Ferrer

Ferrer ONOM Un dels cognoms més nombrosos a Eivissa i Formentera. Malgrat que no consti l’indret d’on procedia, se sap que al llarg del s XIII ja tenien diverses possessions a Eivissa. El 1265 Petrus Ferrarii facit I bizantium Pontio Sergio de Petra Tallata pro domibus. Anthonius Ferrarii facit I galliam pro domibus quas habet in Rabat. Domus A. Ferrarii in costa. Guillermus Ferrarii clericus facit XII denarios de petia prati. Item VI diners per lo Stanyol. L’any 1396 Bartomeu Ferrer tenia aleshores l’alqueria de Forada del quartó de Portmany, confinant amb l’alqueria dels hereus de Jaume Martí, amb la de “Pere Roig que fou d’en Buscastell”, amb la d’en Cucarella i amb la de Pere Canals. Miquel Ferrer tenia aleshores l’alqueria de Benimaimó, del quartó esmentat, confinant, segons les partions antigues de 1238, amb les alqueries de Bernat Santjoan, de Forada, de Pere Ramons i de Pere Camp. El 1434 Jaume Ferrer posseïa el Rafal de Torrent, del pla de Vila, però li fou segrestat per part dels oficials reials per tal de pagar els molts deutes que tenia. El rafal, venut en subhasta pública, fou comprat per Gabriel Bofí, barber. Aleshores, Nicolau Ferrer posseïa la cavalleria de Bernat Vilar. El 1543 “Bartomeu Ferrer del Monistrol fou mort pels moros a Portmany”. “Se paga a Toni Ferrer de Francesch I lliura y dos sous per sis dies ha feta guardia al cap de Falcó als trencadors de pedra maresa de la illa Negra”. El 1577 els hereus de Bernat eren uns dels tres copropietaris de la gran hisenda de les Torres dels Andreus del pla de Vila, confinants amb Cala Llonga, les terres de Lluís Riambau i la mar. L’any 1763 “Morí a Formentera Barthomeu Ferrer de Ramon ‘Sastre’, de la font de Peralta, marit de Catalina Prats. Estava davall una cova y se esfondrà y morí, segons relació dels mateixos que hi havia dins la cova, los quals sortiren lliures encara que molt escalabrats”. L’any 1785 els primers padrons parroquials donen raó de les nombroses famílies de llinatge Ferrer que ja hi havia aleshores a Eivissa i Formentera. Sant Agustí, Sant Rafel, Santa Gertrudis i Santa Agnès eren les úniques parròquies on no n’hi havia. A Sant Carles, de 116 famílies, n’hi havia 32 de llinatge Ferrer: vénda de Morna (9), des Figueral (8), de Terrassona, Benisait i el Puig Verd (6), rotlo i vénda de Peralta (4), vénda d’Atzaró i Canavall (3), vénda d’Arabí (2). Les famílies Ferrer de Sant Llorenç eren 18 entre 120: vénda de Porrals (6), de Bellmunt (4), de Balàfia (3), de Labritja (3), de Canadella i Albarqueta (1), del Boletar i la Picassa (1). A Santa Eulària eren 15 entre 161: vénda d’Arabí (7), de s’Església (4), des Coloms (3), de Cala Llonga (1). Les famílies Ferrer de Sant Joan eren 14 ente 117: vénda de la Cala (9), de Labritja (3), de Portinatx, de cals Ripolls i el Niu del Corb (1), de Xarracó, la Talaia i Cals Vidals (1). A Formentera, Sant Francesc Xavier tenia 12 famílies Ferrer entre 82: vénda des Pi des Català (6), des Cap (3), de Porto-salè (3); la Mare de Déu del Pilar, 9 entre 47, i Sant Ferran, 5 entre 40. [JMC]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments