Dellà Torrent, vénda de

Dellà Torrent, vénda de 1 GEO Extensa vénda del poble de Sant Agustí des Vedrà, al terme municipal de Sant Josep de sa Talaia. Ocupa els dos terços occidentals del poble, una àmplia extensió de més de 20 quilòmetres quadrats que limita al nord i a l’oest amb la mar, al sud amb el poble de Sant Josep de sa Talaia i a l’est amb la vénda de Deçà Torrent. S’hi diferencien dues zones pel que fa al relleu, cadascuna de les quals ocupa aproximadament una meitat de la vénda. La meitat sud és força accidentada, amb tota una sèrie de puigs i pujols trencats per diverses torrenteres. Les elevacions més importants formen un ampli arc obert cap a l’oest, en el qual destaquen, al sud, el puig de Mar (138 m d’altitud), el puig de ses Rotes (218 m) i el puig de s’Avenc (339 m, la màxima de tot el poble de Sant Agustí), i a la zona central, entre altres elevacions, la serra de sa Barda (261 m), la serra de la Guarda (244 m), la serra d’en Sendic (217 m), el puig des Coscoll (165 m) o el pujol Gros (114 m). Entre elles trobam diverses collades, com la des Romanins, entre el puig de s’Avenc i la serra de sa Barda. Una estreta franja a l’extrem est d’aquesta zona de la vénda és molt més plana, descendint suaument cap a la llera des Torrent, tot i que també la trenquen alguns pujolets, com el puig de Cas Pujol (108 m) o el puig d’en Ramon (123 m). La meitat nord, en canvi, és molt més plana; de fet, es podria considerar com una continuació cap a l’oest de l’extensa plana de Portmany a través de la franja costanera del sud de la badia del mateix nom. Són terres suaument ondulades que en general van descendint en direcció a la mar. Alguna d’aquestes planures rep nom específics, com ses Roques Males, Comte, la Bassa o ses Planes. Entre les petites elevacions que sobresurten s’hi compten la serra d’en Vinya (95 m) o el puig de s’Argila (72 m). El llarg tram de costa d’aquesta vénda és força retallat. La tipologia bàsica és la de costa d’esglaó (petit tallserrat que pot ser d’uns pocs metres fins a prop de 40), interrompuda en alguns punts per costa baixa, ja sigui d’arena o rocallosa. La podem dividir en dos grans trams: un entre el port des Torrent i les platges de Comte, i un altre entre aquestes i cala Molí. Al primer, orientat cap a la tramuntana, hi sobresurten tres caps que s’endinsen cap al nord: la punta de sa Pedrera, el cap de la Bassa i la punta de sa Torre. Entre elles unes raconades relativament àmplies, com el port des Torrent, el racó des Penyal, el caló d’en Rafal, la Bassa o cala Roja. Com a platges destaquen els arenals del port des Torrent i de la Bassa. Les platges de Comte són uns dipòsits de sorres situades baix d’un esglaó d’uns 10 metres d’altitud, orientades cap al nord-oest. Davant elles es troba l’illa des Bosc i, al nord d’aquesta, la de sa Conillera, que tanca per l’oest la badia de Portmany. El segon tram de costa s’orienta cap a ponent i s’inicia a la punta de s’Embarcador (davant la qual es troba l’illa de s’Espartar), a la qual segueixen la punta des Niu de s’Àguila, la punta des Salitre, la punta Prima, la punta Grossa i sa Galera. Entre elles hi trobam diverses raconades i cales amb platges allà on desemboquen torrenteres: sa Figuera Borda, cala Codolar, cala Llentia, cala Corral, cala Tarida i cala Molí. El predomini de les roques calcàries i l’exposició d’aquestes costes a l’embat de la mar ha provocat la formació de diverses coves i balmes a la costa; entre d’altres poden assenyalar-se la cova des Vell Marí, la cova des Cap de la Bassa o la cova Negra (a la qual es pot entrar amb petites embarcacions i que té una sortida artificial per l’interior enmig de la urbanització del puig des Dofí). La xarxa hidrogràfica està formada per les lleres eixutes de diverses torrenteres que endeguen l’aigua de les precipitacions quan aquestes són freqüents i generoses. El curs més important és l’anomenat simplement es Torrent o, en algun tram, es torrent d’en Pujolet. És el que conforma tota la partió amb la vénda de Deçà Torrent, donant nom a totes dues. Seguint la direcció sud-nord, prové dels estreps septentrionals de sa Talaia de Sant Josep i desemboca formant la platja des Port des Torrent; els vessants orientals del puig de s’Avenc, la serra de sa Barda o la serra d’en Sendic hi aboquen les seues aigües, però les canalades que s’hi formen solen desaparèixer sota la plana al·luvial des Torrent, el qual sí dóna lloc a un important solc en el territori. A l’arc obert cap a l’oest que formen els principals puigs de la zona s’hi forma una important canalada coneguda com el torrent de sa Fontassa o també, al seu tram final, com sa Salmaia, just quan s’uneix al canal de Cala Tarida per desembocar en aquesta platja. Els dos torrents circulen pràcticament paral·lels, i van rebent altres cursos menors, com el canal de Can Gaspar, el des Milà o el de s’Olivar. Més al nord hi trobam els canals de Cala Corral i de Cala Codolar, molt més curts que els anteriors. I al sud s’ha d’esmentar l’important torrent de Can Nadal, tot i que només pren contacte amb aquesta vénda al seu tram final, arribant a cala Molí. A la zona septentrional, en canvi, no s’hi formen torrenteres, llevat d’algun canaló de molt poc recorregut. Aquí l’aigua s’infiltra gairebé tota, i fins i tot alguna canalada que es forma als puigs propers desapareix en arribar a la plana, com el torrent Fondo o el canal des Verro. La manca d’aigües superficials dóna més importància a les aigües subterrànies; allí on la seua presència era abundant era possible l’establiment de la població, i això pot observar-se encara per la densitat d’habitatges d’algunes zones com sa Fontassa o s’Alqueria. Els sòls de més profunditat i, per tant, més fèrtils, són els que es troben entre els puigs i es Torrent, conformant gairebé una veritable plana al·luvial. Als torrents de l’oest també n’hi ha de bons, de sòls, però els majors pendents fan que hagin d’estar disposats en terrasses més estretes i més dificultoses per ser treballades. Al nord, en canvi, hi ha diversos sectors amb terres arenestes no tan fèrtils, i a més, a les terres properes a la mar abunden els sòls de crostes calcàries influenciats pel salobre marí. Les àrees de vegetació natural en un principi es limitaven als fons de torrent, als cimerols dels puigs i a les àrees costaneres no aprofitables per a l’agricultura. A tots tres àmbits s’hi trobaven les espècies habituals a les Pitiüses: brolla i pins als puigs; argelagues, baladres i més brolla als fons dels torrents, i a les costes vegetació dunar i algunes espècies que poden adaptar-se als roquissars salins. Després dels efectes del turisme, però, la situació ha canviat: la vegetació de costa ha estat molt afectada negativament, fins al punt d’haver desaparegut d’àmplies zones (especialment les arenoses), mentre que la vegetació dels puigs s’ha anat estenent cap a les zones més planes, així com s’han anat abandonant terres de cultiu. El poblament tradicional estava format per tota una sèrie de cases pageses repartides pel territori. La seua densitat variava en funció, sobretot, de la qualitat de les terres i la disponibilitat d’aigua; així, hi havia dues zones que destacaven per la seua elevada densitat: sa Fontassa, la raconada a l’oest del coll des Romanins, i s’Alqueria, a l’est de la serra d’en Sendic. En canvi tant a l’oest, prop de les cales, com a tota la zona nord, la densitat d’habitatges era molt menor i es podien trobar extensions relativament grans pràcticament deshabitades, com ses Roques Males o les puntes de sa Torre i la Bassa i les àrees dels voltants d’elles. Però aquest era el model preturístic; amb el canvi de model econòmic s’ha produït també un canvi de model demogràfic que ha implicat la revalorització d’àmplies àrees considerades abans poc més que pedregars estèrils. A la costa han anat sorgint tota una sèrie d’urbanitzacions que s’han convertit en importants nuclis de població, en un principi estacional però després també amb molta gent residint-hi permanentment. N’hi ha dues especialment especialment importants: la zona des Port des Torrent, que s’estén cap al sud per l’àrea anomenada es Cocó d’en Marí, i la de Cala Tarida, que ja s’estén en un continu urbà des de cala Corral fins a les proximitats de cala Molí. També és destacable la urbanització Puig des Dofí, al nord de cala Codolar. Fins i tot han sorgit urbanitzacions cap a l’interior, especialment als vessants de puigs amb vistes a la mar, on moltes finques s’han parcel·lat i venut; és el cas dels puigs de prop de Comte (de s’Argila i des Rocar), del pujol Gros (prop de cala Tarida), de la serra Llarga, a l’oest de la d’en Sendic, del pujol Redó o de tota la zona nord del puig de ses Rotes. Mentre que els habitants estables de les zones de costa són en bona part immigrants de la península Ibèrica que han vengut per treballar, els de les urbanitzacions de l’interior són, molts d’ells, immigrants de l’Europa central i nòrdica, d’alt poder adquisitiu en general, per als quals aquest habitatge sol ser la segona residència. L’agricultura, abans pràcticament l’única activitat econòmica, es troba en una decadència absoluta, amb moltes terres abandonades i moltes altres treballades només a temps parcial per jubilats o gent que té la seua principal ocupació al sector terciari. La pesca tenia també la seua importància, sobretot com a complement a l’agricultura, amb diversos punts de la costa on hi havia grups d’escars; però avui aquestos es mantenen gairebé només per a l’oci dels seus propietaris. També s’han abandonat diverses explotacions d’àrids que se situaven especialment a la zona nord de la vénda, però eren poc rendibles i de molt difícil legalització com a activitat extractiva. Així les coses, les úniques activitats econòmiques que creixen són la construcció i, sobretot, el turisme i tots els seus negocis complementaris, amb hotels, restaurants, botigues, etc. concentrats majoritàriament a les costes però que també es troben a qualsevol racó, ja sigui al llarg de les carreteres o fins i tot dalt d’un puig, com és el cas d’un hotel i restaurant de la serra d’en Sendic. Diverses carreteres penetren a la vénda per l’est per dirigir-se a les platges i als nuclis turístics de la costa; al nord, la que porta al barri des Port des Torrent, provinent de prop de Sant Antoni de Portmany; un poc més al sud la que prové de Sant Agustí des Vedrà, que connecta amb la primera per la zona des Cocó i que després permet agafar desviacions que es dirigeixen cap a la Bassa, Comte o Cala Tarida, i també a Cala Tarida arriba una carretera que circula pel sud de la vénda, provinent de Sant Josep de sa Talaia, des de la qual pot accedir-se també a cala Molí i continuar després cap al sud per la costa. Una densa xarxa de camins, molts d’ells asfaltats, completen les vies de comunicació, arribant a tots els racons, tant de la costa com de l’interior. A les zones urbanitzades han aparegut alguns negocis, així com vora les carreteres, però el centre comercial i de serveis és, en primera instància, Sant Antoni de Portmany i, en segona, la ciutat d’Eivissa, mentre que el centre administratiu és la capital municipal, Sant Josep de sa Talaia. Les relacions amb el nucli central de Sant Agustí des Vedrà, en canvi, són molt poques, fet que contribueix a anar diluint la consciència de poble dels habitants d’aquesta vénda, especialment els nouvinguts. L’oficialització de les véndes, l’any 2000, juntament amb els pobles, pot ajudar a pal·liar aquest fenomen. Probablement, i per qüestions d’operativitat, es farà necessari dividir aquesta vénda, de grans dimensions, en altres menors, com de fet a vegades ja es fa popularment, en atorgar la categoria de véndes a comarques o redols com ara ses Planes, sa Fontassa i d’altres. Els puigs més importants de la zona interior es troben protegits per ser catalogats com Àrea Natural d’Especial Interès, inclosos en l’anomenada Cap Llentrisca-sa Talaia. També està sota protecció urbanística la costa de Comte i la Bassa, que constitueix una altra Àrea Natural d’Especial Interès. La resta de la costa, en canvi, té la categoria d’urbana o urbanitzable, mentre que l’interior és bàsicament sòl rústic. [JPS] 2 HIST El nom de Dellà Torrent s’entén en contraposició al de Deçà Torrent, ambdós topònims fan referència al torrent que neix entre els estreps de sa Talaia de Sant Josep i, amb un trajecte de sud a nord, desemboca al Port des Torrent. La vénda de Dellà Torrent és la situada a la banda esquerra del torrent, és a dir, a la seua part de ponent, a la banda de més enllà del torrent, com indica el seu nom i sempre des del punt de vista d’un observador situat al temple parroquial de Sant Agustí, ubicat a la vénda de Deçà Torrent; vénda que se situa a llevant de l’esmentat torrent, a la banda de ça del torrent. La primera notícia documental d’aquestes dues véndes pertany a la segona meitat del segle XIX i encara que presumiblement ambdues véndes existien des de temps abans, probablement des de la construcció del temple parroquial. Sembla clar que són fruit de la divisió en dues parts de l’antiga vénda des Torrent que està documentada des de començament del segle XVIII. L’any 1937 la vénda tenia 126 cases que es dividien entre cinc rodalies o llocs que la gent sol anomenar, impròpiament, véndes: ses Planes, es Racó, s’Arenest, es Racó de s’Alqueria i s’Alqueria de Dalt. De les antigues propietats que actualment inclou aquesta vénda cal esmentar el rafal de ses Conilleres, documentat des de 1279, i el camp de Bernat Marí, que apareix per primera vegada el 1394 i que havia format part de l’alqueria de Berenguer Llorenç. El pou des Ginebres i ses Roques Males són territoris que esporàdicament tengueren la categoria de véndes abans de fer-se la divisió parroquial de 1785 i que estan compresos dins la vénda de Dellà Torrent. El bisbe Abad y Lasierra va decretar la creació de la parròquia de Sant Agustí a la costa occidental del quartó de Portmany, al territori des Vedrà. El lloc que l’esmentat bisbe havia triat per aixecar el temple d’aquesta parròquia era a la vora de can Pere Rafal, al lloc del Racó de s’Alqueria i de fet s’hi començaren les obres l’agost de 1789 amb una cerimònia de col·locació de la primera pedra en presència de les principals autoritats de l’illa. Però ja abans i sobretot després d’aquest acte, va haver-hi dificultats greus a causa de les diferències de criteri que hi havia entre la gent sobre on s’havia de fer l’església i també a causa de les reiterades negatives de la gent de Portmany i de Sant Josep d’anar-hi a ajudar a bastir el nou temple. Cal tenir en compte que els de Dellà i Deçà Torrent ajudaren a fer el temple de Sant Josep i, molt abans, el de Portmany i per tant els d’aquestes bandes els havien de donar les mans, a la vegada, a ells. Com que les discrepàncies augmentaven i es mantenia aturada l’obra propera, a can Pere Rafal on, de moment, s’oficiaven les misses i fins i tot s’havia habilitat un petit fossar que funcionà entre 1785 i 1791, el bisbe Eustaquio de Azara va revisar l’afer i anà personalment a visitar les terres de la parròquia de Sant Agustí. Va trobar que, efectivament, l’església que ja s’havia començat prop de can Pere Rafal no estava ubicada al lloc més adient i que convenia fer el nou temple en un altre indret. El lloc elegit va ser la part de migjorn del puig des Vedrà des Ribes, a la vénda de Deçà Torrent. Els plànols del temple els va fer l’enginyer Pedro Grolliez. Els partidaris que l’església es fes on s’havia començat primerament protestaren fort, però la decisió del bisbe Eustaquio de Azara fou la definitiva i els que la rebatien només aconseguiren aturar intermitentment les obres del puig des Vedrà. [EEiF]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments