El Punto, Frank

El Punto, Frank (Magúncia, Alemanya 1909 – Eivissa 1972) ART Pintor. Pseudònim de Frank Ludwig Schaefer, que utilitzà després de la seua arribada a Eivissa. A final dels anys vint estudià Belles Arts a l’Escola Superior d’Arts Plàstiques de Berlín i, a més, realitzà cursos d’història universal, filologia i filosofia, treballant simultàniament a les fàbriques de l’empresa Siemens. La instal·lació de la Bauhaus a Berlín l’any 1932, amb l’interès d’aquesta institució per la integració de totes les arts, influí, sens dubte, Frank L. Schaefer, que s’inicià professionalment en el disseny gràfic i s’establí pel seu compte, amb estudi propi, l’any 1937. Durant aquest temps no deixà de pintar i, entre els anys 1935 i 1940, presentà les primeres exposicions a galeries berlineses, amb obres figuratives i vigoroses molt properes als expressionistes nòrdics. En iniciar-se la Segona Guerra Mundial, es deslliurà de ser enviat al front de guerra a causa d’una malaltia i fou destinat a serveis administratius. Acabada la guerra, l’any 1949 visqué a París, on conegué les obres dels artistes més avantguardistes de l’època que hi residien, i al mateix temps treballà en la realització de decoracions murals que les empreses solien encarregar als artistes. A l’Alemanya posterior a la guerra, les institucions públiques havien creat subvencions per tal de donar suport als artistes plàstics i Frank L. Schaefer s’instal·là a Bremen per acollir-se a aquestos ajuts. Allí, el 1952, conegué el Dr. L. Lutze, membre destacat del programa d’ajudes, que es convertí en el seu protector fins a la mort de l’artista. Aquestes beques li permeteren viatjar primer a Iugoslàvia i més tard a França i Espanya. Arribà a Eivissa per primer cop l’estiu de 1955, on s’instal·là definitivament l’any següent, al núm. 8 del carrer de Santa Maria, a Dalt Vila. L’arribada a Eivissa representà un canvi radical en la seua vida. Es dedicà únicament a pintar; el seu treball aconseguí personalitat pròpia, i realitzà el millor de la seua obra, moment que el portà a canviar el propi nom pel d’El Punto, amb el qual signà des de llavors totes les obres. A final dels anys cinquanta havia pintat quadres sobre fusta realitzats en laca, tècnica oriental complexa i lenta, en els quals els motius són únicament traços i formes geomètriques austeres i molt dinàmiques, de marcat contrast cromàtic. Ben aviat abandonà aquesta tècnica per la seua lentitud, que no li permetia expressar-se espontàniament. El primer temps de l’estada a Eivissa prengué apunts del natural pels carrers de Dalt Vila, retornant a la figuració, fins l’any 1958, en què s’inicià en l’informalisme matèric que ja no abandonà. A partir d’aquest moment començà a pintar sobre tela obres de gran format, sobretot rectangulars, amb fons molt treballats de diverses capes de colors terrosos que cobreixen el suport i sobre les quals se sobreposen motius gestuals de forts traços, gruixuts i enèrgics, com a grans signes cal·ligràfics, generalment carregats de matèria, de color més fort, amb predomini dels vermells, blaus, blancs i negres, que el relacionen amb els expressionistes abstractes americans (Kline i Motherwell, sobretot). Els darrers anys de treball, entre 1967 i 1969, varen estar marcats per la malaltia i una forta crisi personal que es reflectí a la seua pintura; les formes gestuals són més rompudes i dividides, de traços curts i senzills, i s’organitzen sobre un fons de traços paral·lels que els emmarca. Després de les primeres exposicions berlineses, Frank El Punto exposà a Bremen diverses ocasions entre 1951 i 1954. El mateix any de la seua arribada a Eivissa exposà per primera vegada a El Corsario i a la Sala Vayreda de Barcelona, i a partir de llavors mostrà la seua obra arreu d’Europa, a diferents ciutats espanyoles i participà en moltes de les mostres col·lectives amb els artistes abstractes de l’illa. El 1964 guanyà el gran premi “Illa d’Eivissa” a la I Biennal d’Art. El 1970 exposà individualment a l’Ateneo de Madrid i el 1971 participà en la primera Exposició Internacional de Pintors d’Eivissa, inaugurada a l’Escola d’Arts i Oficis d’Eivissa i organitzada per l’Ajuntament, l’Institut d’Estudis Eivissencs i la Direcció General de Turisme. El 1973, un any després de la seua mort, la Biennal d’Eivissa organitzà una exposició antològica al Museu d’Art Contemporani. Les exposicions d’El Punto han continuat despertant interès i la seua obra es mostra amb regularitat. Entre aquestes exposicions cal remarcar l’antològica que presentà “Sa Nostra” l’any 1998, que s’acompanyà d’un important catàleg de la seua obra. [CVR]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments