Fajarnés i Tur, Enric

Fajarnés i Tur, Enric (Eivissa 1858 — 1934) Va néixer a Eivissa el 18 de setembre de 1858. Periodista, escriptor, pioner de la investigació històrica, publicista, funcionari de correus i metge. Fou declarat Fill Il·lustre d’Eivissa el 1935. Era fill de Ramon Fajarnés Ferrer, natural de València, tinent coronel d’infanteria que va morir a Santo Domingo a conseqüència d’una epidèmia que es va registrar en aquella illa el 1864. La seua mare era Josepa Tur Llaneres. Cursà els primers estudis i el batxiller a Eivissa i després es llicencià en Medicina a la Universitat de Barcelona el 1880. D’entre els seus professors destacaren el Dr. Robert i el Dr. Rodríguez Méndez, que inculcaren una metodologia i una convicció en el treball i en la constància que després va posar en pràctica en totes les tasques que va emprende al llarg de la seua vida. Finalitzats els estudis es traslladà a Eivissa on exercí de metge forense. A final de 1881 va ingressar al cos de Correus i simultaniejà ambdues professions. El 1885 va ser designat vocal de la junta municipal d’Eivissa i realitzà estudis i projectes per millorar les condicions higièniques del cementeri i sobre el sanejament des Pratet. Va ocupar la direcció de Correus de Balears durant tres períodes: 1881-1884; 1886-1890 i 1893-1907. Entre 1890 i 1893 va estar destinat a Palència, Albacete i Madrid. A partir de 1907 va passar a la direcció general de Correus, amb seu a Madrid, amb breus estades a Còrdova (1912-1914) i a Barcelona (1917-1918). El 1919 va ser designat inspector general i organitzà personalment el servei militar d’enviaments a Màlaga i Melilla i aquell mateix any va ser-ne nomenat subdirector general. El 1921 va ser designat director electe de l’escola nacional de Correus. El setembre de 1923 es jubilà i retornà a Eivissa. Va col·laborar en diverses revistes editades per Correus i va publicar diversos treballs sobre estadística, geografia i història postal: Importancia postal de las Baleares, Documentos postales del siglo XVIII, Situación y nomenclatura geográficas de las Islas Baleares, Bosquejo histórico del correo en la isla de Ibiza (1886), Contribución al estudio de la historia del correo en España (1890) i El Correo en Palma (1900). Com a historiador de la medicina va publicar diversos treballs; de molt jove es va interessar per l’estudi de dues malalties que estaven assolant les illes: la tuberculosi i el paludisme. Traslladat a Palma per ocupar el càrrec funcionarial, aprofità els arxius per estudiar aquestes i altres plagues i s’endinsà en la història de la medicina espanyola així com en l’etnografia i l’arqueologia de Balears i especialment d’Eivissa i Formentera. Aquestos treballs li permeteren efectuar estudis teòrics sobre demografia estàtica i dinàmica de les Balears. Realitzats en l’anonimat, començaren a adquirir ressonància a Palma quan l’Escola Mercantil de la capital balear va organitzar un cicle de conferències, amb la presència dels metges i científics més brillants del moment. Fajarnés Tur dissertà sobre la incineració dels cadàvers. Des d’aquell moment participà en multitud de congressos i simposis científics, mentre continuava amb els seus estudis i les seues investigacions. Com a homenatge al Dr. Robert va publicar un treball sobre la hipotèrmia de les febres infeccioses. El seu discurs d’ingrés a l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Balears (1895) va ser sobre la profilaxi de la tuberculosi a Mallorca. Treballà en la Societat Arqueològica Lul·liana, a l’Acadèmia de Medicina, en el Col·legi Oficial Mèdic i Farmacèutic, en la Societat Econòmica d’Amics del País, a l’Ateneu, a la Junta Provincial del Cens de la Població i en la Comissió de Monuments Històrics de Balears. El 1888 va obtenir un premi a l’Exposició Universal de Barcelona. El 1898 va participar activament en el IX Congrés Internacional d’Higiene i Demografia celebrat a Madrid, amb una ponència sobre el desenvolupament de la població de Calvià des del seu origen; aquesta ponència va ser premiada amb el diploma de cooperació de primera classe. Fou director, entre 1895 i 1907, de La Revista Balear de Ciencias Médicas. Publicà nombrosos articles i llibres sobre història de la medicina —epidemiologia, biografies, hospitals, ensenyament, història medieval i moderna, demografia, antropologia, climatologia. Se’l considera el primer historiador de la medicina de les Balears. D’entre els títols i condecoracions que va obtenir al llarg de la seua vida cal apuntar els següents: acadèmic de Medicina de Palma de Mallorca, Barcelona, Múrcia, Valladolid, Saragossa, Granada i La Corunya. Secretari del Col·legi Medicofarmacèutic de Balears, corresponent de la Societat d’Higiene de París, Secretari de la Secció de Ciències Exactes, Físiques i Naturals de l’Ateneu de Balears. President de l’Institut Balear d’Antropologia. També va ser distingit amb l’ordre d’Isabel la Catòlica. Entre 1895 i 1901 va dirigir el Butlletí de la Societat Arqueològica Lul·liana. El 1895 va ser designat cronista de l’Ajuntament d’Eivissa. El 1906 ocupà la vicepresidència del Foment del Turisme de Palma. A partir de 1888 va començar a col·laborar en la Revista de Menorca, illa a la qual va dedicar multitud d’articles; El 1930 va ser nomenat soci d’honor de l’Ateneu de Maó. Fou redactor o col·laborador dels següents periòdics: El Ibicenco, La Isla, Las Pithiusas, El Heraldo de Ibiza, Diario de Ibiza i La Voz de Ibiza. De Mallorca: El Isleño, La Opinión, El Balear, La Almudaina i Ultima Hora, les revistes Los Archivos de Ibiza, Revista de Menorca, Página Menorquina, El Museo Balear, Revista Balear de Ciencias Médicas, El Archivo (València). Antich Rojas i Panadés Nigorra que presentaren un treball sota el títol de Bibliografia del Dr. Enrique Fajarnés Tur (1858-1934) en el Congrés Internacional d’Història de la Medicina Catalana, celebrat a Barcelona i Montpeller entre els dies 1 i 7 de juny de 1970, fan una relació d’un total de 920 treballs i articles d’aquest polígraf eivissenc, que classifiquen de la manera següent: I Història (història de la medicina i sanitat, fets històrics, temples i monuments, institucions, drets i privilegis, costums populars, indústria, tècnica i comerç, documents històrics, numismàtica, ramaderia i agricultura, biografies i necrològiques, Ramon Llull i altres estudis històrics) II Medicina. III Antropologia. IV Demografia. V Climatologia. VI Arqueologia. VII Correus. VIII Diversos. Cal apuntar que el treball d’aquestos autors no va procedir al buidatge dels treballs i articles que va publicar a la premsa d’Eivissa. Amb motiu del 150è aniversari del seu naixement s’edità el llibre Enric Fajarnés Tur (1858-1934), entre la història i la demografia (2008) amb una extensa biografia redactada per Ernest Prats i Garcia i un estudi introductori dels dotze articles, reproduïts en facsímil, sobre demografia i epidemiologia de Fajarnés, obra de Joana M. Pujades i Móra. El 2009 s’edità el llibre Les Pitiüses (Opuscles. Enric Fajarnés Tur) on es recullen els vint opuscles que va dedicar a les Pitiüses, en aquest cas, traduïts a la llengua catalana i comentats. [MPC]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments