Demerson, George

Demerson, George SOC Nascut a Bordeus, George Demerson de Trabut-Cussac estudià al Liceu Montaigne de la mateixa ciutat i més tard en el de Louis-le-Grand, de París. Després completà els seus estudis a l’Escola Normal Superior i a la Universitat de la Sorbona, on es va doctorar en Filosofia i Lletres (clàssiques). Quan França va ser ocupada pels alemanys durant la Segona Guerra Mundial, G. Demerson va fugir del seu país amb la intenció d’allistar-se a les Forces Franceses Lliures a Algèria, però a Espanya va ser detengut i empresonat a la presó Model de Pamplona i després en el camp de concentració de Miranda de Ebro. Una vegada que va poder passar a Algèria, va ser alumne de l’Escola Militar de Cherchell i desembarcà a Provença amb les tropes d’alliberament amb el grau de sotstinent del 2n Regiment d’Spahis Algerians, amb el qual va fer les campanyes de França i d’Alemanya. Es va retirar amb el grau de tinent coronel honorari. És catedràtic de castellà per oposició i ensenyà aquesta llengua a la Facultat de Filosofia i Lletres de Lió. Arran de la publicació de la seua tesi doctoral Don Juan Meléndez Valdés y su tiempo, editada a París el 1962, va ser nomenat conseller cultural de l’ambaixada de França a Madrid. Durant els 13 anys que va passar a la capital de l’Estat espanyol exercint aquest càrrec va realitzar una gran tasca d’ampliació del dispositiu cultural francès i desenvolupà les relacions entre els dos Estats. El 1955 viatjà a Mallorca i des d’allí tengué el primer contacte amb les Pitiüses deu anys més tard. És membre titular de l’Acadèmia de Lió i corresponent de les Reials Acadèmies Espanyola i de la Història, així com de la de Bordeus. Té les següents condecoracions franceses: Legió d’Honor, Mèrit Civil, Palmes Acadèmiques, Creu de Guerra i Mèrit Militar, i de l’Estat espanyol: Comanador d’Isabel la Catòlica i Gran Creu d’Alfons X el Savi. És autor de més de 130 articles de caire científic, tots ells publicats a revistes universitàries o literàries, així com de 27 llibres, alguns d’ells escrits en col·laboració amb la seua esposa, Paula de Demerson . La majoria d’aquestos treballs se centra en la història espanyola del segle XVIII. Els llibres publicats fins a aquest moment són els següents: Don Juan Meléndez Valdés et son temps, 1962; Don Juan Meléndez Valdés, correspondance relative à la réunion des hopitaux d’Avila. Textes en prose inedits publiés avec une introduction, des notes et appendices, 1964; La Real Sociedad Económica de Amigos del País de Ávila, 1968; La Real Sociedad Económica de Amigos del País de Valladolid, 1969; Don Juan Meléndez Valdés y su tiempo (edició traduïda al castellà i notablement ampliada) 1971; Las Sociedades Económicas de Amigos del País en el siglo XVIII. Guía del investigador, 1974 (en col·laboració amb Paula de Demerson i Francisco Aguilar Piñal); La Reforma Cultural en Francia: el Ministerio de Asuntos Culturales, 1974; Las Iglesias de Ibiza y Formentera, 1974; Leyendas de Ibiza, 1976; La decadencia de las Sociedades Económicas, 1977 (en col·laboració amb Paula de Demerson); Journal inedit de Pierre Paris. Ses deux premiers voyages a l’Espagne, 1978; Ibiza y su primer obispo: D. Manuel Abad y Lasierra, 1980; Poesías selectas. La Lira de Marfil, de Juan Meléndez Valdés, 1981 (en col·laboració amb John Polt); Obras en verso de Juan Meléndez Valdés, 1983 (en col·laboració amb John Polt); Carlos González de Posada. Aproximación a su biografía, 1984; La Sociedad Económica de Amigos del País de Vera, 1984 (en col·laboració amb Paula de Demerson); Un diplomático y hombre de negocios canario: Don José de Lugo-Viña y Molina, 1989; El collar de la Península, 1992; Sexo, amor y matrimonio en Ibiza durante el reinado de Carlos III, 1993; Los hermanos don Antonio y don Jerónimo de la Cuesta y Torre, canónigos de la Santa y Apostólica Iglesia Catedral de Ávila, 1993 i Extremadura, crisol de culturas, 1995. Té les següents obres acabades i pendents de publicació: Notas de viaje a través de la Península; Estampas ibicencas; La ocupación roja de Ibiza (testimonios recogidos); Cuatro cuentos y un sueño; La causa inquisitorial de don José Yeregui. A més de les referides obres, G. Demerson també és autor de nombrosos articles sobre història a la revista Eivissa de l’Institut d’Estudis Eivissencs i al Diario de Ibiza, alguns d’ells fets en col·laboració amb Paula de Demerson. [PVG]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments