Ferrer Guasch, Vicent

Ferrer Guasch, Vicent (Sant Antoni de Portmany 1917 — Eivissa 2009) ART Pintor.

Va fer els estudis primaris a Eivissa a l’escola d’Antoni Albert i de molt jove, amb nou i dotze anys, va començar a pintar les primeres teles.

De família militar, era la seua voluntat continuar amb la tradició però, amb l’arribada de la II República a Espanya, es varen tancar les acadèmies militars, per la qual cosa no va poder ingressar-hi. Va decidir fer el batxillerat superior, que començà a Eivissa l’any 1926 i acabà l’any 1934 amb un brillant expedient; el va compaginar amb lliçons al taller del pintor Narcís Puget Viñas. Aquell estiu de 1934 va preparar les proves per accedir a un nou pla de magisteri fundat per Marcelino Domingo anomenat “Pla Professional”, que permeté l’accés a l’Escola Normal de Barcelona, on va haver de cursar tres anys per obtenir el títol de Mestre d’Escola Primària. Només arribar a Barcelona es va fer soci de la Colònia Eivissenca de Barcelona i de seguida va començar a participar en les diverses activitats que s’hi organitzaven, així com també es va integrar al Grup de Comèdia de la Normal de Barcelona.

Però l’agitació política del moment i la malaltia del tifus que va contreure varen fer que hagués de tornar a Eivissa el 1935. Un any després i ja recuperat, va reprendre els seus estudis a Barcelona, on el sorprengué l’esclat de la Guerra Civil. Aquell mateix 1936 va ser nomenat mestre de l’Orfenat Ribes de Barcelona i, al cap de pocs mesos, va anar destinat com a mestre d’ensenyament primari al grup Escola de Sant Adrià del Besòs. Poc després va ser mobilitzat per l’allistament militar, i fou destinat al Cos d’Intendència, on va prestar els seus serveis a la Pagadoria de la Capitania General de Barcelona fins a l’entrada dels nacionals a la ciutat. Les seues vivències de la guerra són recollides en un Diari Íntim que comença l’11 d’octubre de 1937 i acaba el primer d’abril de 1939, quan es desplaçà a Menorca on havia mort el seu pare.

Acabada la guerra, va treure la seua titulació de mestre i, el 1943, fou destinat a l’escola de Sant Quirze de Besora, d’on va cessar el 1945, donat que va aprovar l’oposició a l’Escola Pere Vila, annexa a la Normal de Barcelona, a la qual tot seguit va ingressar, el 1946. Aquell mateix any, també va acabar els seus estudis de pintura a l’Escola Superior de Belles Arts Sant Jordi de Barcelona. L’any 1961 va opositar a la càtedra de dibuix d’escoles universitàries de magisteri, la qual va guanyar i va rebre per destinació l’Escola de Magisteri de Tarragona. Però, donat que aquell mateix any també va superar l’oposició a càtedra d’institut, va demanar l’excedència i en concurs de trasllat prengué possessió de la plaça de catedràtic de dibuix a l’Institut d’Eivissa, adjudicació que ocupà de 1962 fins a la seua jubilació, el 1982. També fou nomenat director d’aquest institut el 1974, càrrec que exercí fins al 1979. Al mateix temps, va ser secretari de Protecció de Menors de 1968 fins a 1978 i va col·laborar en la fundació de la guarderia infantil Pare Huix, per a nens necessitats.

Al llarg de la seua vida, va compaginar les tasques de docència amb la pintura. El 1932 participà per primera vegada en una exposició a la Societat Cultural Ebusus, titulada “Artistas Noveles Ibiza”, on curiosament i de forma singular presentà set caricatures. Ja des de 1940 i fins a 1966, a més de presentar la seua obra a diverses exposicions individuals i col·lectives, també va participar de manera consecutiva a les exposicions que va organitzar aquesta societat amb motiu de les festes patronals d’Eivissa, a les quals va coincidir amb les diverses generacions de pintors eivissencs. Aquest període marca una evident evolució en la producció pictòrica de l’artista, que passa per la representació de retrats, paisatges i bodegons de tendència clarament impressionista en una etapa inicial que es pot qualificar com de formació i amb una certa influència del constructivisme de Giorgio de Chirico, fins a la construcció d’un estil propi de tendència postimpressionista que arriba a partir dels anys seixanta, on cada cop queda més definit en la recreació del tema del paisatge eivissenc i on les masses de volums, els jocs de llums i ombres i la construcció geomètrica de l’espai van guanyant terreny a la representació naturalista.

En un principi va utilitzar la tècnica de l’encàustica (amb ceres foses) per a alguna de les seues obres, però ben aviat quedà definit l’oli com a tècnica clau de la seua producció. El 1947 presentà la seua primera exposició individual a les Galeries Urquinaona de Barcelona i, tres anys després, va tenir lloc la seua primera exposició individual a la Societat Cultural Ebusus d’Eivissa. Des d’aleshores continuà participant en nombroses exposicions individuals i col·lectives a Eivissa, Palma, Barcelona, València, Madrid i Bilbao.

A l’Eivissa dels anys seixanta Ferrer Guasch va formar part del Grup Puget, que es va constituir a partir de l’exposició al Cercle de Belles Arts de Palma de l’any 1962, al costat dels pintors també eivissencs Vicent Calbet, Antoni Pomar i Antoni Marí Ribas “Portmany”. Com a grup, també presentaren les seues obres el 1964 a la Galeria El Corsario i, un any després, a la Caixa de Pensions d’Eivissa.

A partir de l’any 1962 exposà de manera continuada al Cercle de Belles Arts de Palma, a La Pinacoteca de Barcelona des de 1971, i a la Sala Cultural de Sa Nostra d’Eivissa, des de l’any 1981. El Museu d’Art Contemporani d’Eivissa li va dedicar una Mostra Antològica l’any 1982. Així també, la seua obra té una presència internacional, amb la participació en exposicions col·lectives de Vevey i Saint Saphorin (Suïssa), Constança (Alemanya) i Filadèlfia. La seua obra quedà definitivament oberta al mercat internacional, amb un especial reconeixement de la crítica especialitzada i un important èxit de públic, a partir de la seua exposició amb motiu de la Setmana d’Eivissa i Formentera a l’Spanish National Tourist Office de Nova York el 1982, que el lligà per tres temporades a la Wally Findlay Galleries, una de les més prestigioses galeries dels Estats Units.

Al llarg dels anys, Ferrer Guasch va estar capaç de crear un estil pictòric inconfusible, on el paisatge urbà eivissenc —els carrers i places de Dalt Vila i sa Penya, les cases pageses i les esglésies rurals— varen monopolitzar el seu interès, amb una evident preocupació estructural i una sobrietat cromàtica i formal que defugia tota anècdota i referència documental. En un rigorós exercici de simplicitat, les composicions geomètriques dels espais ofereixen una interpretació de la natura on res és posat a l’atzar. L’autor aconseguia formalitzar la impressió d’equilibri i serenitat a partir d’una recerca constructiva de les llums i les ombres. El blanc, en totes les seues gradacions de color, omple l’espai pictòric i matisa els detalls, partint de la forma plàstica com a únic interès, en un compendi sincrètic de depuració.

Independentment de la seua carrera professional i artística, sota el pseudònim “Xeix” va publicar diversos articles d’esports a Diario de Ibiza del 1933 fins a després de la guerra. També, va pertànyer a l’equip de redacció del setmanari catòlic Excelsior , dels anys 1932 al 1935, al costat d’Enric Fajarnés Cardona, Salvador Tur Prats i Josep Serra Serra, sota la direcció de Narcís Tibau.

La seua afecció als esports el portà a ocupar diversos càrrecs de responsabilitat a les illes. Com a membre del Reial Club Esportiu Espanyol de futbol des de 1929, tengué la possibilitat de portar jugadors a l’equip d’Eivissa, com Coll (1961) i Kubala (1962), entre d’altres. Els anys seixanta va ser delegat insular d’Esports d’Eivissa i Formentera, pertanyent a la Junta Provincial d’Educació Física i Esports de Balears encapçalada per J. A. Samaranch. Així mateix, va ser President del Club Nàutic d’Eivissa de 1969 a 1972, i fou homenatjat l’any 2000 arran del 75è aniversari d’aquest club.

Al llarg de la seua longeva carrera com a pintor, ha rebut nombrosos reconeixements i ha estat guardonat amb el Premi de Paisatge Josep Masriera de l’Acadèmia Reial de Belles Arts Sant Jordi de Barcelona (1952), el Premi Mallorca del Primer Certamen Nacional de Pintura de Paisatge i Costums de la Diputació Provincial de Balears (1964), la medalla d’or del 23è Saló de Tardor del Cercle de Belles Arts de Palma (1964), i l’encomienda de número de la Orden de Isabel la Católica (1999).

La seua obra és present a multitud de fons artístics, entre els quals hi ha els de la Col·lecció Comte de Godó, la Col·lecció J. A. Samaranch i el Fons Artístic de la Caixa de Pensions de Barcelona. La tardor de 2004 es presentà a Barcelona el llibre Ferrer Guasch. Alquimia de la luz y elogio de la sombra, de Miguel Ángel González, memòries del pintor amb il·lustracions de quadres propis. El 2011 la família va fer donació de l'arxiu fotogràfic de l'artista a l'Ajuntament d'Eivissa. [STP / EEiF]

Descàrregues

Col·laboradors