Fernández Montero, Josep

Fernández Montero, Josep (Eivissa 1825 — Formentera 1902) HIST Militar. Fill de Fulgenci Fernández Peyrel i de Josepa Montero Botino. La seua vida profesional es desenvolupà a les èpoques d’Isabel II, Amadeu I, la Primera República espanyola i part del regnat d’Alfons XII. Ingressà a l’Exèrcit a l’edat de 17 anys com a cadet de milícies d’infanteria al Batalló Provincial de Mallorca. Va ser ascendit a subtinent el 1848 i a tinent el 1855, any en què es va casar amb l’eivissenca Maria Josepa Morante i Tur. També aquell any li va ser concedida la creu de la reial i militar orde de sant Ferran de primera classe per la seua destacada actuació en els combats que tengueren lloc a Barcelona entre els dies 19 i 22 de juliol i posterior persecució dels rebels fins a Mequinensa (Saragossa). El 1861, estant destinat a Pamplona, obtengué la graduació de capità. El novembre de 1868, amb motiu de la Revolució coneguda per la Gloriosa, a la qual es va adherir, i que va tenir com a conseqüència l’exili d’Isabel II, va ser nomenat comandant, graduació que va ser confirmada el 1873 per resolució del govern de la Primera República. El gener de 1874 va prendre part en els combats que es varen produir a Saragossa amb motiu d’haver-se declarat aquesta capital contra el govern; posteriorment va ser destinat a Fraga per prevenir el moviment cantonal. Va prendre part en l’acció de Monreal contra el mossènyer de Prades i en les accions a les muntanyes de Santa Bàrbara, entre les poblacions d’Anglès i Santa Coloma, així com també en els combats de les muntanyes de Guardiola i el Castellar de N’Hug. Per aquestes accions li va ser atorgada la creu roja de segona classe del mèrit militar. El setembre d’aquell mateix any va prendre part en els combats que tengueren lloc als carrers de Vic per l’atac carlista. Durant l’any 1875 va participar en les operacions de guerra a Olot, Molins de Rei, riu Llobregat i la Jonquera, accions per les quals va ser promogut a tinent coronel. Posteriorment, aquell mateix any es va veure involucrat en les accions de Sant Quirze de Besora, Sant Martí de Cantellons i les altures d’Adri i la Roca Corba. El 1876 va ser declarat benemèrit de la pàtria, per la seua actuació durant la passada guerra. El 1882, a l’edat de 57 anys, se li va concedir el retir provisional i establí la seua residència a Eivissa, situació en la qual va ser nomenat coronel. A final de 1883 va ser designat regidor de l’Ajuntament d’Eivissa, en una corporació de consens entre partits, amb el càrrec de tercer tinent d’alcalde i, poc després, passà a primer. El juny de 1884 va ser nomenat alcalde, càrrec que va exercir, no sense tot tipus de dificultats polítiques, fins al setembre d’aquell mateix any. Durant la seua vida militar va obtenir, a més de les ja esmentades, les següents condecoracions: creu llorejada de sant Ferran de primera classe el 1856, creu blanca del mèrit militar de primera classe el 1871, medalla d’Alfons XII el 1876, medalla de la Guerra Civil el 1877, creu i placa de sant Hermenegild el 1881. Morí el 29 de juny de l’any 1902 a Formentera. [JPB/PVG]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments