Espartar, s’

Espartar, s’ GEO Illot integrat en el conjunt dels illots de ponent, juntament amb sa Conillera, es Vedrà i ses Bledes, entre d’altres. Es troba a una distància d’1,9 milles de la torre d’en Rovira, al rumb de 242º. Les coordenades són: 38º 57,5’ N i 1º 11,6’ E. Té una orografia característica. Tota l’illa té un fort pendent amb orientació sud —per la qual cosa rep una forta insolació— que finalitza amb importants penya-segats al nord de l’illa. La insolació fa que les condicions siguin molt seques i això es manifesta amb una vegetació baixa i de caràcter àrid. FLORA El nombre d’espècies censades a l’illot és de 131, distribuïdes en 103 gèneres i 40 famílies. Els endemismes representen un 8,40% del total (onze tàxons) alguns d’ells valuosíssims per la seua raresa. Es pot destacar un alfals arbustiu que es troba només als petits illots de les Pitiüses, Cabrera i els Columbrets (Medicago citrina), una bleda endèmica dels illots de les Pitiüses i de Cabrera (Beta vulgaris subsp. marcosii), dues espècies rupícoles que creixen als cingles calcaris de les Pitiüses i del llevant ibèric (Carduncellus dianius i Silene hifacensis) i una saladina de les Pitiüses (Limonium ebusitanum). També estan representats una sèrie de tàxons rars a Balears com Aizoon hispanicum, Cynomorium coccineum, Lygeum spartum i Stipa tenacissima, entre altres. Les especials condicions de l’illa han contribuït a l’aparició d’una vegetació particular completament diferenciada dels altres illots de la costa sud-oest eivissenca. La primera línia de vegetació litoral està constituïda, com a la resta de Balears, per una comunitat de saladines caracteritzada a les Pitiüses per l’endemisme Limonium ebusitanum (ass. Limonietum ebusitani). Aquesta vegetació pot penetrar molt cap a l’interior de l’illa, especialment a les zones més exposades al vent i es troba distribuïda pels penya-segats de la cara nord. La formació vegetal que marca el caràcter de l’illa es troba, però, als pendents margosos del vessant sud. Aquesta zona, molt seca i amb una forta insolació, és l’ambient òptim per al desenvolupament dels espartars (Ass. Dactylo-Lygeetum sparti). Aquestos espartars són els més extensos de les Balears i donen nom a l’illa. Estan constituïts per diverses espècies de gramínies perennes de mida considerable on predomina el Lygeum spartum, l’espart (Stipa tenacissima) i un fenàs (Dactylis glomerata). L’espart de l’illa era emprat tradicionalment per a l’elaboració d’estris diversos, activitat ja gairebé desapareguda. Entre les mates d’espart es desenvolupen tot un conjunt de comunitats herbàcies, generalment pastures terofítiques, que són substituïdes per herbassars nitròfils a les zones amb major presència d’ocells marins. Una altra de les joies vegetals de l’illa es troba als penya-segats del vessant nord. Es tracta d’una comunitat formada per un alfals arbustiu (Medicago citrina) i una bleda endèmica (Beta vulgaris subsp. marcosii, ass. Medicagini-Lavateretum arboreae). Aquesta comunitat endèmica només es distribueix per les petites illes i farallons de Cabrera, Eivissa i els Columbrets. També als penya-segats s’observen fragments de diverses comunitats rupícoles molt esteses pels cingles calcaris de les Pitiüses. La proximitat del mar determina la pobresa florística d’aquestes formacions que presenten un nombre molt baix d’espècies en relació a Eivissa. Hi destaquen falgueres com la capil·lera (Adiantum capillus-veneris) i camèfits rupícoles endèmics com Silene hifacensis i Carduncellus dianius. [GBO] ZOOL A la seua fauna destaca la presència de diferents escarabats tenebriònids com Pachychila sublunata, Stenosis intricata, Asida ludovici i Asida mater cunicularia, i d’una subespècie pròpia de la sargantana de les Pitiüses (Podarcis pityusensis kameriana) i el gasteròpode Trochoidea caroli espartarensis, caragol endèmic de les Pitiüses i que s’ha diferenciat com a subespècie pròpia d’aquest illot. Entre les aus destaquen els paios (Hidrobates pelagicus) que hi tenen la colònia de cria més important de les Pitiüses i tal vegada de la Mediterrània occidental. Alguns anys, la gavina de bec roig (Larus audouinii) també fa servir aquestos illots per a l’establiment d’una colònia de cria. Cal destacar la presència de conills, introduïts per l’home recentment per a la caça i que estan provocant alteracions importants en la vegetació. [JCP]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments