Espardell, s’

Espardell, s’ TOPON Illa situada al nord de Formentera, a 3,6 milles de punta Prima. GEOL És formada totalment per dipòsits quaternaris. Els materials que hi afloren es presenten en dues franges, tot el litoral de ponent de l’illa està format per marès que arriba fins a 14 metres d’altitud. Aquesta roca, resultat de la compactació de petits grans calcaris i fragments esquelètics d’organismes marins, correspon a les restes de dunes i platges que quedaren al descobert i exposades a l’acció del vent en períodes de sequedat, després de les successives regressions pleistocenes. La franja central i el litoral de llevant estan recoberts per una dura crosta calcària d’un gruix variable entre els 10-30 cm (i pot arribar al metre) i freqüentment amb aspecte bandejat. Aquesta crosta s’ha format en un clima càlid i, per tant, amb forta evaporació per ascens de l’aigua que conté el substrat, en aquest cas marès, i la successiva deposició en superfície de les sals de carbonat càlcic que conté, la qual cosa ha provocat l’enduriment superficial d’aquesta escorxa. [XGR] FLORA Està marcada per la presència d’una nombrosa colònia de gavines (Larus cachinnans) que produeix un impacte molt fort sobre la flora i les comunitats vegetals. Els 144 tàxons coneguts es distribueixen en 110 gèneres i 46 famílies. És de destacar la presència de la saladina endèmica (Limonium ebusitanum), la ravenissa endèmica (Diplotaxis ibicensis) i un petit geòfit endèmic de Balears (Romulea assumptionis). La majoria de les espècies (més d’un 65%) són herbes anuals (teròfits) amb una proporció molt alta de tàxons ruderals i nitròfils. La forta eutrofització del sòl afavoreix la presència d’espècies d’àmplia distribució com els blets (Chenopodium), les malves (Malva i Lavatera), els llevamans (Calendula), els escards (Galactites), entre moltes altres. A primer cop d’ull sembla una illa molt uniforme amb una vegetació caracteritzada per l’entrada de sals d’origen marí i la forta nitrofília. Al litoral rocós no hi ha una zonació clara entre les comunitats. Existeix una forta interdigitació entre l’agrupació de saladines pròpia dels ambients litorals rocosos (Ass. Limonietum ebusitani) i les comunitats de solceres (ass. Arthrocnemetum glauci) que creix a les zones amb substrats hipersalins (saladars, cubetes litorals i escletxes). Una de les comunitats més esteses és el matoll crassulescents halonitròfil de solceró (Suaeda vera, ass. Suaedetum verae) que ocupa importants extensions als voltans de l’illa, principalment a les puntes nord i sud, on es concentren la major part de les colònies d’ocells marins. La vegetació de l’interior la forma un savinar (ass. Cneoro-Pistacietum lentisci var. de Juniperus turbinata) que presenta una estructura oberta amb importants clarianes. Aquesta distribució és causada per la poca profunditat del sòl i a la incidència del vent que impedeix la formació de masses denses i aplicades a la roca de savines (Juniperus phoenicea) i mates (Pistacia lentiscus). Les comunitats herbàcies són molt importants, especialment les nitròfiles. A les cubetes litorals es presenta una agrupació de petits teròfits halonitròfils caracteritzats per Mesembryanthemum nodiflorum, una petita herba crassa que amb l’arribada de la calor adopta una coloració vermella molt intensa (Ass. Gasouletum crystallino-nodiflori). Dins el matoll de solceró i als savinars on crien les gavines, els sòls fortament adobats permeten el creixement a l’hivern d’herbeis alts de plantes ruderals que a l’illa gran normalment es troben a les zones humanitzades i als femers (Ass. Chenopodietum muralis i Ass. Calendulo-Lavateretum creticae). També hi ha fenassars i pastures terofítiques a les clarianes del savinar on la presència de les gavines no és tan forta (Ass. Hypochoerido-Brachypodietum retusi). Als llisars de la part superior de l’illa es formen basses temporals que romanen plenes durant els mesos d’hivern. En aquestos ambients tan peculiars, més freqüents a la veïna Formentera, es desenvolupa una comunitat del faneròfit aquàtic, Zannichellia pedicellata. [GBO] ZOOL De la seua fauna destaca la presència de sargantanes (Podarcis pityusensis ssp formenterae) que pertanyen a la mateixa subespècie que les que habiten s’Espalmador i Formentera, i algunes espècies d’escarabats tenebriònids, com Phylan mediterraneus, Pachychila sublunata i Asida mater inmarginata. També s’hi troben colònies importants d’aus marines com la gavina de bec roig (Larus audouinii), el corb marí (Phalacrocorax aristotelis) i fins i tot el virot (Puffinus mauretanicus), l’única espècie d’au endèmica de les Balears. [JCP] GEO El seu extrem nord és la punta de Tramuntana i l’extrem sud el constitueix la punta de Migjorn. Entre aquestos dos punts hi ha una distància de 1.570 m. L’illa s’eixampla a la part central, formant un sortint, la punta de sa Galera, a llevant. Altres punts rellevants de la costa són es Quintalar, l’abaixador des Quintalar, la passa de s’Aigua Dolça, el racó Fondo, tots aquestos a la costa est. A la costa oest, es troben, de nord a sud, ses Covetes i el racó de sa Casota. En aquesta mateixa costa, hi ha un embarcador, pròpiament dit es Mollet. A la punta de Tramuntana hi ha el far de s’Espardell. El punt més elevat de l’illa és a 30 m d’altura, es Cocons de s’Espardell. A l’illa es troben tres coves importants, la cova de s’Almànguena, la cova des Corbmarins i la cova de sa Sitja. Pel que fa a l’etimologia del topònim, Joan Coromines explica que el nom Espardell ja existia abans de la conquista, i que l’illa de s’Espardell i la de s’Espalmador haurien format el seu nom a partir del mot espart. La més gran, s’Espalmador, espart major, i la més petita, amb el sufix diminutiu, s’Espardell. Aquesta explicació és acceptada àmpliament respecte a s’Espardell, però en relació a s’Espalmador cal dir que s’ha trobat documentació que demostra que s’hi espalmaven embarcacions. Tal com recull Joan Marí Cardona, aquest topònim es troba en un document de 1577, quan un capbreu l’esmenta a les rendes reials: “Andreu Castelló fa divuyt diners de cens perpetual pagadors a les Rendes Reials en les festes de Nadal, y son per la Ylla del Spardell...”. En el seu vessant de ponent es troben les restes d’una torre de defensa que, segons Eduardo J. Posadas, és una construcció semblant a les del refugi predial d’Eivissa i que és d’origen musulmà. L’illa de s’Espardell ha esdevengut durant molts anys lloc de trobada per a la pràctica de la pesca, de la caça del virot i la cerca d’ous de gavina. [RGF]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments