Eisentraut, Martin

Eisentraut, Martin (Gross-Tofer, 1902—Bonn 1994) ZOOL Naturalista alemany va ser un dels grans herpetòlegs europeus. Es graduà en zoologia, botànica i geologia a la Universitat de Halle/Saale l’any 1925. Poc després (1928-1930) realitzà diverses visites a les illes Pitiüses per tal d’estudiar la sargantana Podarcis pityusensis i les seues nombroses poblacions insulars, mentre treballava com a adjunt científic del Museu de Zoologia de Berlín, lloc on es guarden les col·leccions científiques pitiüses que va confeccionar. Les seues expedicions als illots de les illes Pitiüses foren una cursa de temps amb el també herpetòleg alemany L. Müller, adscrit al Museu de Zoologia de Munic. Entre 1927 i 1930 publicaren, entre ambdós, nou treballs científics amb descripció de 25 subespècies de Podarcis pityusensis. Amb les presses, freqüentment es trepitjaren la primícia d’una publicació per pocs dies, anomenant i reanomenant illes i subespècies de sargantanes, amb algunes imprecisions que després foren corregides a l’obra monogràfica i definitiva Die Eidechsen der spanischen Mittelmeerinseln und ihre Rassenaugspaltung im Lichte de Evolution (1950) (Les sargantanes de les illes mediterrànies espanyoles i les seues races sota la llum de l’evolució). Després de la Segona Guerra Mundial es traslladà al Museu Alexandre Koenig de Bonn, del qual fou director (1957-1977) fins a la seua jubilació. Durant els anys trenta del s. XX va realitzar cinc experiments evolucionistes utilitzant els illots desproveïts de sargantanes. Per tal de comprovar si l’hàbitat induïa la coloració corporal, va introduir 50 sargantanes melàniques de na Plana, (ses Bledes) i a l’illa Negra de Llevant (bocana del port d’Eivissa), esperant que el melanisme desaparegués. Recíprocament, va introduir sargantanes d’Eivissa a l’escull de Tramuntana (escull de ses Bledes on totes les sargantanes són negres) esperant que en unes poques generacions tornassin melàniques. Evidentment no es va produir el fenomen esperat i les poblacions introduïdes desaparegueren en pocs anys. Per comprovar el patró de transmissió genètica del color va fundar una població híbrida a sa Galera: P.p. pityusensis x P.p. vedrae. Tampoc no va prosperar. I dos encreuaments recíprocs: as Dau Gros P.p. pityusensis x P.p. maluquerorum i as Vaixell P.p. maluquerorum x P.p. pityusensis. Els anys setanta del s. XX no es varen trobar sargantanes a cap d’aquestos cinc illots de ses Bledes, però el 2013 Valentín Pérez Mellado va comprovar que as Vaixell n'hi vivia una petita població. [ACC]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments