Curs Eivissenc de Cultura

Curs Eivissenc de Cultura SOC El Curs Eivissenc de Cultura és, des de l’any 1974, un dels esdeveniments culturals més importants que tenen lloc a les Pitiüses en el vessant de la cultura autòctona. És organitzat anualment per l’Institut d’Estudis Eivissencs ; tot i que el segon Curs va ser anul·lat per ordre de l’autoritat governativa. Aquestos cursos han significat per a la població de les Pitiüses un moment de reflexió sobre els problemes més destacats en aquestes darreres dècades de la història pitiüsa. És un esdeveniment cultural en el qual l’Institut d’Estudis Eivissencs ha posat a l’abast del públic les opinions més autoritzades sobre els temes més apressants, sota unes condicions de total llibertat individual i amb gran pragmatisme dels conferenciants. La categoria dels conferenciants i els temes escollits han permès conscienciar un extens i heterogeni auditori, amb el nexe comú de la preocupació per la terra i la cultura i per les transformacions socials i de tot tipus experimentades en aquest dilatat període. Prenent en compte que, almenys els primers anys, dins l’àmbit de les organitzacions no polítiques ha estat gairebé l’única veu en la defensa de la cultura i llengua pitiüses, l’anual Curs Eivissenc de Cultura ha protagonitzat, en el marc estrictament cultural, l’assumpció dels valors propis i ancestrals de la identitat de les Pitiüses com a poble. El dilatat període de la seua existència i l’extensió dels diferents cursos, especialment els primers, han permès desenvolupar un extens temari que comprèn matèries tan variades com: ordenació del territori, cinema, art modern, sanitat, sociologia, poesia, ecologia, agricultura, cançó de la terra, teatre, problemàtica de la dona, política autonòmica, ensenyament, pedagogia, turisme, energia, recursos hídrics, toponímia, folklore, història, llengua, geografia, arquitectura, literatura i urbanisme, a més de dos cursos monogràfics sobre personatges com són el poeta Marià Villangómez Llobet (XVI Curs, any 1990, juntament amb les festes populars de cultura Pompeu Fabra) i l’arxiduc Lluís Salvador (XVIII Curs, any 1992). Els cursos s’han celebrat a diversos marcs: Institut Santa Maria d’Eivissa, Casa de l’Església, Biblioteca de “La Caixa” i Sala de Cultura de “Sa Nostra”, i s’han complementat amb excursions a indrets interessants des del punt de vista de la temàtica d’algun dels cursos organitzats. Els diferents programes han estat els següents:Primer Curs Eivissenc de Cultura. Es va celebrar del 12 al 31 d’agost de 1974 a la seu de l’Institut Santa Maria. El Col·legi d’Aparelladors va col·laborar amb una exposició de fotografies titulada Cases a Eivissa. El programa era el següent: dilluns, dia 12, “Història antiga de les Pitiüses” per Jordi H. Fernández Gómez , encara que la conferència la va fer finalment Miquel Tarradell Mateu ; dimarts, dia 13, “Geografia de les Pitiüses”, per Joan Vilà Valentí ; dimecres, dia 14, “Llengua”, per Isidor Marí Mayans , i una taula rodona sobre arquitectura eivissenca; dijous, dia 15, excursió geogràfica; divendres, dia 16, “Història medieval de les Pitiüses”, per Joan Marí Cardona i “Geografia de les Pitiüses”, per Joan Vilà Valentí; dissabte, dia 17, “Literatura de les Pitiüses”, per Francesc Parcerises i “Gestió de la natura i ordenació del territori”, per Ramon Folch i Guillén .Segon Curs Eivissenc de Cultura. El II Curs era programat del 14 al 31 d’agost de 1975, a la biblioteca de la Caixa de Pensions, amb un extens programa conformat així: dijous, dia 14, obertura del II Curs i “Història contemporània de les Illes Balears” (I), per Sebastià Serra, i “Cinema” (I), per Joan F. de Lasa; divendres, dia 15, “Història contemporània de les Illes Balears” (II), per Sebastià Serra; dissabte, dia 16: “Perspectives de l’art català”, per Alexandre Cirici Pellicer, “Alternatives a un museu”, per Pere Planells , i “Cinema” (II) per Joan F. de Lasa; diumenge, dia 17, “Cinema” (III), per Joan F. de Lasa; dilluns, dia 18, “Història de les Pitiüses” (I), per Josep Piña, i lectura i comentari de poemes per Francesc Parcerises; dimarts, dia 19, “Història de les Pitiüses” (II), per Josep Piña, i “Problemes sanitaris”, per Victorí Planells ; dimecres, dia 20, “Història de les Pitiüses” (III), per Josep Piña, i “Sociologia de la literatura catalana” (I), per Josep Maria Sala; dijous, dia 21, “Història de les Pitiüses” (IV), per Josep Piña, i “Sociologia de la literatura catalana” (II), per Josep Maria Sala; divendres, dia 22, “Poetes anglesos”, per Francesc Parcerises; dissabte, dia 23, “Geografia de les Pitiüses: el poblament” (I), per Joan Vilà Valentí, i “La conservació de la Natura: el problema de la contaminació”, per Manuel González Cabré; dilluns, dia 25, “Llengua i societat” (I), per Francesc Vallverdú, i “Geografia de les Pitiüses: el poblament” (II), per Joan Vilà Valentí; dimarts, dia 26, “Llengua i societat” (II), per Francesc Vallverdú, i “Geografia de les Pitiüses: el poblament” (III), per Rosa Vallès ; dimecres, dia 27, “Geografia de les Pitiüses: el poblament” (IV), per Joan Vilà Valentí, “Problemes del camp”, per Antoni Planells Tur “Malalt”, i un recital del cantant Raimon; dijous, dia 28, excursió a Formentera; divendres, dia 29, “Urbanisme”, per Enric Argullol, i “Literatura catalana de postguerra” (I), per Josep Maria Llompart ; dissabte, dia 30, “Literatura catalana de postguerra” (II), per Josep Maria Llompart; diumenge, dia 31, representació teatral pel Grup de Teatre Experimental de l’Escola d’Arts i Oficis. Malauradament, aquest curs no va obtenir de les autoritats governatives el permís necessari. Com a excusa es va posar el fet que encara no s’havia reconegut legalment l’Institut, tot i que la documentació pertinent havia estat tramitada des del mes d’abril de 1974, data de l’aprovació dels Estatuts. ElSegon Curs Eivissenc de Cultura (tercer dels que s’havien organitzat) es va celebrar entre el 22 d’agost i el 5 de setembre de 1976 amb el següent programa, menys ambiciós que l’anterior: dia 22, acte inaugural a càrrec de Vicent Pitarch, del País Valencià, i de Josep Albertí, redactor del Diario de Mallorca; dia 24, “Història contemporània de les Illes”, per Sebastià Serra, i taula rodona entorn de la problemàtica de la dona; dia 25, “L’art avui”, per Alexandre Cirici Pellicer, i taula rodona sobre l’ordenació del territori, amb Ramon Folch com a moderador; dia 26, “La població i el poblament de les Pitiüses” (I), per Rosa Vallès, i taula rodona sobre la problemàtica de “L’art a Eivissa”, amb Pere Planells com a moderador; dia 28, “La població i el poblament de les Pitiüses” (II), per Rosa Vallès, i taula rodona sobre la problemàtica del camp a Eivissa, amb Antoni Planells, president de la Cooperativa Unió es Nostro Camp, com a moderador; dia 29, excursió a Formentera, amb explicacions de Joan Vilà Valentí; dia 4 de setembre, col·loqui sobre el pla d’ordenació de Formentera, a la biblioteca de la Caixa; dia 5, representació d’El retaule del flautista, de Jordi Teixidor i Carles Berga, pel Grup de Teatre d’Arts i Oficis, sota la direcció de Pedro Cañestro Torres , representada al Castell d’Eivissa.Tercer Curs Eivissenc de Cultura. Es va celebrar del 23 d’agost al 4 de setembre de 1977. Comprenia un total de nou conferències. Es tractà del polèmic tema de les autonomies, amb la idea de proporcionar dades econòmiques, sociològiques, històriques i geogràfiques per fonamentar el debat polític sobre aquesta qüestió. Entre els participants hi hagué Bartomeu Colom, Isidor Marí, Lluís Aspiroz, Rosa Vallès, Lluís Ninyoles i Josep Maria Quintana. El curs es tancà amb un debat obert sobre l’autonomia als Països Catalans i a les Illes Balears. Aquest debat es va celebrar en forma de taula rodona a la biblioteca de la Caixa, amb la participació del senador Abel Matutes , el diputat Fèlix Pons i representants del País Valencià i de Catalunya.Quart Curs Eivissenc de Cultura. Es va celebrar del 20 d’agost al 3 de setembre de 1978 amb el següent programa: dia 20, obertura i recital de Joan Moreno i Marina Rosell; dia 21, “Moviments progressistes a Eivissa al segle XX”, per Sebastià Serra; dia 22, taula rodona sobre el cooperativisme; dia 23, taula rodona sobre “Defensa de la natura i del medi ambient”, amb la participació del director general de Medi Ambient Daniel de Linos; dia 24, “Ensenyament de la llengua”, per Pere Riutort; dia 25, taula rodona sobre agricultura; dia 26, “Passat i present de l’illa de Formentera”, per Joan Vilà Valentí; dia 27, excursió a Formentera i conferència sobre “Geografia de Formentera” per Joan Vilà Valentí; dia 28, “Dalt Vila ahir i avui”, per Rosa Vallès; dia 30, “Toponímia bàsica de les Pitiüses”, per Joan Marí Cardona; dia 31, taula rodona sobre ordenació del territori; dia 1, taula rodona sobre educació, amb la participació de Marta Mata; dia 2, taula rodona sobre economia; dia 3, cloenda del curs amb ballada pagesa i lliurament del premi de la Fundació Jaume Bofill a Rosa Vallès. Aquest programa, però, va sofrir alguns canvis d’última hora a causa de les dificultats d’alguns dels conferenciants per complir els seus compromisos amb l’Institut d’Estudis Eivissencs.Cinquè Curs Eivissenc de Cultura. Es va celebrar del 21 al 27 d’octubre de 1979, inaugurant així un període diferent en la celebració dels cursos. Les conferències es varen impartir a la sala d’actes de la Casa de l’Església, amb el programa següent: dia 21, acte inaugural a càrrec de l’escriptor Josep Maria Llompart, i representacio de Somni d’una nit de Sant Joan a la sala des Polvorí, a càrrec del GAT (Grup Amateur de Teatre); dia 22, “La necessitat d’un ensenyament en la llengua materna”, per Marta Mata; dia 23, “Experiències en l’ensenyament en català a Catalunya i al País Valencià”, per Lluís López del Castillo i Rosa Serrano, i projecció de la pel·lícula La Ventafocs; dia 24, “El decret de bilingüisme i problemàtica a les Balears”, per Aina Moll ; dia 25, taula rodona sobre “L’ensenyament en català a Eivissa i Formentera”, coordinada per Isidor Marí, i representació de La bruixa divertida, pel Grup Experimental de l’Escola d’Arts i Oficis; dia 26, “Alternatives i possibilitats d’un ensenyament en català a les nostres illes” i presentació de material pedagògic, a càrrec d’Isidor Marí, i presentació d’Edicions Ítaca, a càrrec de Jean Serra ; dia 27, excursió i berenada i projecció de les pel·lícules Història del cinema a Catalunya i Un invent diabòlic.Sisè Curs Eivissenc de Cultura. Es va celebrar del 16 al 22 de novembre de 1980. La presentació del curs la va fer el dia 15 el president Joan Marí Cardona, amb el següent programa: dia 16, “Autonomia, cultura i llengua”, per Manuel Sanchis Guarner; dia 17, “Política cultural a Catalunya”, per Max Cahner, conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya; dia 18, “Política cultural del Consell General Interinsular”, per Josep Francesc Conrado de Villalonga, conseller de Cultura del Consell General Interinsular de les Illes Balears; dia 19, “Política educativa a Catalunya”, per Francesc Noi; dia 20, “Política cultural del Consell Insular d’Eivissa i Formentera”, pel president de la comissió de Cultura del Consell Insular; dia 21, “Política cultural del Consell Insular de Menorca”, per Andreu Murillo; dia 22, projecció de la pel·lícula La flauta dels sis barrufets, premi a la millor pel·lícula infantil de 1980, i taula rodona sobre “Autonomia i Cultura”, coordinada per Isidor Marí, amb la col·laboració d’Aina Moll, Joan Josep Ribas Guasch, regidors de Cultura dels ajuntaments de les Pitiüses i representants de la coordinadora d’entitats culturals.Setè Curs Eivissenc de Cultura. Es va celebrar del 24 al 31 d’octubre de 1981, amb el següent programa: dia 24, “Criteri general d’ordenació del territori”, per Ramon Folch i Guillén; dia 25, excursió d’interès agrícola a la finca de cas Costes, de Sant Josep; dia 26, “Crisi de l’agricultura tradicional”, per Francesc Ramon; dia 27, “Agricultura intensiva i cultius en plàstics”, per Antoni Ribas Costa ; dia 28, “Present i futur dels arbres de fruita”, per Joan Rallo; dia 29, “Ramaderia i sanitat a les Pitiüses”, per Emilio Pérez Echagüe ; dia 30, “Cooperativisme i comercialització”, per Vicente Caballés; dia 31, “Explotacions agrícoles familiars”, per Eugeni Nadal Reynet, i taula rodona sobre política agrícola a les Pitiüses, amb l’assistència del conseller Josep Planells , l’empresari Abel Matutes, el representant de la cooperativa Unió es Nostro Camp, Antoni Planells “Malalt”, i Javier de Pablos, tècnic de l’oficina d’Extensió Agrària.Vuitè Curs Eivissenc de Cultura. Es va celebrar del 29 de novembre al 3 de desembre de 1982, sota el nom de “Ciutat d’Eivissa”, ja que aleshores feia 200 anys que se li havia atorgat aquest títol amb l’objecte de poder-se erigir en bisbat, amb el següent programa: dia 29, acte inaugural al saló d’actes de l’Institut Santa Maria i conferència de Joan Marí Cardona sobre “Eivissa, bisbat i ciutat”; dia 30, “Eivissa fins als anys 50. Visió sociològica, econòmica i política i relacions camp-ciutat”, per Ernest Prats Garcia ; dia 1, “Miquel Gaietà Soler i el pla polític i econòmic per a Eivissa i Formentera”, per Gabriel Sorà Torres ; dia 2, taula rodona sobre patrimoni artístic monumental de la ciutat d’Eivissa, coordinada per Joan Serra Tur , de Ràdio Popular , amb l’assistència d’Elies Torres , arquitecte, Lluís Cervera Miralles , arquitecte, Bartomeu Miquel Amengual, director insular del Ministeri d’Obres Públiques i Urbanisme, Joan Marí Tur , delegat insular del Ministeri de Cultura, un representant del Col·legi d’Arquitectes i un representant de l’Associació de Vesins de Dalt Vila ; dia 3, taula rodona sobre urbanisme i qualitat de vida a l’Eivissa actual, coordinada per Joan Serra Tur, de Ràdio Popular, amb la participació de Joan Francesc Triay, enginyer, José María González Sevillano , arquitecte del Consell Insular, un representant del Col·legi d’Arquitectes, un representant dels partits polítics que hi volgueren assistir i un representant de les associacions de vesins.Novè Curs Eivissenc de Cultura. Es va celebrar del dia 21 al 27 de novembre de 1983 a l’Institut Santa Maria d’Eivissa, amb el següent programa: dia 21, “Defensa de la natura i defensa de l’home”, per Miquel Morey, professor d’Ecologia de la Universitat de les Illes Balears; dia 22, projecció d’una pel·lícula d’interès ecològic; dia 23, taula rodona sobre problemes concrets de l’ecologia a les Pitiüses; dia 24, “L’educació ambiental”, per Teresa Franquesa; dia 25, “Protecció d’espais i àrees d’interès ecològic i paisatgístic a les Pitiüses”, per Joan Mayol; dia 26, “Teoria ecològica i ecologisme”, per Jordi Flos; dia 27, diada ecològica i excursió en bicicleta a la platja des Codolar.Desè Curs Eivissenc de Cultura. Es va celebrar del dia 26 de novembre al 6 de desembre de 1984 a l’Institut de Batxillerat Santa Maria d’Eivissa, i les representacions teatrals es feren al teatre de l’Escola Arts i Oficis, amb el títol “Cultura Popular, un homenatge a Joan Castelló Guasch”, i amb el programa següent: dia 26, “La rondallística eivissenca”, per Jaume Vidal Alcover, i “L’Eivissa del poeta”, per Maria Aurèlia Capmany; dia 27, “Els folkloristes de la Renaixença”, per Maria Aurèlia Capmany; dia 28, representació de l’obra El fantasma del castell, de Carme Suqué i Estepona, inspirada en una obra d’Oscar Wilde, pel Grup de Teatre Arlequín, de Santa Eulària des Riu, i escenificació de la rondalla Es barruguet, de Joan Castelló Guasch , pel grup de teatre amateur Ca Nostra, de Sant Antoni de Portmany; dia 29, “Què són les rondalles?”, per Josep Antoni Grimalt; dia 30, “Una cultura popular forta i renovada, el millor homenatge a Joan Castelló”, per Isidor Marí; dia 3, “Funció educativa de la literatura oral”, per Gabriel Janer Manila; dia 4, “Les llegendes tradicionals”, per Josep Maria Pujol; dia 5, recital de textos de Bertolt Brecht, pel Grup Amateur de Teatre, amb la col·laboració de Joan Marí “Moreno”, i escenificació de la rondalla Es gegant des Vedrà, de Joan Castelló, pel grup de teatre d’Arts i Oficis d’Eivissa, segons una versió de Bernat Joan i Marí ; dia 6, “La història oral”, per Joan Miralles. Onzè Curs Eivissenc de Cultura. Es va celebrar, amb el títol “La conquesta, les murades, les parròquies, tres dates: 1235, 1585, 1785”, a la Sala de Cultura de “Sa Nostra” , del 21 d’octubre al 2 de novembre de 1985, amb el programa següent: dia 21, “L’expugnació cristiana d’Eivissa i Formentera en el segle XII (la croada pisanocatalana, segons el Liber Maioliquinus)”, per Jaume Vidal Alcover; dia 22, “L’Eivissa del poeta”, per Maria Aurèlia Capmany (aquesta conferència, programada dins el Curs de Cultura anterior, no pogué impartir-se en aquell moment); dia 23, “La conquista catalana d’Eivissa i Formentera i els nous pobladors”, per Joan Marí Cardona; dia 25, “Eivissa i l’ofici del Mostassaf”, per Joan Filigrana; dia 26, excursió a Dalt Vila; dia 28, “Les murades renaixentistes, un important element configurador de la ciutat d’Eivissa”, per Benjamí Costa Ribas ; dia 29, “Les parròquies d’Eivissa i Formentera i el seu bicentenari”, per Joan Marí Cardona; dia 2, excursió a diverses parròquies: Sant Jordi de ses Salines, Sant Josep de sa Talaia, Sant Agustí des Vedrà, Sant Antoni de Portmany i Sant Rafel de Forca.Dotzè Curs Eivissenc de Cultura. Amb el títol “Eivissencs en el temps”, es va celebrar a la Sala de Cultura de “Sa Nostra”, del 27 al 31 d’octubre de 1986, amb el següent programa: dia 27, “Gent de carrera a Eivissa als segles XVIII i XIX”, per Joan Planells Ripoll ; dia 28, “Algunes notes sobre el Sant Ofici de la Inquisició a Eivissa”, per Joan Marí Cardona; dia 29, “Escriptors del segle XIX”, per Isidor Marí; dia 30, “Àngel Palerm, anarquista i antropòleg”, per Neus Escandell Tur ; dia 31, “Personatges del canvi del segle”, per Enric Ribes i Marí .Tretzè Curs Eivissenc de Cultura. Amb el títol “El futur de les Illes, turisme, construcció i natura”, es va celebrar a la Sala de Cultura de “Sa Nostra” del 30 de novembre al 4 de desembre de 1987, amb el programa següent: dia 30, “Turisme i ordenació del territori a les Balears”, per Eugeni Aguiló Pérez; dia 1, “Límits del creixement turístic”, per Jaume Cladera Cladera; dia 2, “Influència del turisme en el creixement turístic a les Pitiüses”, per Xavier Magrinyà Hernández; dia 3, “Formentera, turisme i ecologia”, per Santiago Costa Juan ; dia 4, taula rodona sobre “El futur de les Illes, turisme, construcció i natura” amb els convidats següents: Antoni Tarragó Azcoaga, director general d’Ordenació Turística del Govern Balear, Pere Palau Torres , conseller de Turisme del Consell Insular d’Eivissa i Formentera, Salvador Roig Planells , representant del Demarcació a Eivissa i Formentera del Col·legi d’Arquitectes de Balears, Joan Mayol Serra, representant del GOB, Antoni Pedro Marí , representant del Grup d’Estudis de la Naturalesa (GEN), un representant de la Federació Empresarial Hotelera d’Eivissa i Formentera i representants del ajuntaments de les Pitiüses, amb el periodista Joan Serra Tur com a moderador.Catorzè Curs Eivissenc de Cultura. Amb el títol “Llei i Llengua”, es va celebrar a la Sala de Cultura de “Sa Nostra”, del 12 al 16 de desembre de 1988, amb aquest programa: dia 12, “El paper de la llengua i la cultura catalanes a Europa”, per Tilbert Stegmann; dia 13, “La normalització lingüística a Catalunya”, per Aina Moll Marquès; dia 14, “El procés de normalització lingüística a les Illes”, per Jaume Martorell; dia 15, “El conflicte lingüístic al País Valencià”, per Rafel Lluís Ninyoles; dia 16, taula rodona sobre el tema “Llei i Llengua”, amb un representant del Govern Balear, un representant del Consell Insular d’Eivissa i Formentera, Joan López Casasnovas, conseller de Cultura del Consell Insular de Menorca, un representant de l’Obra Cultural Balear, Josep Marí Marí , director de la revista Eivissa , Bernat Joan i Marí, membre dels Grups de Defensa de la Llengua , amb el periodista Joan Serra Tur com a moderador.Quinzè Curs Eivissenc de Cultura. Es va celebrar entre els dies 27 de novembre i 1 de desembre de 1989 a la Sala de Cultura de “Sa Nostra”, sota el títol “Els límits d’una illa”, amb el programa següent: dia 27, “L’energia a les Pitiüses”, per Felicià Fuster Jaume; dia 28, “Efectes del turisme sobre l’economia i el medi ambient”, per Esteve Bardolet; dia 29, “Els recursos hidràulics a Eivissa”, per Josep Antoni Fayas; dia 30, “Insularitat i transports, límits i costos d’un espai de recursos finits”, per Joana Maria Petrus; dia 1, taula rodona sota el títol del curs, amb la intervenció de Pius Tur , conseller de Transports del Govern Balear, un representant del Consell Insular, el tècnic agrònom Emilio Pérez Echagüe, l’empresari turístic Vicent Cardona Tur, un representant de la Coordinadora d’Entitats Cíviques de Formentera i un representant del Grup d’Estudis de la Naturalesa (GEN), amb el periodista Josep Costa Ribas com a moderador.Setzè Curs Eivissenc de Cultura. Es va celebrar entre el 29 d’octubre i el 4 de novembre de 1990 a la Sala de Cultura de “Sa Nostra” i a l’auditori de Cas Serres, sota el títol de “XXII festes populars de cultura Pompeu Fabra”, amb el següent programa: dia 29, “Marià Villangómez, l’home”, per Jaume Vidal Alcover; dia 30, “Marià Villangómez, el traductor”, per Josep Maria Llompart; dia 31, “Marià Villangómez, el poeta”, per Francesc Parcerises; dia 2, taula rodona amb l’assistència d’Antoni Marí Muñoz , catedràtic; Jean Serra, poeta, Isidor Marí, cap del servei de Normalització Lingüística de la Generalitat de Catalunya, i Josep Marí Marí, escriptor i, en acabar, recital de Joan “Moreno” i Victorí Planells; dia 3, acte institucional i lliurament dels premis de les Festes populars Pompeu Fabra, Sanchis Guarner, Marià Villangómez, Consell Insular i Cavall Fort, amb l’assistència de Joan Guitart, conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i Antoni Marí Calbet, president del Consell Insular d’Eivissa i Formentera; dia 4, inauguració del passeig de Pompeu Fabra i recepció oficial a l’Ajuntament d’Eivissa.Dissetè Curs Eivissenc de Cultura. Es va celebrar del 4 al 8 de novembre de 1991, a la Sala de Cultura de “Sa Nostra”, sota el títol “Altres eivissencs en el temps”, amb el següent programa: dia 4, “Història dels llinatges de quatre eivissencs distingits”, per Joan Planells Ripoll; dia 5, “Vicent Serra i Orvai”, per Marià Torres i Torres; dia 6, “Felip Curtoys”, per Joan Prats Bonet; dia 7, “Antoni Albert i Nieto”, per Antònia Cardona; dia 8, “Narcís Puget”, per Vicent Ferrer Guasch.Divuitè Curs Eivissenc de Cultura. Es va celebrar a la Sala de Cultura de “Sa Nostra” del 3 al 7 de novembre de 1992, sota el títol “L’Arxiduc a les Balears (1867-1992)”, amb el programa següent: dia 3, “L’Arxiduc i Menorca”, per Tomàs Vidal i Bendito; dia 4, “Esteles de l’Arxiduc”, per Joan Marí Cardona; dia 5, “El comte de Neudorf visita Mallorca”, per Isabel Moll Blanes; dia 6, projecció de diapositives comentades sota el títol “Imatges de l’Arxiduc”, per Joan Marí Cardona; dia 7, excursió as Rafal Trobat i la Font de sa Pega (part de l’excursió de l’Arxiduc d’Eivissa a Corona).Dinovè Curs Eivissenc de Cultura. Amb el títol “Toponímia de les Pitiüses”, es va celebrar a la Sala de Cultura de “Sa Nostra” entre el 2 i el 6 de novembre de 1993, amb el programa següent: dia 2, “Toponímia dels illots”, per Cosme Aguiló ; dia 3, “Toponímia i escola: una proposta didàctica”, per Marià Torres; dia 4, “Toponímia de les costes d’Eivissa i Formentera,” per Enric Ribes; dia 5, “Toponímia i dialectologia”, per Joan Veny Clar ; dia 6, excursió pel pla de Vila.Vintè Curs Eivissenc de Cultura. Amb el títol “Segle XVIII, segle de canvis”, es va celebrar entre els dies 2 i 5 de novembre de 1994 a la Sala de Cultura de “Sa Nostra”, amb el següent programa: dia 2, “El Decret de Nova Planta i la consolidació de l’estat liberal”, per Sebastià Serra Busquets; dia 3, “Llengua i ideologia francesa a l’Eivissa del segle XVIII”, per Bernat Joan i Marí; dia 4, “Santa Maria d’Eivissa, de parròquia tarragonina a diòcesi de la il·lustració”, per Joan Planells Ripoll; dia 5, excursió a les coves de Santa Agnès i ses Fontanelles .Vint-i-unè Curs Eivissenc de Cultura. Va tenir per títol “Formentera: tres-cents anys?”. Es va celebrar entre els dies 7 i 14 del mes de novembre de 1995 amb el programa següent: dia 7, “El poblament de l’illa de Formentera: els primers habitants”, per Benjamí Costa Ribas; dia 8, “Les dificultats del repoblament del segle XVIII”, per Joan Marí Cardona; dia 9, “Repoblació i toponímia”, per Enric Ribes i Marí; dia 10, “Algunes consideracions sobre el festeig, les fugides i el matrimoni”, per Joan Bestard Camps; dia 11, excursió a Formentera; dia 14, presentació del llibre de Pere Vilàs Gil : Joaquim Gadea Fernández, la vida d’un mestre, a càrrec de Jean Serra; del dia 7 al 14, exposició de fotografies i documents de Formentera, amb fons de l’Arxiu Històric d’Eivissa , de l’arxiu de l’Institut d’Estudis Eivissencs i de Marià Serra Planells .Vint-i-dosè Curs Eivissenc de Cultura. Amb el títol “L’ordenació del territori a les Pitiüses”, es va celebrar del 4 al 9 de novembre de 1996 amb el programa següent: dia 4, “L’ordenació del territori a les Illes Balears”, per Avel·lí Blasco; dia 5, “Ordenació del territori versus malversació dels recursos territorials. Algunes reflexions”, per Antoni Font Arellano; dia 6, “Les noves demandes de productes turístics. Un repte per al futur del turisme a les illes Pitiüses”, per Pere A. Salvà Tomàs; dia 7, “Hipòtesis del model territorial. Cap a un desenvolupament sostenible”, per Lluís Alemany; dia 8, taula rodona amb la participació d’Antoni Marí Tur, batle de Sant Antoni de Portmany, Neus Prats Tur, representant del Grup d’Estudis de la Naturalesa de les Pitiüses, Ernest Ramon Fajarnés , president del Foment de Turisme d’Eivissa, Francesc Ramon Juan , representant de l’Institut d’Estudis Eivissencs, i Salvador Roig Planells, com a president de la Demarcació a Eivissa i Formentera del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Balears. Va moderar la taula rodona el periodista Joan Lluís Ferrer .Vint-i-tresè Curs Eivissenc de Cultura. Es va celebrar sota el títol Quatre referents de la literatura, del 27 al 31 d’octubre de 1997, amb el següent programa: dia 27, “March, Pla, Fuster, Villalonga: dimensions i perfil de la nostra cultura” per Isidor Marí; dia 28, “La societat segons Pla” per Valentí Puig; dia 29, “Imatge de Joan Fuster” per Antoni Furió; dia 30, “Homenatge a Ausiàs March: poesia i música” per Josep Piera; dia 31, “Aproximació a Llorenç Villalonga” per Josep A. Grimalt. ElVint-i-quatrè Curs Eivissenc de Cultura. Es va celebrar sota el títol El futur de l’educació a les Illes del 2 al 6 de novembre de 1998, amb el següent programa: dia 2, “L’educació d’un nou segle” per Manuel Ferrer Massanet; dia 4, “Escola, cultura i llengua” per Joan Melià; dia 5, “La Universitat del segle XXI: projecte de tots” per Joana Maria Seguí Pons; dia 6, “El futur de l’educació a les Illes”, taula rodona amb la participació de Bernat Joan i Marí com a moderador, Catalina Costa Bonet, Antoni Pomar, Pere Polo, Margalida Ballester i Maria Assumpció Massanet. ElVint-i-cinquè Curs Eivissenc de Cultura. Es va celebrar dins els actes previstos per commemorar el cinquantenari de la fundació de l’Institut d’Estudis Eivissencs sota el títol Enguany feim cinquanta anys, del 2 al 6 de novembre de 1999, amb el següent programa: dia 2, “Una xerrada planera entorn de la represa de l’Institut” per Cristòfol Guerau d’Arellano Tur, Josep Marí i Marià Serra; dia 3, “Canvis polítics i societat civil” per Antoni Mir; dia 4, “Aspectes geogràfics i culturals d’Eivissa ara fa 25 anys” per Joan Vilà Valentí. Del dia 2 al 6 va estar exposada la mostra Història gràfica de l’Institut: 1949-1999, a la societat Ebusus.Vint-i-sisè Curs Eivissenc de Cultura. Sota el títol Pitiüses: mesura o desmesura? es va celebrar del 23 al 28 d’octubre de 2000, amb el següent programa: dia 23, “Pitiüses: Té remei la desmesura?” per Joan Ribas Tur; dia 24, “El futur ambiental que ens espera” per Miquel Àngel March; dia 25, “Desenvolupament sostenible: un repte possible i necessari” per Isaac Andrade; dia 26, “Conèixer, protegir i divulgar el patrimoni històric: l’aportació arqueològica al pla director de la Catedral d’Eivissa” per Enrique Dies Cusí; dia 27, “La llengua catalana: balanç i perspectives” per Gabriel Bibiloni; dia 28, excursió a la badia sud de Portmany. [PVG]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments