferents angles. En aquestes obres el quadrat, representat en multitud de formes diverses, és l’origen de totes les peces. Aquestes estructures, d’una gran economia de recursos i rigorosament construïdes, sovent arriben a tenir peces oscil·lants que en moure’s i xocar amb les altres produeixen sons aleatoris a intervals variables.

El crític Dieter Mahlow, en un treball sobre Marcel Floris, resumeix la seua obra dient: “El seu art és una síntesi de saviesa, imaginació i poesia”.

Compaginant amb l’escultura, M. Floris ha escrit poesia, i així, l’any 1984, va publicar a França el llibre de poemes Davant el mirall en prolongació de l’infinit. Des d’aleshores ha continuat escrivint i conserva nombrosos poemes inèdits.

El 1998 M. Floris va fer donació al Museu d’Art Contemporani d’Eivissa de l’escultura Sato, que va ser instal·lada a l’avinguda de Bartomeu de Roselló d’aquesta ciutat. Anteriorment, el 1992, el mateix museu va presentar una mostra de la seua obra, conjuntament amb Barry Flanagan .

Els anys que va romandre a Eivissa, realitzà nombroses exposicions a galeries illenques i a galeries espanyoles, franceses, suïsses, alemanyes, veneçolanes i nord-americanes. La seua obra està present a importants museus de Canadà, Mèxic, Colòmbia, Veneçuela, França, Itàlia, Alemanya i els Estats Units.

El 1969 rebé el Premi Nacional d’Escultura de Veneçuela, i el 1971 la Medalla d’Or de la Biennale de Sao Paulo a Brasil. [CVR]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments