Diccionari Català-Valencià-Balear DCVB

Diccionari Català-Valencià-Balear —DCVB— LING Inventari lexicogràfic i etimològic de la llengua catalana en totes les seues formes literàries i dialectals, recollides dels documents i textos antics i moderns i del parlar vivent de tot el domini lingüístic català. Antoni Maria Alcover ideà el diccionari com un recull exhaustiu de totes les manifestacions de la llengua catalana: antiga i moderna, comuna i dialectal, general i professional, correcta i viciosa, literària i familiar, els mots aïllats i les locucions, sinònims i derivats. L’obra comença l’any 1901 quan Mn. Alcover adreçà una “Lletra de convit” a tots els qui estimaven la llengua de la terra, en la qual donava instruccions per col·laborar a la replega de material lexicogràfic. La iniciativa tengué un ressò extraordinari i Alcover comptà aviat amb col·laboradors arreu dels Països Catalans. Per tal d’establir un vehicle de comunicació entre aquestos col·laboradors edità el Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana, que esdevengué una revista lingüística notable, dedicada especialment a la dialectologia, primera en el seu gènere apareguda a l’Estat espanyol. El Primer Congrés de la Llengua Catalana (1906) dóna una gran empenta al projecte. Mossèn Alcover, amb un esforç lloable, assimila la metodologia de la lingüística romànica (viatges a universitats estrangeres, aprenentatge d’altres llengües modernes, estudis de lingüística romànica...). A tot això s’ha d’afegir el seu coneixement, cada vegada més profund, de totes les variants dialectals del domini lingüístic a través d’excursions en què feia enquestes incansablement per a la seua aportació als estudis de la llengua catalana. Pel que fa a les Pitiüses (vegeu el quadre adjunt), Alcover dugué a terme un treball de recerca dialectològica en solitari a Eivissa, als pobles de Sant Mateu, Santa Eulària i Sant Josep; i, a Formentera, a Sant Francesc Xavier. Conjuntament amb Francesc de Borja Moll realitzà enquestes a Sant Joan, Sant Antoni i Vila. La redacció definitiva del diccionari va començar l’any 1925. El 1927 aparegueren els primers fascicles, que s’anaren publicant fins a 1937. Es produeix una solució de continuïtat (12 anys) i es reprèn la publicació a un ritme més viu l’any 1949. Mn. Alcover morí el 1932, però la seua obra continuà a càrrec del filòleg Francesc de Borja Moll, que era un dels seus col·laboradors. Moll comptà amb col·laboradors com Manuel Sanchis Guarner, Antoni Amorós i Borràs i Aina Moll. L’obra acabada en un total de 10 volums aparegué completa el 1962 amb el títol de Diccionari Català-Valencià-Balear (títol que revela un problema de consciència idiomàtica col·lectiva). Aquest repertori lèxic respon al concepte de diccionari filològic. Cada article consta de: definició completa dels mots ordenats alfabèticament, les diferents accepcions classificades; localització (segons dialectes, comarques o poblacions) de cada significat quan no sigui comú a tot el domini; autoritat o exemples d’ús des dels primers textos fins a la literatura més recent; transcripció fonètica segons cada pronunciació local; intensius (augmentatius, diminutius, pejoratius), sinònims i variants de forma o grafia, antigues i modernes; cultura popular (refranys, frases fetes) i etimologia, distingint les certes de les dubtoses. La magnitud de l’esforç, l’oportunitat de l’empresa i l’encert en la seua realització foren reconeguts tot seguit en els àmbits científics internacionals (Wartburg, romanista, assenyala que el DCVB és la suma de quatre diccionaris: normatiu, llengua antiga, dialectes i llengua viva). Fins els lingüistes de reconegut prestigi com Joan Coromines, han lloat la utilitat d’aquest diccionari. No és fàcil trobar-ne de paral·lels: cal citar diccionaris de la Suïssa francesa, de la llengua rètica i de la Suïssa italiana. Aquestes obres no superen, però, el caràcter exhaustiu del diccionari català. El DCVB és un dels més grans monuments de la llengua catalana. Es pot trobar a tots els centres de romanística (seminaris i biblioteques) de qualsevol país. És indispensable per a l’erudit que es dedica a l’estudi de la llengua i la literatura catalana, també per a l’escriptor en general i per a qualsevol que s’interessi per la seua llengua, donada la facilitat amb què es pot manejar. Entre la bibliografia utilitzada per a la redacció del DCVB apareixen aquestes obres d’autors eivissencs: El feudalismo en Ibiza (apuntes históricos). Parte narrativa, Palma de Mallorca, Imp. Soler, i Santa María la Mayor. Los Cronistas (apuntes históricos), 1915, Imp. Tur. Ibiza, ambdues d’Isidor Macabich; Rondaies Eivissenques, Palma, 1953, de Joan Castelló Guasch; L’any en estampes. Visions d’Eivissa, Barcelona. Publicacions de “La Revista”, 1956 i Els Dies, Barcelona. Publ. de “La Revista”, ambdues de Marià Villangómez. [AnTR]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments