Ferrer, Antoni

Ferrer, Antoni CORS Corsari eivissenc dels segles XVIII i XIX. La primera notícia que se’n té és del mes d’abril de 1779, data en la qual va ser contractat per dur un carregament de vi a Orà. Aquell mateix any, agafà un vaixell anglès que havia apresat dues sageties, una d’elles catalana, i dos canaris valencians i els alliberà. La balandra anglesa la va dur a Almeria. El 1780 va entrar al port d’Eivissa amb una urca danesa amb gèneres de contraban, vaixell agafat juntament amb Josep Ferrer “Miqueleta”; també capturà un xabec venecià que entrà al port de Palma carregat de panses i fusta que duia a Anglaterra, una fragata de Liorna, un vaixell anglès prop del cap de Tunis que va dur a Cartagena per no tenir la documentació clara i haver-se resistit, fins al punt que Ferrer va haver d’utilitzar l’artilleria, i també va tenir un combat amb dos vaixells menorquins a les costes d’Eivissa. Prop del cap de Tunis va ser atacat per dos vaixells moros, que va desballestar a canonades quan s’aproparen a terra per desembarcar els seus tripulants, tot fugint del foc de Ferrer. El 1781 va entrar al port de Palma amb un diate portuguès sospitós de ser espia de l’operació que es preparava contra Menorca. El mes de febrer acceptà la proposta de ser contractat per 1.000 pesos mensuals amb la condició que havia d’anar a combatre allà on l’enviassin. Aquell mateix mes estava al paire del cap de Gata i va agafar un llondro menorquí carregat de vi, sal i fideus i el va dur a Almeria; més endavant va entrar a Màlaga amb un vaixell venecià que, tot i no dur els papers clars, va ser declarat mala presa i posat en llibertat. El mes de maig el governador d’Orà demanà que li fos assignat el vaixell de Ferrer ja que era un gran coneixedor de les costes de Barbaria. El juliol era al setge de Gibraltar i comunicà que l’havia d’abandonar a causa d’una epidèmia de pallola que s’havia declarat a bord, de la qual havien mort tres tripulants. El mes d’agost va agafar un vaixell portuguès amb diners i documentació per a Maó. El maig de 1782 va dur de Maó a Marsella el segon general anglès de Menorca i es queixà a les autoritats que amb 1.000 pesos no podia mantenir la tripulació. El mes de juny entrà a Màlaga amb un vaixell anglès carregat de vi, xulla, pernils i alfàbies de medecines. El 1783 el comandant general de Cartagena proposà que Ferrer i Bartomeu Cabanilles fessin el cors de particulars a les costes, illes i canals d’Àfrica, però el xabec era a Cartagena ja que Antoni Ferrer estava malalt d’una paràlisi que patia des del setge de Gibraltar. El vaixell fou autoritzat a sortir sota el comandament del seu segon, Joan Sales, i fou destinat a guardar les costes del llevant peninsular fins a Catalunya. L’octubre fou destinat a guardar la costa des del cap de Gata fins a Alacant, tot i que la malaltia del patró persistia. El 1793 demanà que li fos permès fer el cors per la zona del cap de Creus, a causa de la immediata guerra que es preveia amb França donat que els vaixells francesos ja havien començat a agafar-ne d’espanyols. No es tornen a tenir notícies d’aquest patró fins al 1806, any en què, juntament amb Josep Selleres , demanà que se’ls dispensàs de pagar la pólvora i municions que gastassin en combat de cors. [PVG]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments